No crec en cap
forma d’extremisme injustificat, però crec que quan un home empra
l’extremisme, quan un ésser humà empra l’extremisme en defensa de la llibertat
dels ésser humans, no és una falta. I quan hom és moderat en la lluita per la
justícia dels éssers humans, dic que és un pecador. I hi podria afegir a la
meva conclusió: en realitat, els EUA són uns dels millors exemples, quan
llegim la seva història, al voltant de l’extremisme. El vell Patrick Henry
diguè “llibertat o mort”... això era extremista, molt extremista.
Vaig llegir un cop,
de passada, sobre un home anomenat Shakespeare... només vaig llegir sobre ell
de passada, però recordo una cosa que va escriure que em va commoure. La va
posar en boca de Hamlet, crec que era, qui va dir: “Ser o no ser.” Ell
dubtava sobre una cosa: “si era més noble per la ment sofrir les fones i les
fletxes d’una fortuna adversa” –moderació-, “o esgrimir les armes
contra un mar de dificultats, i enfrontant-les posar-hi fí”. I jo estic amb
això. Si vostès esgrimeixen les armes, ho acabaran. Però si s’asseuen a
esperar perquè el que està en el poder determini que ha d’acabar-ho,
estaran esperant un temps llarg.
I en la meva
opinió, la jove generació de blancs, negres, bruns, i tot el demés, vostès
estan vivint en una època d’extremisme, una època de revolució, una època en
que hi ha d’haver algun canvi. La gent en el poder l’ha emprat malament, i ara
hi ha d’haver un canvi i ha de construir-se un món millor, i l’única manera de
construir-lo és amb mètodes extrems. Jo almenys m’uniré a qualsevol, no
m’importa de quin color sigui, mentres vulgui canviar aquesta condició
miserable que existeix en aquesta terra. Gràcies.
