El viatge del Centenari

El dia 23 de març a les 18:30 vam començar el viatge de l’escola en l’any del centenari. No es podrà negar que som afortunats, perquè això sols ho podrà dir un grup de l’escola i aquests no som altres que els de 4t. Les primeres hores al bus van passar ràpidament, tothom estava nerviós, amb ganes d’arribar al nostre primer destí, Tours. Les hores anaven passant mentre vèiem una pel·lícula de Peter Pan, i a la fi, qui més qui menys, dormia plàcidament a l’espera del dia que ens esperava. Per fi vam arribar a Tours on vam veure la Casa-mare. Les Germanes ens van tractar molt bé i ens van ensenyar l’edifici, la capella... Tot seguit vam poder gaudir d’una estona de temps lliure per poder descansar o anar a comprar, just abans d’anar a dinar en un hotel on, per cert, vam poder tenir tota una sala per a nosaltres sols. La tarda fou aprofitada per visitar el castell de Blois que a tots ens va agradar molt. A la fi vam arribar a París, just per anar a sopar directament a un bufet, el Montecarlo i després anar a l’hotel on pernoctaríem durant uns quants dies.	Sacre Coeur, Montmartre … quina meravella!
El següent dia començà, després de l’esmorzar –és clar- amb una visita panoràmica a la ciutat. Una guia ens va anar descrivint les coses més importants fins arribar al barri de La Défense, una ciutat futurista que ens va deixar parats. A la tarda vam anar al mundialment conegut barri de Montmartre on el Joan i l’Álvaro ens van ensenyar els indrets més bucòlics, entre ells el mur de Je t’aime, i després ens van deixar una mica de temps lliure, el qual vam poder aprofitar per degustar les famoses crepes franceses. Per cloure el primer dia ens atansàrem al Sena on volíem realitzar una passejada en Bâteau Mouche; la dissort ens féu que arribéssim una mica tard i vam deixar-ho córrer per un altre dia Si d’esbarjo fou el primer dia, el segon va tenir un marcat caràcter cultural. Al matí vam visitar Notre Dame, on vam poder disfrutar de la magnífica vista que hi ha des de dalt de les torres. Després de baixar els 387 graons -encara ens tremolen els bessons- vam arribar a la plaça on tots anàrem a trepitjar el punt zero, per tal que puguem tornar algun dia a aquesta bonica ciutat.
A la tarda vam anar al Louvre om vam poder contemplar la Gioconda i després de la visita ens vam atansar a la Place Vendôme on els preus dels productes exposats no eren gaire populars. I a la fi ... Bateau Mouche; aquesta vegada no se’ns escapà i, realment, va valer molt la pena poder observar la ciutat de nit amb una il·luminació que ressaltava els imponents edificis de caràcter històric i artístic. Tercer dia: Disneyland París! En aquest fabulós parc d’atraccions vam poder retornar a la nostra infantesa i gaudir d’un seguit d’atraccions que ja han esdevingut mítiques, com ara la casa de les nines. Si el dia d’Eurodisney fou d’esbarjo, el següent fou cultural ja que tocava Versailles, on vam anar en bicicleta pels jardins fins a l’hora de començar la visita guiada. A la tarda vam desplaçar-nos vers el centre i mai més ben dit, ja que vam anar a la zona on es troba ubicat el Centre Pompidou. Alguns van anar de compres per bé que altres s’endinsaren dins al museu, l’opinió respecte del qual fou bona malgrat que hi havia obres força estranyes.	A l'espera d'entrar al museu del Louvre, els exteriors de l'edifici ens corprenien
La nit es va cloure amb una pujada a la Tour Eiffel, però a l’igual que succeí el primer dia del Bateau Mouche no vam pujar-hi; en aquest cas, perquè volíem tenir més temps per visitar-la i en aquell punt de la nit ja era un pèl tard. El següent dia fou el de l’Arc de Triomphe i la passejada pels Champs Elysées, on tinguérem l’oportunitat d’adquirir records, menjar uns croissants boníssims i degustar els gelats Bérthillon. A la tarda visitàrem el museu d’Orsay i, per fi, anàrem a la Tour Eiffel, on el temps ens va jugar una mala passada. Tot no es pot tenir! Però potser per treure’ns la mala sort ens vam anar a sopar a un Hard Rock Café on variàrem substancialment de menú. Aquella nit, la darrera que passavem a l’hotel, revestia tints de nostàlgia. L’endemà visitàrem Les Invalides i el Panthéon. Fou un dia en què utilitzàrem el metro per desplaçar-nos per la ciutat. Ja al vespre vam deixar París i no deixàrem la carretera fins arribar a les 10 del matí a Reus, on ens van rebre força familiars i amics. S’acabà així el viatge del centenari, vuit dies meravellosos en què vam viure uns bons moments que mai oblidarem. Ivan Amat, Cristina Pellicer i Carlota Vendrell

tornar