"Si fem servir el sentit usual de "democràcia", un sistema és democràtic si ofereix oportunitats a la opinió pública de tenir un paper significatiu en la gestió dels afers públics. En el sentit que té la paraula "democràcia" quan es fa servir per al control ideològic, en canvi, la societat és democràtica sempre que el procés empresarial funciona sense la interferència de la púrria enfadosa".
L'obra política de Noam Chomsky la trobo interessantíssima, tant que havia pensat de dedicar-li una part del meu web. Això és perquè des de que tinc accès a Internet també he accedit millor a la seva obra sense dependre de les contades traduccions o articles seus que apareixien desperdigolats per algunes publicacions del nostre país. Desprès he vist que dedicar-li una pàgina tal com cal em donaria molta feina, així que s'ha quedat en aquesta mena d'híbrid on us proporciono tots els links que he trobat de Chomsky per a que el pugueu llegir per vosaltres mateixos si sabeu anglès, unes traduccions que he anat fent (i que espero augmentar a mesura que vagi actualitzant la pàgina) i una bibliografia.
El grup alt.fan.noam-chomsky
de Usenet està dedicat a l'obra de Chomsky, però el que més
abundava fa uns anys quan el vaig freqüentar eren les
discussions contra els libertarians maleducats que amollaven en
aquest forum (havent altres llocs més adients per tractar-ho)
les seves perorates en defensa del capitalisme dels rics i
privilegiats.
UNA BONA NOTÍCIA: Tots aquests links que us he citat estan en anglès. Però ara un grup de voluntaris està traduint coses de ZNet, la revista on Chomsky publica els seus articles polítics. És a dir que ara teniu la oportunitat de llegir la traducció en castellà d'alguns articles de Chomsy i altres.
Aquesta és una entrevista amb Chomsky en anglès força interessant sobre la polèmica del possible monopoli que pot arribar a exercir l'empresa Microsoft a Internet. Com acostuma a fer aquest autor, subratlla aspectes essencials de la polèmica (per ex.: l'apropiació empresarial -amb l'ajut de l'Estat- de béns que són públics) que habitualment no són tractats en els media.
"La campanya de propaganda sobre el "fonamentalisme islàmic" té els seus elements grotescos -fins i tot deixant de banda que la cultura nordamericana és comparable amb l'Iran pel seu fonamentalisme religiós-. L'Estat més extremadament fonamentalista islàmic del món és el lleial aliat dels EEUU Arabia Saudí, o per a ser més precisos, la dictadura familiar que serveix com la "façana àrab" rera la qual els EEUU controlen efectivament la península aràbiga, prenent els termes del mandat colonial britànic. Allà Occident no té cap problema amb el fonamentalisme islàmic."
"...el quadre general, un 30% d'aturats i la catàtrofe
amb els Drets Humans. El que això significa és prou simple: el
sistema econòmic sencer és una catàstrofe. Hi ha un munt de
gent que vol un treball, que vol treballar, hi ha un munt de
feina que fer, que aquesta gent podria fer. Mireu al vostre
voltant, hi ha un munt de coses que es podrien fer que
beneficiaria aquesta gent i també als demés. Però el sistema
econòmic és una catàstrofe tal que no pot posar junt la feina
que cal fer amb la gent que la vol fer.
Bé, això ho anomenem una catàstrofe econòmica total, un
fracàs absolut. No és així com se descriu. Es descriu com un
gran èxit. I hi ha una raó per a això. Perquè hi ha un sector
de la població per als quals ÉS un gran èxit. Per exemple si
llegiu el magazine Fortune... (...)És cert que els beneficis
s'incrementen, mentrestant baixen els salaris i s'incrementa la
pobresa i la malnutrició. De fet, la societat mundial s'està
polaritzant; s'esdevé entre països, però encara s'esdevé més
radicalment DINS de cada país (els USA són els líders entre
les societats riques).
Per tant hi ha un sector per al qual és un gran èxit.
