PROU CONTROL SOCIAL!
Tarragona és tan joiosa i
nosaltres tan macos, que no perdem l’ocasió de gravar i fotografiar en tot
moment tots els carrers, places i petits habitants que hi viuen, fins i tot
quan llencem la brossa, fins i tot quan el gos va de ventre.
Vagis on vagis la càmera et
troba. La policia no punxa els telèfons, els telèfons ja estan punxats. Els
satèlits i altres sistemes de localització estan a l'ordre del dia i l'Estat
sap molt més de tu del que tu arribaràs a saber mai de l'Estat.
Gràcies a la revolució
tecnològica de les telecomunicacions proliferen a casa nostra una munió de
sistemes que per nosaltres ara ja resulten normals; un piló de dades
corresponents al que nosaltres gastem, els peatges pels quals passem o els
llocs que freqüentem queda enregistrat gràcies a les targetes de crèdit, la
localització instantània és l'últim crit en matèria de mòbils, multitud de
cameres infesten els carrers i comerços així com tot el que és públic,
qualsevol dels nostres viatges a l'estranger queda registrat, i dades de
qualsevol empresa privada, tant de telèfon com d'accés a internet, o de
l'Administració pública estan al servei dels cossos de seguretat de l'Estat.
El que resulta aberrant, però, no és només això sinó la manera que té l'Estat
de tractar aquestes dades, les nostres dades personals:
49 bancs de dades del cos
nacional de la policia espanyola emmagatzemen sistemàticament característiques
de cadascun dels ciutadans de l’Estat espanyol. 9 bancs de dades més pertanyen
a la Guàrdia Civil i 103 més són controlats per l’administració pública,
organismes dependents de l’administració i empreses privades. Tots els majors
de 14 anys, alguns menors i un nombre creixent de persones immigrants figuren
en algun dels 49 bancs de dades de la policia nacional; qualsevol ciutadà que
en un moment o altre hagi estat detingut, investigat, inclòs o mencionat en
algun atestat policial o sumari judicial constarà en el PERPOL, un fitxer que
aglutina fins a 60 dades personals com són: llengua materna, raça, historials
mèdics, pràctiques sexuals i perfils de consum. Altres com el PISO13 (lloguers
i propietats d’immobles) o el BELINF (contractes telefònics), afecten tota la
ciutadania.
Per al ciutadà, tant pràcticament
com legal, és impossible consultar o modificar cap d’aquests arxius. Tots
aquests milions de dades i arxius personals estan emmagatzemats en el
macroordinador CLARA, en el qual es van invertir 490 milions d’euros,
custodiat en un gran complex policíac situat a St. Lorenzo de El Escorial
envoltat d’avançades mesures de seguretat. Aquests arxius reben 49 milions de
consultes a l’any i, a més de la policia nacional, tant la Guàrdia Civil, els
Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza, la nova policia autonòmica andalusa, com els
cossos de policia europeus tenen accés a part d’aquests arxius a través de la
Base de Dades Nacional (BSDN). Pel que fa a la Guàrdia Civil, el seu Servei de
Costes i Fronteres afirma estar estudiant la incorporació de nous controls
biomètrics (iris, veu i empremtes) als aeroports espanyols. A l’ingent control
social, s’hi ha d’afegir les immenses bases de dades que té l’Administració
pública (seguretat social, treball, sanitat, educació), la col·laboració
d’empreses privades (telefonia, entitats financeres...) que faciliten l’accés
a les seves bases de dades privades als cossos de policia, així com els
eurofitxers policíacs d’Europol i els que han aparegut després dels acords de
Schengen.
Així de clar. A base
d'inculcar-nos la por troben l'excusa perfecta en la seguretat a l'hora
d'estendre qualsevol mena de control per desmesurat que sigui. Des de
satèl·lits amb resolució suficient com per veure'ns un a un, fins l'increment
de guàrdies i agents que amb pistola al cor vetllen pel vilatà. Ves ara, a què
ve tant desgavell? És per controlar-nos millor. Que potser tenim cara de
caputxeta? Fins a quin punt aquestes mesures van destinades a protegir el
ciutadà? Què en sap ell de tot això? ¿Cal que una pila de detectius a sou ens
segueixin les petjades, que les nostres converses siguin escoltades, que
controlin el que veiem i el que llegim, i que múltiples treballs estadístics i
de sondeig prediguin els nostres passos al servei dels poderosos?
