Les conferències del Centenari

El dia 17 de gener vam tenir l’oportunitat de gaudir de la conferència de la Gna. Gemma Morató i Sendra, Dominica de la Presentació, mestra d’educació especial i llicenciada en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, qui ha cursat dos postgraus, un de televisió i un altre de Comunicació empresarial i, ja en la faceta professional, directora durant sis anys del setmanari Catalunya Cristiana i Ràdio Estel,  actual directora del Projecte Maria, Reina de la Pau, -viver d’associacions, centre de reunions i residència universitària-, professora universitària de periodisme en dues universitats i coordinadora de la web i el blog mivocacion.com. La Gna. Morató ens va oferir una conferència titulada Grups mediàtics, pluralitat i diversitat  en la qual, d’una manera molt entenedora i pràctica, ens va fer cinc cèntims de l’actual panorama dels mitjans de difusió a l’Estat. Primer ens explicà quin és el propòsit del periodisme, tot seguit s’endinsà en l’anàlisi dels mètodes utilitzats per mesurar les audiències i la difusió de la premsa, i finalment acabà fent una reflexió sobre la idoneitat de passar de ser un consumidor d’informació passiu a un receptor actiu, mostrant si cal la nostra disconformitat amb tot allò que no ens satisfà. Una interessant, i remarquem la paraula interessant, conferència que comptà amb una nombrosa assistència i que fou una exitosa manera de començar un cicle amb títols de gran interés per a un públic ampli i divers.   Teresa Maria Llevat i  Marta París	El secrets del  món periodístic en foren desvetllat per la Gna. Gemma Morató
La notòria presència de públic fou la tònica dominant de les conferències
La Dra. Misericòrdia Ramon Juanpere, llicenciada en biologia per la UAB (1975), va obtenir el doctorat en ciències a la Universitat de les Illes Balears (1981) on des de 1985 exerceix com a professora, va pronunciar el 24 de febrer una brillant conferència titulada La nostra història està en els gens. Després de la seva presentació per la inspectora d’educació Teresa Freixas la Dra. Ramon ens apropà a un camp interessantíssim en l’aplicació de la genètica: l’estudi de les poblacions i llur evolució al llarg dels temps. La seva anàlisi es centrà en la població d’Eivissa. Primerament ens demostrà com dins la població “xueta” es podia confirmar perfectament l’endogàmia del grup jueu. Trets particularment interessants foren la demostració de la pervivència de determinades patologies congènites dins d’aquest grup. En segon lloc ens parlà de l’origen de les dones de l’illa que reflectien l’aportació de les poblacions cartagineses a l’antiga colònia púnico-ebussitana. Teresa Maria Llevat i Isaura Sotoca			Magistral apropament a la genètica el que ens  realitzà la Dra. Misericòrdia Ramon
El dimecres dia 7 de febrer va tenir lloc la conferència de l’Arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol que tenia per títol Els pares, primers educadors de la fe dels seus fills. L’Arquebisbe incidí ens els aspectes fonamentals de la família com a element bàsic a l’hora de conferir els valors cristians als fills. Una interessant conferència que es pot resumir amb la següent frase: els pares esdevenen models per als fills i llur conducta n’és un punt de referència importantíssim. El nombrós públic assistent seguí amb molta atenció les disertacions de l’Arquebisbe i en acabar se li va retre un carinyós aplaudiment agraint les seves paraules. Teresa Maria Llevat i Isaura Sotoca			El Sr. Arquebisbe dirigint la seva disertació als presents sobre el paper dels pares en l'educació de la fe
El dia 21 de febrer vam tenir el plaer de gaudir d’una gran conferenciant, la Dra. Rosa Solà Alberich, doctorada el 1986 en medicina per la UB amb un premi extraordinari, becada per la UE per tal d’investigar el paper de l’oli d’oliva en la prevenció de les malalties cardiovasculars durant els anys 1988-89 i guardonada amb nombrosos premis, entre els quals destaquem el d’investigació científica “Josep Trueta” el 1987 i  el d’investigació biomèdica de Höechst els anys 1994 i 1995. L’actual vicerectora d’investigació i institucions sanitàries de la URV ens impartí una conferència titulada Cap on va la nutrició on tractà d’un dels temes que actualment estan més en boga quant a salut es refereix. Per tal de situar el tema la Dra. Rosa Solà ens diferencià tres aspectes que sovint se solen prestar a confusió: alimentació, nutrició i dieta, per després anar acotant el tema vers l’alimentació al món Occidental. Seguidament tractà els diferents aspectes de la salut tot just en un moment en què estan apareixent noves malalties -les anomenades epidèmies del segle XXI- a causa de l’augment de l’esperança de vida  i com la nutrició pot ajudar a incrementar la salut i, en definitiva, la qualitat de vida.				Instantània de la genial conferència pronunciada per la Dra. Solà
