Darrere els incendis d'Austràlia de fa uns mesos sembla que
hi havia entre altres causes, la mà d'adolescents. A València
ciutat cremen cotxes per les nits des de fa mesos i sembla que
són adolescents. Ara es parla de l'ocupació de la via pública
pel tema de la "cultura del botelló" per part dels
adolescents. Els meus companys professors funcionaris
d'ensenyança mitjana sempre parlen últimament de la violència
en augment (física o verbal) de part dels seus alumnes. Què
collons passà amb els adolescents? Les notes que vénen a
continuació no són més que la meua modesta opinió per tal
d'encetar un debat necessari i oferir idees per contribuir a les
possibles solucions.
No és la meua idea convertir els adolescents en borreguets,
santets ni gent sense ganes de revelar-se davant el sistema.
Però, el que sembla clar és que les seues actituds i hàbits de
consum i d'oci no són ni imaginatives, ni radicals, ni
revolucionàries, ni modernes, ni contraculturals..., ni aporten
res per millorar el món. Ací va una llista de conductes, pautes
i estils de vida de molts dels adolescents actuals que, a més de
donar ràbia, donen llàstima i provoquen en qui açò escriu una
certa impotència.
Hi haurà res més trist que un xaval o xavaleta de 17 o 18 anys
que treballa amb un contracte "basura" per 80.000
pessetes al mes, pagar 40.000 per la mensualitat d'un cotxe que
al cap d'un any no val ni la meitat del que està pagant?
Trobeu que hi ha alguna cosa més dura que veure un jove de 18
anys conduint pel carrer major un cotxe Mercedes per Corbera
d'Alzira un diumenge per la vesprada a més de 70 km/h? A més a
més amb una cara d'ignorant, d'aquestes de no saber ni com es
guanyen els diners ni en quin món viu i què passa més allà
del seu carrer. El més dur és que ningú li crida l'atenció!
No es dur comprovar que ara els adolescents fumen més que fa uns
anys cigarrets industrials? Especialment elles (aquesta és la
igualtat de què podem presumir en aquesta nova societat de
principis de mil·lenni, que les dones fumen més cigarrets
industrials que els hòmens?). Doncs, quina merda, hòstia!
I per a repugnant veure 80 motos de baixa cilindrà aparcades a
la porta de cada centre escolar d'ensenyament mitjà d'aquest
país. Però qui collons els paga les 200.000 o 400.000 pessetes
que costa una moto d'aquestes mutila-mata-xics i xiques?
Com és possible que els nostres adolescents siguen els que més
gasten en telefonia mòbil a Europa. Però, hòstia, qui paga les
factures del mòbil?
Com és possible que els nostres adolescents (en general) siguen
els menys solidaris i els més racistes d'Europa?
Com és possible que porten tots i totes robes i sabatilles de
marca de preus astronòmics?
Com és possible que no parlen habitualment amb els pares?
Com és possible que no tinguen ni un gram d'imaginació?
Com es possible que parlen tan irrespectuosament amb pares,
professors i amb els seus propis amics?
La llista de preguntes podeu seguir ampliant-la vosaltres, pares
i mares de fills adolescents d'aquest nou mil·lenni. Mentrestant
ací van alguns suggeriments. Algú els parla (amb
tranquil·litat, amabilitat, estima i paciència) que:
- A Anglaterra, a la major part dels instituts hi ha 70
bicicletes aparcades i tan sols 10 motos.
- Es pot plantar marihuana al jardí de casa (o en un test) per a
consum propi i que aquesta herba és més barata i sana que la
puta merda dels cigarrets industrials de les multinacionals.
- Es pot viure sense cotxe ni moto (i més en l'adolescència) i
ser més moderns, lúdics i divertits amb una simple bicicleta
que fent el ridícul amb una moto sorollosa, contaminant i cara o
un cotxe prepotent que han pagat els teus pares.
- Que no tenen cap dret, des d'un punt de vista ètic i solidari,
a comprar-se una moto o cotxe per molt que les seues famílies
tinguen els recursos econòmics.
- És més divertit anar a passar una nit amb els amics i les
amigues amb bici a la platja amb quatre cerveses, bona música,
bona companyia, un poc de "maria", preservatius i bones
dosis d'humor alternatiu que mai no trobaran als locals
sorollosos de moda o als carrers i places dels pobles i ciutats
que necessiten d'un silenci respectuós cara a les persones
necessitades de tranquil·litat.
- És important anar els caps de setmana o les èpoques de
vacances a conéixer els nostres espais de muntanya interiors on
hi ha sorpreses culturals i paisatgístics que mai no podrien
imaginar.
- No totes les persones del planeta tenen aigua potable pel matí
per tal de prendre una senzilla dutxa cada dia.
- No tos els adolescents del planeta mengen cada dia el que
volen.
- No tots els adolescents del planeta es troben escolaritzats.
- No tots els adolescents del planeta disposen de centres de
salut com els que ells tenen.
Pense que caldria començar a adjectivar la inconsciència en
què viuen. Començar un seriós debat entre els pares i les
institucions polítiques. La cultura del consum indiscriminat,
dels diners i el poder com a últim objectiu en la vida és un
autèntic desastre. La cultura del passar per damunt del dèbil,
del pobre, de l'emigrant... una degradació de la nostra
condició de ser intel·ligents. Ja està bé! Estem convertint
els adolescents en la base d'una generació de persones
inconscients, insolidàries, sense ètica, descerebrades (diria
jo). Persones sense moral, responsabilitat ni obligacions. Ens
trobem en un moment en què sembla que, a més de tots els béns
de consum dels quals disposen, tenen tots els drets i cap
obligació. Com és possible açò? Com hem arribat ací?
Pensem fer alguna cosa els pares? Pensen fer alguna cosa els
nostres polítics? Pensa fer alguna cosa l'església catòlica?
Què es pensa fer amb la televisió pública? Què es pensa fer
amb...? Algú va a regular la violència en els jocs informàtics
i en els mitjans de comunicació en general? Algú els dirà als
adolescents que vivim en un món de realitats molt complexes i de
difícil futur? Algú els explica que passà l'11 de setembre de
2001? Algú els parla amb estima...? Algú...? Per favor, amics i
amigues adolescents, declareu la guerra a la ignorància, a les
televisions públiques, al València CF i a la Santa Madre
Iglesia i feu més l'amor! De bon segur que el vostre futur serà
més amable, dolç i divertit.
Paco Tortosa
Paleta1@teleline.es