1. LA MEMBRANA PLASMÀTICA O CEL·LULAR

 

Estructura que envolta a la cèl·lula. És visible només al microscopi electrònic amb un gruix de 70 nm. Totes les membranes de la cèl·lula presenten la mateixa estructura i composició. La membrana plasmàtica no és una capa rígida i impermeable, ja que presenta moviment i és semipermeable. La seva funció és donar forma i protegir l'interior de la cèl·lula i permetre el pas selectiu de substàncies de l’interior a l’exterior de la cèl·lula i de l’exterior a l’interior.

La paret cel·lular. Es troba sobre la membrana plasmàtica només a les cèl·lules vegetals. És rígida i impermeable. La seva funció és donar rigidesa i consistència a la cèl·lula vegetal i protegir la de l'exterior.

 

 

2. EL CITOPLASMA

 

És l’espai entre la membrana plasmàtica i el nucli. La seva funció és donar forma i volum a la cèl·lula. Al citoplasma hi trobem els orgànuls citoplasmàtics, entre ells cal distinguir:

• Reticle endoplasmàtic. Està format per un sistema de cavitats tancades amb formes diverses, aquestes cavitats estan limitades per una membrana de composició i estructura igual a la membrana plasmàtica, però una mica més prima. Podem distingir dos tipus de reticle endoplasmàtic: R.E. RUGÓS o granular, amb ribosomes a la membrana R.E. LLIS sense ribosomes. La seva funció consisteix en sintetitzar i emmagatzemar proteïnes, lípids, etc.

• Aparell de Golgi. Està format per unes cavitats allargades i corbades en forma de sacs. La seva funció consisteix en sintetitzar glúcids.

• Vesícules. Són unes cavitats esfèriques que es formen a partir de l’aparell de Golgi. La seva funció consisteix en transportar substàncies dintre de la cèl·lula. Només les tenen les cèl·lules animals.

• Lisosomes. Són un tipus especial de vesícules, a l'interior de les quals té lloc la digestió cel·lular de macromolècules les qual són reduïdes a molècules més petites i aprofitables per la cèl·lula. Només les tenen les cèl·lules animals.

• Vacúols. Són compartiments separats del citoplasma per una membrana, en elles s'emmagatzemen substàncies de naturalesa diversa: aigua, essències, pigments, substàncies de desfeta, substàncies de reserva, etc. Només les tenen les cèl·lules vegetals.

• Mitocondris. Orgànuls esfèrics o allargats. La seva funció és proporcionar energia a la cèl·lula.

• Cloroplasts. Orgànuls ovalats o esfèrics que es troben al citoplasma de les cèl·lules vegetals. La seva funció consisteix en realitzar la fotosíntesi.

• Ribosomes. Orgànuls esfèrics formats per dues subunitats, són molt petits i només són visibles al microscopi electrònic. En ells té lloc la síntesi de proteïnes.

• Centrosoma. Orgànul format per dos cilindres (centriols) disposats de forma perpendicular un respecte de l'altre. Als voltants dels dos centriols hi ha un material més dens de naturalesa proteïca (centrosfera) de la qual surten uns filaments més prims (aster). La funció del centrosoma és intervenir en la divisió cel·lular. És propi de les cèl·lules animals.

3. EL NUCLI

Està format per un enmbolcall nuclear que el rodeja, el nucleoplasma que és el medi intern del nucli de composició semblant al citoplasma, la cromatina o ADN i el nucleol orgànul del nucli, esfèric, sense rodejar de cap membrana. La funció del nucli consisteix en ser l’organitzador de la cèl·lula, ja que conté l’ADN o informació genètica per realitzar totes les funcions de la cèl·lula. És també responsable de la divisió de la cèl·lula.

 

• La cèl·lula eucariota animal

 

• La cèl·lula eucariota vegetal