LA TURIA TE PONE VERDE

Ja som, com qui no vol, al segle XXI. En èpoques passades recents, ser una persona progressista estava més o menys clar: lluitar per la igualtat de classes, treballar i reclamar la igualtat de sexes, recolzar la lluita contra el poder capitalista, treballar-se el tema de l’alliberament personal, tenir actituds compromeses, lluitar per arribar a un socialisme democràtic, reivindicar l’avortament lliure i gratuït... A més a més, en l’època de la transició democràtica inclús "estava de moda" ser així entre la gent més jove i un gran sector de la societat en general.

Avui, després de la "caiguda" del mur de Berlín, el "fi de la història" (segons conten alguns intel·lectuals), la globalització, el consum..., i tot un ratafil de fets històrics, han fet que la gent en general i una gran part de les persones progressistes es troben immersos en dubtes existencials dramàtics. Si a més a més, apareixen nous paradigmes com el que està provocant la desesperada situació ambiental del planeta, la desorientació de molta gent, acompanyat pel model de vida consumista en què vivim, pot portar a contradiccions múltiples a molta gent qualificada i autodefinida com a progressista.

En la meua opinió, ser avui progressista en el marc de la globalització planetària, la societat de consum i la greu crisi ambiental en la qual ens trobem, passaria per (a més de ser solidaris, participar en les manifestacions per reclamar el 0,7 %, estar afiliat a diferents ONG’s...) canviar l’estil de vida i apostar per uns models de consum, mobilitat, alimentació i actituds personals que feren de cada ciutadà i ciutadana dels països més rics, una cèl·lula sostenible i model a seguir per la resta de conciutadans, tant de la resta del països rics, com pel total d’habitats del planeta. Per què, anem a veure a manera d’exemple: ¿de què val ser soci de GREENPEACE o de Metges Sense Fronteres, pagar una quota i tranquil.litzar la consciència, si després som un model perfecte de malbaratament de recursos i insostenibilitat amb els nostres hàbits de vida quotidians?

Cadascú que s’ho prenga com vulga, però al meu entendre, avui, enfrontats com estem davant del nou paradigma ambientalista, ser una persona "progressista", passaria per tenir els següents hàbits i estils de vida quotidiana:

• Deixar de comprar, a la moda de cada estació de l’any, roba, colònies, ulleres de sol i no sé quantes pijeries més que avui porten ficades amb fastigosa ostentació molta gent que se les dóna de progressista.
• Tenir un o diversos cotxes per família de marca i per damunt dels tres milions de pessetes de cost de compra.
• Tenir un 4 x 4. Si no és necessari per a fer feina o salvar persones en situacions d’emergència, els vehicles 4 x 4, utilitzats per motiu d’oci o com a forma de transport quotidiana per anar a la feina, és el vehicle més repugnant, insolidari i traumàtic per al nostre maltractat medi ambient, a més d’un insult per a la resta de ciutadans del planeta que als països més pobres no disposen de centres escolars adequats, hospitals que mereixeren eixe nom i condicions sanitàries adequades als seus habitatges.
• Comprar en tendes solidàries de preu just. Així aconseguim el contrari del que comentàvem al paràgraf anterior.
• Menjar tan sols productes elaborats segons les normes de producció ecològica. D’aquesta manera recolzaríem molts productors que al nostre país i a la resta del planeta fan l’esforç de treballar la terra a contracorrent i fent front a les grans multinacionals de la producció intensiva i els aliments transgènics. Per cert, que també milloraríem la nostra salut i reduiríem la possibilitat de morir víctimes de qualsevol malaltia degenerativa.
• Apostar per fonts d’energia renovables. ¿Qui sap que ja és possible instal·lar plaques solars fotovoltàiques a casa i vendre l’energia generada a Iberdrola?
• Anar a treballar cada dia en transports públics, a peu o amb bicicleta (o combinant dos o les tres maneres de transport). Fer extensible aquesta forma de mobilitat per a l’oci o per fer vacances. Ànim amics i amigues progressistes!
• No tenir segona residència del tipus "apartament a la platja", o "adossat" per anar a esquiar, fiquem per cas, a la Virgen de la Vega.
• No fer vacances amb cotxe particular, o almenys no fer vacances amb formes, en llocs o maneres insostenibles (estacions d’esquí, baixar per barrancs, puenting, itineraris de 4 x 4, rutes de BBT per la natura en pla competició, motos d’aigua, regates amb velers o vaixells de "dotze metros", anar de cacera...
• No comprar un telèfon mòbil a un fill o filla adolescent (ni vespinos, ni cotxe quan arriben als 18 anys, ni...). Els nostres fills adolescents no tenen cap dret a malbaratar recursos energètics de manera banal quan la meitat de la gent del planeta no disposa del necessari per viure dignament.
• No malbaratar diners en dinars i sopars en restaurants "moderns" o de disseny.
• Traure el cap del forat i cridar a tothom amb orgull, que estàs optant per un model de vida no consumista, solidari i ètic.

La gent progressista i d’esquerres es troba avui com a trista i a la defensiva, quasi avergonyint-se de ser-ho, entre altres coses perquè amb la pèrdua de certs referents es troben ells mateixos dubtosos del que significa. Traguem el cap fora i cridem amb força tot açò, hòstia!

PD Aquest llistat, que pot ampliar-se al gust de cadascú (i naturalment rebatre’s en temps real ara que tenim a l’abast el correu electrònic), no significa tornar a viure en una cova sense llum elèctrica i renunciar a molta de la tecnologia que avui emprem cada dia. De cap manera! Significa ser "moderns" en el sentit més positiu del terme, ser en definitiva progressistes i d’esquerres en el marc de la sostenibilitat i del nou paradigma ambientalista al qual ens ha portat un model de vida consumista alineat i insolidari. Implicaria fer un ús adequat, ètic, sostenible i solidari de tots els avanços tecnològics. Un model podria ser la persona que viu prop del seu treball; utilitza el telèfon mòbil quan és necessari; viatja en uns transports públics eficients, puntuals i còmodes; es troba connectat amb la resta del món mitjançant la "xarxa", fa vacances sostenibles, fa l’amor amb assiduïtat, cria marihuana i la fuma amb els amics i les amigues, passeja habitualment sota la lluna... Podeu continuar vosaltres amb el llistat.

Salut i estils de vida ètics i solidaris, que bona falta li fa a la gent més pobra i al medi ambient del planeta.