"LA TURIA TE PONE VERDE"

ERRORS DE FINAL DE MIL.LENNI/6 No fer vacances sostenibles segons les nostres possibilitats, ja que en el cas contrari, no podrem fer-ne de cap tipus: ni sostenibles ni de les altres.

Ja ve l’agost, el mes de l’any de la desbandada massiva al nostre país. És el moment que tots participen de la major indústria d’oci del planeta: el turisme.

Tothom té més o menys clar què va a fer aquestes vacances. Moltes persones repetiran esquemes, llocs i maneres de desplaçaments que reprodueixen ja fa molts anys. Per a tots aquests homes i dones, així com per a tothom que comence per primera volta a viure entre el necessari i complicat món del turisme o l’oci vacacional, aquesta secció de la Turia els convida a moure’s pel món segons els paràmetres i recomanacions del que podríem anomenar turisme sostenible. Ací us van quatre normes obertes i uns quants consells d’amic.

Però, en primer lloc anem amb una definició de partida, perquè tothom sàpia què parlem. Què és turime sostenible? Si apliquem un poc de sentit comú, hom pot trobar una resposta no massa confusa o desmanegada: "Viatjar respectant el medi (natural, social, econòmic, sicològic, etc.) tant amb el comportament, com mitjançant la demanda de tot el que emprem o el medi de transport utilitzat".

I a continuació anem als fets. Si vols demostrar ser una ciutadana o ciutadà conscient, ètic i sostenible quan viatges, para atenció:

- No faces vacances en cotxe. És la manera més insolidària i de major cost ambiental de totes les formes de desplaçament. És el culpable principal que les nostres muntanyes i costes estiguen saturades de gent, casetes, aqualàndies i, sobre tot, carreteres, carreteres i més carreteres (per supost moltes d’elles amb insalvables tanques com ara les de les autopistes).

- Si no hauríem de fer vancances amb el cotxe, no diguem de fer-les amb un 4 x 4. Aquest mitjà de transport per a fer vancances és, probablement, el menys sostenible del planeta (preu de compra del vehicle que manifesta un despreci i insolidaritat manifestes, davant la resta d’habitants més pobres del planeta; prepotència davant la natura, ja que accedir sense esforç i de manera sorollosa a certs racons dels nostres ecosistemes és com portar escrit al front que no se sap, ni t’has plantejat mai, com els propietaris dels 4 x 4, què és això del turime sostenible)

- No empres l’avió. No voles a més de 3.000 km. d’altura per fer 15 dies o un mes de vacances, tenint com tens a mà un continent en miniatura (la península Ibèrica).

- En relació a l’error de final de mil.lenni anterior, no faces trekkings "moderns" a l’altra part del planeta. No passa res si no veus en directe tots els raconets de la terra. El Himalaya, fiquem per cas, és un lloc més màgic, si cap, si no el veus mai.

- No faces turisme sexual camuflat com el de molta gent que viatja a Cuba amb qualsevol excusa empresarial, política o cultural. Déu quina putada la dels cubans!

- No malbarates el teu preciós temps de vacances, donant la raó als que volen urbanitzar el poc tros que queda per urbanitzar del nostre litoral, amb l’excusa de la demanda de places d’hostaleria el més a prop possible de la mar. NO A LES VACANCES ALS APARTAMENT DE LES NOSTRES PLATGES!

- No faces vacances amb agències de viatges: una de les maneres més despersonalitzades de conèixer el món i més poc respectuoses amb les cultures i armonies de molts racons del planeta

- No faces vacances de compres. Altra manera molt utilitzada per fer el mico pel món. Els casos més paradigmàtics i ridículs són anar a Andorra i al Marroc i dedicar més temps a les botigues que als seus màgics paisatges i cultura.Quina pena.

Podríem continuar amb la llista. Però crec que és millor acabar parlant, amb un exemple global i altres de detall, de formes i maneres de turisme conscient, ètic i/o sostenible, que tothom pot fàcilment practicar i gaudir.

El punt de partida global seria que els mitjans de transport per fer les vacances el més sostenibles possibles són: el vaixell, el tren, pedalejar i caminar. Combinant les quatre es pot recórrer el món sense cap problema de mala conciència. Puc assegurar que s’arriba a qualsevol racó del planeta amb un poc de temps i paciència. (Clar que, algú sap per on s’ha perdut o deixat olvidada la gent la paciència a l’hora de fer vancances?)

Altres idees globals:

- Viatja més per les zones interiors (amb muntanyes o sense muntanyes), són racons oblidats amb sorpreses paisatgístiques i culturals pràcticament arruïnades al nostre maltractat litoral. Fer vacances a les nostres saturades costes és (a més de tot el que hem comentat amb anterioritat) una de les maneres més imbècils i insostenibles que hom coneix.) Senyor quina creu!

- Intenta fer un tipus de turisme cultural combinat amb alguna obra de caràcter solidari (camps de treball, voluntariat, amb ONGs, recolzament a cultures o pobles en perill com els saharians, etc.).

- Visita amb respecte els nostres parcs naturals protegits i reivindica d’aquesta manera la seua pervivència, alhora que exigim la seua millor adequació i ampliació a altres zones desprotegides.

Uns exemples en pla pràctic i telegràfic que engloben les idees generals anteriors:

- A la platja: en tren, i després en bicicleta o caminant entre Penyíscola i Alcossebre. Reivindiquem les platges sense urbanitzar, i utilitzem-les, així demostrarem que no hi ha cap necessitat d’apartaments al nostre voltant. Per a quan la serra d’Irta parc natural? Covards de governants.

- A la muntanya: en tren fins a Tortosa o a Canfranc (per recòrrer a peu o en bici els Ports de Beseit o el Pirineu d’Aragó). En una pròxima entrega contarem el nostre viatge (el meu amb les meues amiges i amics) d’aquest estiu o del passat, tant se val!

- A les Balears en vaixell per caminar, pedalejar o recórrer en transport públic les zones interiors o visitar les abundants platges, cales o raconets on encara es pot pernoctar a l’aire lliure cobert per una mar d’estels i sense intermediaris ni urbanitzacions despersonalitzadores. (Acaba d’arribar a les llibreries una guia per visitar les Balears de manera sostenible. Edi. Obra Social de Sa Nostra. La Caixa de les Balears).

- A Islàndia. En tren fins a Dinamarca (un dia de viatge tranquil i sostenible i dos dies en vaixell fins a l’illa del foc i el gel). Per allí es pot emprar la bici, les cames o els transports públics per gaudir, de manera sostenible, d’una de les natures més virginals del planeta.

- Per als que vulguem fer vacances sense desplaçament continu, hi ha cases rurals i albergs per tot arreu i a uns preus més que raonables.

Per a més informació (gratuïta, lliure i sostenible), no ho dubteu i telefoneu a la Turia.

Paco Tortosa

PD. Molta gent preguntarà: I jo com faig vacances segons aquest plantejament de sostenibilitat, més utòpic que real, amb xiquets i sense cotxe particular? Si no trobes tu sol o sola la resposta amb tot el que hem explicat, penseu que haureu de dedicar més temps a pensar en vosaltres com a persones, que en treballar. I penseu que moltes voltes el millor respecte per al planeta es quedar-se a casa. Probablement siga la forma de turisme més sostenible de totes. Recordeu que els nostres avis i besavis, no van eixir mai del seu poble (com a molt anaven a la capital i a la mar una o dues voltes en la vida) i molts arribaven als 100 anys amb un somriure a la cara que mai tindran els viatgers d’aquest final de mil.lenni per molts racons que recòrreguen si no saben mirar, observar i respectar. Salut i sostenibilitat.