Compra on line la novel.la  aquí 

Els únics personatges reals que apareixen mencionats en aquesta novel.la són: El Generalísimo Franco, el catedràtic de ginecologia Botella Llusiá, el Bisbe Moll, el tsar antidroga Anslinger, monsenyor Escrivá de Balaguer i el caçanazis Simon Wiesenthal. Tots els demés personatges del relat –exceptuant el filòsof Gilles Guattareuze- són inventats i no serven cap semblança deliberada amb cap persona.

 No totes les situacions descrites són inventades:

 ·        El ministre preocupat per les masturbacions del poble es deia Arias Salgado segons va testimoniar el periodista Haro Tecglen, que el va entrevistar

·        El “joveníssim ministre del ram” encobridor de torturadors quan la vaga minera a Astúries (pàg 30) és Manuel Fraga Iribarne

·        Els entrecomillats d’Anslinger (pag 32) sobre el perill de la marihuana són textuals

·        La cita del llibre de Jacques Lacan és textual

·        La cita del sermó del Bisbe Moll a Franco és textual

·        L’Escola de les Amèriques de l’exèrcit dels EEUU, on hi assiteix el personatge del comandant Pindado (pag 31), ha estat un notori centre de formació de torturadors a tota Amèrica Llatina. Més informació a www.soaw.org

·        La reunió de demòcrates espanyols (pag 64) amb la conseqüent irritació del règim –el contubernio de Munich- s’esdevingué el 1962. El periodistà valencià Vicent Ventura hagué d’exilar-se. El llibre que cremen pels carrers de València és “Nosaltres els valencians” de Joan Fuster. Vicent Andrès Estellés ho reflectí en aquest poema de les “horacianes”: 

aquest any miserable,

m.cm.lxiii. d. de c.,

serà molt recordat i molt amargament.

vicent ventura, desterrat a munic o parís;

joan fuster, a sueca;

-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina i circula un tenebrós prestigi-;

sanchís guarner recorre, perplex, la ciutat;

jo escric i espere a burjassot,

mentre que pels carrers de valència

la gent, obscena, crida i crema un llibre.

• Montserrat Roig, a la pàgina 293 del seu llibre Els catalans als camps nazis diu el següent del doctor Kressbach -a qui el personatge de Markus Schmidtbauer fa d'ajudant (pàg. 118)-: "Anomenat "l'injectador". Fou el metge que més injeccions de benzina feu posar. Abans de la guerra el doctor Kressbach havia estat un dels més famosos pediatres de Colònia. Fou penjat pels americans. Diuen que era un home pietós i que al procès de Dachau anava cada dia a missa [...] van quedar més de cent membres del servei sanitari de Mauthausen i els seus kommandos sense jutjar. Avui encara són en llibertat".

Tornar dalt