La Dra. Solà ens va mostrar com abans d’actuar calia cercar una evidència, analitzar-la i, si es donava una relació causa-efecte evident, aleshores aplicar la solució. Ens detallà com una dieta saludable comportava ineludiblement la prevenció de malalties. També comentà com afectava la nutrició ens els diferents individus, aspecte fonamental car no tothom respon de la mateixa manera davant un determinat component alimentici. És de pensar –explicà- que en un futur, encara que potser podríem parlar ja de present, tindrem una alimentació a la carta, és a dir, personalitzada. La Dra. Solà està actualment investigant l’oli d’oliva, els fruits secs, el cacau i el consum de fibra alimentària i llur incidència sobre la salut. La col·laboració entre el món empresarial com la propiciada per la Fundació privada Reddis i la Facultat de Medicina de la URV té actualment una dimensió pràctica en el camp de la investigació de la nutrició a la nostra ciutat. Aquest treball actualment canalitzat dins la campanya per a la millora de l’alimentació dels nens reusencs,  mostra com reverteixen els treballs de nutrició com els desenvolupats per la Dra. Solà en la nostra societat. Teresa Maria Llevat i Isaura Sotoca
El dia 28 de febrer fou la data escollida per tal de tenir entre nosaltres la Sra Anna Ramis, diplomada en professorat d’EGB en l’especialitat de Ciències Humanes per l’Escola Blanquerna de formació de mestres (URL), Llicenciada en Pedagogia en l’especialitat de Direcció i Organització escolar per la Universitat de Barcelona i, amb estudis de postgrau en “Formació de formadors en Educació en valors i desenvolupament moral. Ja en el camp professional, a banda de  docent i directora de l’antiga EGB, al seu currículum trobem diferents càrrecs com ara membre del Dpt. Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, coordinadora de didàctica en el postgrau “Animació Estimulativa per a gent gran i amb discapacitats” que la fundació Pere Tarrés realitzà el curs 1997-98 a la Universitat Ramon Llull. És també coautora del crèdit variable de Religió Catòlica “Marginació i pobresa al 4t món” publicat per Edebé el 1999 i sotspresidenta de l’ONG ACAT (Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura). La Sra. Ramis ens va oferir la conferència titulada L’educació: responsabilitat compartida, la qual fou patrocinada per la Regidoria d’Educació i Família de l’Ajuntament de Reus, i que comptà amb l’assistència de la regidora d’Educació i Família del nostre consistori, la Sra. Empar Pont. La conferenciant ens va ensenyar que la bona comprensió entre família i escola és la base per obtenir una bona relació per conèixer els nostres fills dins del seu àmbit social. La societat d’avui en dia ha canviat molt, el concepte de la família és una de les coses que ha evolucionat més al llarg del temps.					La didàctica fou la nota dominant de la conferència de la Sra. Anna Ramis
Cinquanta anys enrere el concepte “família” tenia una altra perspectiva. El nucli familiar estava compost per la mare, el pare, els fills (que normalment n’eren molts), els avis... i altres familiars que convivien  tots junts, és a dir, que en una casa et podies trobar entre deu i dotze persones convivint. Ara la paraula “família” (entenent nucli familiar), és sinònim de pare, mare i un fill (com a molt dos), tot i això aquest nucli s’ha reduït tant que s’ha arribat a les famílies monoparentals. Tots els conceptes de família, tant si és nombrosa com no, volen dir el mateix: és una unitat social formada per un grup d’individus amb lligams de consanguinitat o no. A mesura que va passant el temps, les famílies tenen menys estones per estar unides. L’encariment generalitzat d’assolir les necessitat bàsiques i el ritme de vida de vegades aïllat i accelerat que tenim les persones, ha proliferat d’individualisme de les parelles fent canviar el concepte de família que fins ara coneixíem. L’escola, doncs, juga un paper important dins les famílies. Els nens passen moltes més hores al dia amb els seus companys de classe i professors que al costat dels seus pares. Els nens d’avui estant tant acostumats a anar a l’escola i després fer activitats extraescolars fins a les últimes hores de la tarda, que quan arriben a casa només tenen temps de fer deures, sopar i anar a dormir. Ben just poden estar amb els pares o germans. Aquesta falta d’interacció fa que existeixi una mena de buit familiar que de vegades és difícil compensar amb sortides familiars o vacances d’estiu. Per tant l’escola juga un paper molt important en l’educació del nen i per això és recomanable que hi hagi una bona entesa entre l’escola i la família. Compartir l’educació entre les dues institucions vol dir: reconèixer, dialogar i reflexionar sobre temes comuns que afecten l’infant o l’adolescent i intentar solucionar-los és feina de tots. El manteniment d’una bona relació entre l’escola i la família garanteix un ensenyament cultural i una educació primordial per als nostres fills. Montse Jansà
