LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DE PENSAMENT
TITLLADA D’INCIVISME
L’any 2005 l’alcaide Nadal i la resta de partits ( pp,psc,erc,icv) que
formen el consistori, van aprovar l’ordenança cívica, més coneguda
burocràticament com “L’ordenança de convivència ciutadana i ús dels espais
públics de Tarragona i articles que resten vigents de les ordenances de
policia i “bon govern”, de neteja publica i medi ambient”. Bé, aquestes
lleis que s’implanten a l’àmbit municipal regulen tot el que es troba sota
mans de l’ajuntament, des dels espectacles a les aigües residuals, des de la
cèdula d’habitabilitat fins als amenaçants monopatins. Article 26 ,
qualsevol activitat que incideixi en la via pública haurà de tenir
autorització municipal, la manca d’aquesta serà considerada falta greu.
Com veiem, amants de la cultura popular i de carrer...és a dir prohibint
tota expressió musical o artística que no abarqui ses tentacles, com
perseguint a tot aquell que vengui mocadors, bosses o demani un donatiu, el
nostre il.lustríssim Joan Miquel s’ha reafirmat en Sheriff i Gran Germà que
tot ho observa i permet. Però la fita per la preservació ciutadana no té
límits, arribant a estar sota infracció (Article 122) espolsar la catifa o
estendre la roba als balcons...imatges massa proletaries que
trenquen amb l’estètica de la via pública. Però fa més gràcia veure
com les autoritats traeixen els seus propis principis quan en l’Article 67
Llibre 1 defineix com a sòl no urbanitzable “ sòl on predomina la vegetació
arbòria, que, en ser un element bàsic de la conservació de l’ambient i del
paisatge, es vol conservar”, acudit fàcil dedicat a la Platja Llarga on
enguany han començant a fer un passeig de ciment per donar pas en un futur
a una urbanització de segones residències... o com també l’espectre de
l’ordre d’enderrocament del Fortí de la Reina, situat a menys de 2 metres
del mar, restaurant on Nadal i els seus cercles selectes i empresarials són
asidus. En l’ordenança trobem moltes més perles amagades, com les dirgides
als ciclistes, monopatins.., on gairebé les restriccions són totals o les
faltes greus i sancions econòmiques exagerades per pintar o fixar cartells,
les parets van parlar ja fa molts anys i ara han de callar. Pel que respecte
al tema de medi ambient i contaminació tot es redueix a la normativa
vigent, i al silenci per part de les autoritats i dels mitjans de
comunicació dels Plaseqtes activats secretament, dels abocaments i dels
efectes immediats i secundaris que té i tindran sobre la població,
l’activitat del nostre macro-complex de refineries, cementeres i
incineradores concentradres, que ens sustenten i maten alhora, als barris ho
saben millor que ningú. Però vaja, tot aquest plegat de normes que aspiren a
un tipus d’eticitat, més aviat mediocre i copiat de l’ordenança barcelonina,
en especial també molt benvinguda per la Federació de Veïns de Bcn que ja ha
demanat a Joan Clos que la retiri, esdevenen el model de ciutadà per la
convivència cívica, i qui representa aquest civisme? Digue-m’ho clar i en
català, els qui s’embutxaquen amb la presència al Port de Tarragona dels
portaavions de matança massiva USA provinents de l’Irak,considerat l’origen
del paradís terrenal, perquè després apa! vagin passejant-se tota la plana
en Setmana Santa amb la carota de bons feligressos. Que ha d’esperar el
ciutadà tarragoní de totes aquestes cabòries, realment en la societat, el
que ens envolta i regeix les relacions humanes, som més lliures i tolerants?
O més aviat la societat està dirigint-se cap a la uniformització, obediència
i alienació col.lectiva? Quan el consistori inverteix milions i
milions sponsoritzant al Nàstic i dona les molles pel que fa a educació i
política social, contribueix això a educar? I és que volen al ramat d’una
classe treballadora dòcil, que pagui els impostos, la hipoteca, que
tingui LLIBERTAT d’ escollir entre la marca A o la B,que s’emborratxi i es
drogui on toqui i quan toqui,( Article 129 Títol segon) nosaltres li posarem
els
tancs de cervesa... però sobretot que mai, provoqui, intenti, expressi,
alteri, pensi o imagini la subversió de l’ordre establert. Vosaltres si que
sou incívics!
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!