Generalment és com allò dels "miracles econòmics". I
passa que aquest sector inclou la gent que escriu articles i que
dóna discursos i, clar, parlen del fantàstic que és això,
etcétera. Aixì que aquest fracàs colossal és descrit com un
"gran èxit". I això NO són les lleis de la
Naturalesa, són qüestió d'una política social
específica"
"A les societats occidentals riques sembla que la democràcia i el mercat lliure estan declinant a mesura que, cada vegada més, el poder es concentra en les mans d'unes elits privilegiades. A través de la història, sempre s'han considerat la lliberat i la democràcia com un perill que s'ha d'evitar, i el mercat com un instrument per controlar i sotmetre els altres"
Els factors desencadenants de la crisi econòmica són
perfectament comprensibles. Un és la globalització de la
producció, que ofereix els amos unes oportunitats temptadores. La
premsa empresarial adverteix de manera franca els "mimats
treballadors occidentals" que han d'abandonar el seu
"luxós estil de vida" i les "estructures rígides
del mercat" com els contractes, les pensions, la salut i la
seguretat en el lloc de treball, i altres poca-soltades passades
de moda, incloent el mateix concepte de lloc de treball. Els
economistes diuen que hi ha un fluxe laboral difícil de
calcular, cosa que, per una altra banda, no arreglaria res. L'amenaça
coacciona els treballadors per acceptar les exigències dels
empresaris. Tal com ha mostrat la premsa empresarial amb
irreprimible joia, amb el final de la Guerra Freda, la major part
de l'Europa de l'Est torna al seu paper d'oferir seveis de Tercer
Món, col.locant armes noves a les mans dels que manen. La GM i
la VW poden traslladar la seva producció al restaurat Tercer
Món de l'Est, on poden trobar treballadors que costen una
fracció del que costen els "mimats treballadors
occidentals", mentre frueixen al mateix temps de fortes
proteccions arancelaries i altres amenitats que els "mercats
lliures realment existents" proveeixen per als rics. Els
EEUU i el Regne Unit lideren l'opressió dels treballadors i dels
pobres, encara que altres els segueixen, gràcies a la
globalització de la producció. La desigulatat als EEUU torna a
ser la de la època de la Depressió, a Anglaterra és la dels
temps victorians, però de tota manera Amèrica Llatina s'endú
la palma de la pitjor marca mundial, gràcies al nostre amable
tutelatge durant força anys.
Tal com han mostrat moltes investigacions, l'igualtat relativa
és un factor significatiu en el creixement econòmic i en la
millora dels nivells de vida i de salut. Malgrat que el Banc
Mundial ho reconeix, no ho té en compte en la política que junt
amb el seu associat, el FMI, imposa al Tercer Món, que
incrementa radicalment la desigualtat i mina altres factors, que
el Banc identifica com essencials per al creixement, entre els
que destaquen l'educació i el benestar. Hi ha precedents
històrics evidents. Durant més de 200 anys, els poderosos han
realitzat "experiments" seguint les principals premises
de la ciència econòmica, amb uns resultats sorprenentment
uniformes: guanys per als que conduien l'experiment i la seva
base de poder, tragèdies per als cunillets d'india. La gent
benpensant ha d'abstenir-se, una altra vegada, d'extreure
conclussions.
(...). La política del gran capital empresarial-estatal
(state-corporate policy) està portant el món a un model de
Tercer Món, amb sectors de gran riquesa, una enorme massa de
població sumida en la misèria i una gran quantitat de població
supèrflua, que manca de qualsevol dret perquè no contribueixen
a la generació de guanys per als rics. Aquestos desenvolupaments
habitualment s'atribueixen a les forces inexorables del mercat
Quan a principis del s. XIX es gestà a Anglaterra les
doctrines del "neoliberalisme" contemporani, el
missatge dirigit a la població era senzill i clar: sota el
capitalisme l'individu manca de drets, només compta el que
aporti al mercat amb el seu treball. Una persona que no tingui
una renta independent i no pugui sobreviure en el mercat laboral
"no té dret a reclamar la més mínima racció
alimentícia i, de fet, no té res a fer", escrivia
Malthus en els seus respectats treballs. És "una
perversitat" i una violació de la "llibertat
natural" enganyar els pobres per a que creguin que tenen
més drets -clamava David Ricardo- , indignat davant la violació
dels principis de la ciència econòmica, els quals -afegia- ,
són tan immutables com els de la llei de la gravetat i atempten
contra els principis morals sobre els que es basa la ciència. El
missatge es simple. Es pot elegir lliurement: el mercat laboral,
la presó, la mort o la emigració, aquesta última solució era
possible quan hi havia grans zones despoblades gràcies a
l'extermini i l'expulsió de les poblacions indígenes
(...) La població sobrant ha de mantenir-se en la ignorància,
encara que controlada. El problema és clar a les zones del
Tercer Món, que han estat dominades durant força temps per
Occident, així que integren amb més facilitat els valors dels
amos: les estratègies preferents inclouen els escamots de la
mort, la "neteja social" amb assassinats de "nens
dels carrer", tortura i altres tècniques de probada
eficàcia.
La cita de l'encapçalament l'he treta de "Discurs Polític. Tres conferències a Catalunya". Pròleg i edició a cura de J. M. Terricabras. Editorial Empúries. Barcelona 1993.
-Tornar a pàgina principal
-Envia'm comentaris,
crítiques o el que vulguis