La Sra Mariona Quadrada i Monteverde (Reus, 1956), alumna de l’escola des de pàrvuls fins a 6è de batxiller, és llicenciada en  Filologia catalana i de qui sabem té dues passions: la cuina, els llibres i les lletres, ens oferí el dia 14 de març una conferència titulada Amb gust del Mediterrani. “El caldo de la meva mare és el més bo que hi ha”. És la frase més impactant o simplement la que em va fer pensar més de la conferència de la nostra amiga la Mariona Quadrada. I és que té tota la raó del món. Com pot ser que les mares sàpiguen fer el “caldo” tant i tant bo? Per molt que les filles ens hi posem amb tots els cinc sentits, no té pas el mateix gust que el de la mama, què ho deu fer? Hi poso els mateixos ingredients però no hi ha res a fer, el seu és millor. L’únic de bo que passa quan estic malalta, és sentir el timbre de la porta i sentir una veu tímida i amorosa que em diu...nena? com et trobes? Et porto caldo, com a tu t’agrada, sense “tropezones”... paraules meravelloses, mmm... caldo...mmm... de la mama!!! Ja em trobo millor!!!. I és veritat, les mares cuinen més bé que les filles. Només tenim l’esperança i el desig que algun dia aquestes filles també puguem ser mares i que els nostres plats siguin els més gustosos per als nostres fills.
La nostra experta en cuina, la  Mariona Cuadrada, ens va fer veure que no només saber cuinar molt és sinònim de ser una gran cuinera o cuiner, és clar, sinó que s’ha de saber cuinar bé i alhora sa. Hem de vigilar amb els greixos, les proteïnes, els hidrats de carboni... és a dir, amb tots els nutrients que pot comportar una olla d’escudella catalana, fideus a la cassola, una paella d’arròs o simplement un plat de verdures. Tots els ingredients són importants pel nostre organisme, per tant hem de saber destriar-los i preparar un bon menú diari amb tot el que ens fa falta per gaudir d’una bona salut i del paladar. Dieta saludable i dieta mediterrània és el que hem de tenir present quan ens posem entre fogons i olles, com també hem de tenir clar que si un dia no es menja cassola, també és molt saludable i ràpid un bon parell de llesques de pa amb tomàquet i pernil salat del bo. De fet és el que mengem normalment els diumenges per sopar. Bon profit. Montse Jansà
Per finalitzar la Mariona Quadrada clausurà el cicle de conferències del centenari amb un Taller de Cuina que va fer als locals del Círcol de Reus el passat 15 de març. La Mariona ens va cuinar en una hora cinc plats completament diferents amb textures i olors dignes d’un restaurant d’aquests que tenen un munt d’estrelles penjades a l’entrada. Després d’explicar-nos els ingredients de tots els plats, es va posar a la feina i entre sofregits, grans d’arròs, fabetes desgranades (que per cert semblava que tinguessin vida pròpia), salses i formatges, entre altres coses, va acabar fent tot un menú sa i equilibrat. Ens va ensenyar a fer galetes de parmesà molt curioses, molt senzilles de fer i a part de bones donaven al plat un caràcter elegant. Ens va barrejar peres i mostassa, cosa que barrejar dolç i salat antigament es considerava quasi bé un pecat. També ens va ensenyar a fer canelons d’albergínia i una amanida de cansalada i pinyons. Per acabar ens va fer un bacallà...mmm, que semblava que digués: menja’m que sóc molt bo i meloset!!! .
Entre plat i plat ella anava remenant el risotto,  li posava aigua i formatge i tornava a remenar una vegada i una altra. Tota la meva vida evitant remenar l’arròs perquè no es fes una pasta i ara resulta que d’això se’n diu risotto!!! Mira que n’estava jo de constipada, però l’aroma que sortia d’aquelles paelles i de la cassoleta del risotto em va descongestionar de cop!. Quan ho va tenir tot acabat, va muntar els plats i vam passar pel voltant de la taula per veure aquelles delícies que malauradament no vàrem tastar. Ràpidament, la gent, buscaven entre les bosses de mà una càmera de fotos o la càmera del telèfon mòbil per fotografiar plat per plat intentant immortalitzar aquell moment, potser també esperant que l’olor s’hi quedés capturada. Doncs bé, el taller de la Mariona va ser molt entretingut i et donava ganes de posar-te als fogons. Fixa’t que parlar tant de cuina m’ha animat  i demà per dinar faré arròs remenat... ai no!,  que ara se’n diu risotto!!! Montse Jansà

tornar