Des de la nostra
inexperiència, l’assemblea local d’Endavant a Tarragona fem la nostra
anàlisi dels dos últims 1ers de maig en els quals hem participat. El que
nosaltres veiem és que aquests primers de maig han estat mal preparats i a
correcuita; molt poca gent s’ha reunit per preparar-los i molt pocs són els
col·lectius que hi han treballat activament. A més a més d’això, creiem que
hem de fer l’autocrítica pertinent i preguntar-nos com escollim la temàtica
de l’1 de maig, amb quant temps treballem per explicar aquesta temàtica, com
i a qui l’expliquem; ¿aquest tema que escollim treballar, és purament
simptomàtic, o pel contrari forma part de l’arrel del problema al que ens
enfrontem? ¿Sobre qui té repercussió la nostra convocatòria i quins
col·lectius assisteixen a la manifestació? A què es deu la baixa
participació? Nosaltres entenem que aquest debat va molt lligat a un debat
més ampli: quina ha de ser la feina dels sindicats i altres organitzacions
revolucionàries davant la nova configuració que han adoptat el treball i el
capital les darreres dècades. Ja hi ha hagut qui ha presentat un document
parlant d’aquests canvis. Degut a la nostra ignorància en el camp laboral no
creiem que ens pertoqui a nosaltres introduir el debat en aquest sentit. En
canvi, sí que ens veiem amb cor d’encetar-lo en altres aspectes.
El que podem percebre és
que el que motiva la preparació de l’1 de maig no és res més que la data en
si mateixa. Com una mena de costum o de tradició, quan s’acosta l’1 de maig,
tots comencem a treure el cap pel local de la CGT perquè “toca”. No ens
podem imaginar, com a revolucionaris que volem ser, sense convocatòria de
manifestació en una data tan assenyalada. D’aquesta manera subordinem tot el
nostre esforç, l’elecció del lema i la temàtica, etc. a la data en si, en
comptes de subordinar l’1 de maig a un projecte més gran, un projecte que no
sabem si tenim. L’1 de maig hauria de ser una eina útil i poderosa al nostre
servei i no pas una càrrega que ens crema als quatre que l’hem de preparar
com si es tractés d’una obligació.
A més a més, podem
constatar, que la nostra manifestació no és res més que una reacció. Una
reacció a allò que algú altre ha fet. En el cas d’aquest any, la reforma
laboral. La nostra reacció és “No a la reforma laboral”. I mentre participem
en això estem a les mans d’aquest algú altre. Tot allò que ha de fer el
nostre enemic és continuar creant condicions perquè nosaltres continuem
reaccionant, perquè ens mantenim tan ocupats que mai tinguem temps
d’asseure’ns al voltant d’una taula a elaborar un projecte constructiu
propi. ¿Per què nosaltres reaccionem als seus atacs i no forcem que ells
hagin de reaccionar als nostres? ¿Per què no prenem la iniciativa d’una
vegada? Creiem que aquestes temàtiques (com la reforma laboral) són
simptomàtiques, i que no hi guanyem res denunciant-les si això no va
acompanyat d’una crítica més profunda i radical del Capital i, alhora, d’un
projecte constructiu propi. Si ens limitem a denunciar aquests aspectes
superficials del problema que ens afecta no solucionarem res. I no només
això, sinó que estem creant un espai on la gent es pot netejar la
consciència.
La nostra ambició és crear
un 1 de maig ple de significat, amb assistència massiva, combatiu i que
sigui capaç de moure la balança, encara que sigui lleugerament, de
l’equilibri de forces. Suposem que aquesta és l’ambició de tots els que
estem aquí. La pregunta és com ho hem de fer. Nosaltres som inexperts en el
tema i estem segurs d’equivocar-nos. No obstant això llencem la nostra
proposta; doncs al cap i a la fi es tracta d’encetar el debat.
Nosaltres proposem una
col·laboració estreta a nivell del Camp de Tarragona. Creiem que hem de
començar a treballar des d’ara mateix, amb tot un any per davant, portar la
iniciativa; per tenir el temps suficient com per desenvolupar la
sensibilització i formació necessàries respecte el tema que escollim. Sabem
que cada sindicat i cada organització tindrà més influència en un o altre
sector de la producció. Hem de començar per aquí. No estem demanant que uns
es fiquin en els sectors dels altres; sinó que cadascú s’hauria de volcar
sobre el seu propi sector però amb el lema i discurs comuns a tota la
“plataforma”. Una mateixa denúncia, un mateix lema i una mateixa
convocatòria: l’1 de maig del 2007. La sensibilització i formació sobre
aquest tema hauria de ser el més radical possible, o sigui, que en la mesura
del possible s’hauria d’explicar com una conseqüència més de les dinàmiques
del sistema capitalista. El tema que hem d’escollir, per tant, ha de ser un
tema que afecti (més o menys) per igual a tots els sectors sobre els quals
ens volcarem. Ha de ser, alhora, una reivindicació en la que sigui possible
aconseguir alguna cosa. No diem això perquè aspirem a aconseguir res, sinó
perquè sigui una cosa que, als ulls de la gent, els motivi a agitar-se i a
assistir a les convocatòries.
En resum, una única
campanya comuna; proposem portar la iniciativa, dur a terme accions
positives en comptes de reaccionar contínuament a les seves agressions;
treballar conjuntament a nivell del Camp de Tarragona tractant un tema i un
discurs comuns a un any vista i, en definitiva, convertir l’1 de maig en una
eina poderosa al servei d’un projecte constructiu propi.
Assemblea d'Endavant (OSAN) Tarragona
Divendres 5 de maig de 2006
