ERRORS DE FINAL DE MIL.LENNI/2: No conèixer detalladament els nous serveis de rodalies i regionals de RENFE.

La major part de les persones que fullegen la Turia desconeixen que anar en tren de rodalies de Xàtiva a Castelló de la Plana costa 383 pessetes. La duració del trajecte es de tan sols hora i mitja, per a un recorregut que, fet en cotxe particular, supera els 150 km i sobrepassa en cost real les 2000 pessetes en carburant. Aquest és un exemple de les possibilitats dels nous serveis de rodalies de RENFE a l’àrea de València.

I no és publicitat camuflada del ferrocarril, sinó que ho és feta de manera conscient, directa i amb premeditació per part de qui pensa com jo que, en aquesta societat desficaciada en la que vivim, hi han serveis i infraestructures que s’apropen a criteris de sostenibilitat i cal recolzar-los i difondre´ls. Aquest és el cas dels serveis actuals de RENFE de rodalies i de regionals. Així que, sense ànim de ser exaustius, farem unes anotacions per animar a que les persones que es desplaçen cada dia a treballar amb el seu antiecològic cotxe privat, puguen descobrir que hi han alternatives més econòmiques, tranquiles i més respectuoses amb el medi ambient.

Ja fa alguns anys que RENFE va establir un sistema de tarifació i serveis per zones. Amb totes les seues virtuts i defectes, la cosa funciona més o menys bé. Els desplaçaments a llargues distàncies, passant per la ciutat de València, encara que no són trajectes d’alta intensitat, resulten baratíssims, com és l’exemple entre Xàtiva i Castelló de la Plana (383 pessetes que poden rebaixar-se fins a les 250 amb un bono 2000 mensual).

L’àrea abarcada pels serveis de RENFE-Rodalies compren sis corredors estructurats al voltant de sis línies entre València i les ciutats i pobles de Castelló (C-6), Caudiel (C-5), Riba-roja del Tùria (C-4), Utiel (C-3), Moixent (C-2) i Gandia (C-1). Es tracta de 70 estacions que donen serveis a una població de més de 2 milions de persones, mitjançant uns 374 trens diaris en jornades laborals.

Hi han tarifes diferenciades entre els dies laborables i els caps de setmana, billets d’anada i tornada amb descompte, i dos tipus de bono mensuals que abarateixen els desplaçements pendulars fins a uns preus sense competència per part dels cotxes. Un altre exemple: i anar cada dia a treballar a València des de Silla amb cotxe particular, significa una despesa mensual, només en carburant, d’unes 12.000 pessetes, mentre que l’abonament mensual val 2.650. Un estalvi més que important per a qualsevol persona que viu, com la major part dels mortals, del seu sou mensual.

Dues mostres comparatives-diferenciadores entre moures amb el tren i el cotxe un dia qualsevol entre València i els pobles on arriba el servei de rodalies. Atenció.

* Amb el cotxe vas jugant-te la vida per les carreteres i autopistes. Amb el tren es gaudeix d’un dels més baixos nivells de sinistralitat en mitjans de transport.

* En el tren de rodalies tens serveis com megafonia amb música i informació del nom de les corresponents aturades, interventors/es cada vegada més amables, vagons nets, confort (calefacció i aire acondicionat), rapidesa, obertura automàtica de portes ran d’andanes, estacions ben dotades i còmodes, serveis higiènics i gent, molta gent amb la que poder intercanviar al menys, un bon dia. A més a més, anar en tren és modern, té un cert erotisme i és un orgull personal del que cal començar a presumir entre les nostres amistats. Amb el cotxe en canvi, sembla que viatges en una llauna tancada i aïllada més semblat a un taüt que a un espai humà. Ningú t’informa de res i cada vegada és mes complicat arribar a qualsevol lloc amb tranquilitat. En conseqüència, comença a no resultar modern i molt poc eròtic i cada vegada menys gent presumeix d’anar en cotxe fent el mico pel mon.

I per al final les dues coses que considere més importants:

- La bici està trobant el seu espai als trens de rodalies i regionals. La permisivat de la RENFE és una gran notícia i sembla que estudien la possibilitat de instal.lar un espai especìfic per donar cabuda a unes 20 bicicletes en cada tren de rodalies. Si la bici entrara al tren, conformant un servei que els usuaris anomen de TREN+BICI, la facilitat i rapidesa d’accés a qualsevol lloc de treball, estudi, oci o compres, adquiriria unes característiques revolucionàries. Temps al temps.

- Ja fa vora dos anys (encara que tothom sembla haver-ho oblidat), la Universitat alemanya de Karlsruhe i una consultora suïssa, elaboraren per als departaments de medi ambient de 17 empreses, entre les que es trobava RENFE, un estudi en el que demostraven de manera científica, que els desplaçaments en tren permitien estalviar a la societat valenciana en conjunt uns 14.000 milions de pessetes anuals. A l’informe es confirma que el tren ofereix majors atractius globals que qualsevol altre mitjà de transport, fonamentalment per la seua capacidad, per la baixa sinistralitat, per l’escassa contaminació atmosfèrica directa, per la poca ocupació d’espai i perquè la contaminació acústica és més reduïda que la d’altres mitjans de transport.

En conseqüència, tal com indica i recomana el Parlament Europeu, el Club de Roma o l’Agenda 21, utilitza i gaudeix amb consciència, per anar a treballar, a l’escola, al mercat o les nits d’oci, del ferrocarril, que junt a altres mitjans de transport col.lectiu i públic (autobús, taxi), la bicicleta i el caminar, són els únics sostenibles, solidaris i ètics en aquesta societat de final de mil.leni tan absurda que ens ha tocat viure. Bona sort.

Paco Tortosa