LINGUARUM
CLASSICARUM SEMINARIUM
I. NARCIS OLLER
LITERATURA UNIVERSAL, 1º BACHILLERATO
CURSO 2010-2011
PROF. J. ARMAND CARRERAS
IES Narcís Oller. Literatura Universal. Batxillerat. Matèria variable tipificada.
Introducció.
Com a complement essencial de l'aprenentatge de les
literatures catalana i castellana, resulta convenient la confecció d'una
matèria de literatura universal que permeti accedir, d'una banda, al fons creatiu que, mitjançant la
paraula ha bastit la ficció a Occident, i, d'una altra, proporcioni el marc
d'explicació més general dels moviments literaris autòctons tot posant-los en
relació.
La matèria de la literatura universal no hauria de
constituir una història de les literatures, sinó un moment de coneixement actiu
i obert, reflexiu i creatiu de les grans línies de força que han condicionat el
desenvolupament de l'escriptura creativa.
L'extensió que impliquen aquests propòsits obliga a
acotar el camp temàtic. D'una banda, s'ha exclòs la tradició oriental - en les
seves variants asiàtica i aràbiga- per centrar-nos en l'espai cultural del que
s'anomena Occident. D'una altra, i donada també la gran extensió temporal, els
continguts conceptuals s'han agrupat en quatre apartats. En primer lloc,
s'aborden els orígens de la literatura a Occident atenent, d'un cantó, les
aportacions de la Bíblia i el món greco-llatí, per passar després a les
principals aportacions de l'Edat Mitjana. En aquest context, és fonamental
veure con es forgen el "mite" i els "tòpics" i les convencions formals que s'adopten.
En segons lloc, es pretén abordar el món modern i
discernir els tres grans moviments que caracteritzen respectivament els segles
XVI, XVII i XVIII: Renaixement, Barroc i Il.lustració. La reconsideració del
món greco-llatí ha de servir per comprendre la seva importància a l'hora de
forjar el món modern sota la
dialèctica permanent entre la confiança en la raó i la crisi d'aquesta
confiança. En tercer lloc, el món contemporani ens ha de dur a una consideració
del s. XIX com el fruit de les grans revolucions: la Revolució francesa i la
Revolució Indutrial. El forjament de la sensibilitat romàntica i el naixement
de la novel.la des dels postulats realistes i les tendències simbolistes hauran
de constituir la base per endinsar l'alumne/a en el darrer apartat: el s. XX.
La interrelació i l'europeisme haurien de suscitar la
curiositat de l'alumne/a que, mitjançant la lectura de textos, aprofunditzar
igualment en el fet literari i la cutura europea.
Competències especíiques de la
matèria
La matèria desenvolupa
principalment la competència estètica i literària, el foment de l’educació
literària. La literatura, com a màxima expressió de les possibilitats d’una
llengua, esdevé així una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la
relexió sobre l’experiència humana. Així mateix, avala les possibilitats
expressives i creatives de les llengües i afavoreix el desenvolupament de la
pròpia competència comunicativa, una de les prioritats de tot el procés
d’aprenentatge. La matèria també
té en compte el desenvolupament de la competència en la recerca i el tractament
de la informació. Els aspectes propis de l’àmbit se centren en tot el que es
relaciona amb els múltiples aspectes de la relexió literària. És necessària una
tasca important de coordinació amb la resta de l’equip docent per consensuar
estratègies i itineraris que facilitin els mètodes de recerca, la
sistematització de la informació, l’ús de les diferents fonts i la planiicació
i elaboració del producte inal.
Atès que un dels aspectes de l’estudi de la literatura té com a eix
establir relaci-ons amb les construccions literàries de diferents cultures,
aquesta matèria té com a objectiu el desenvolupament de la competència
plurilingüe i intercultural, cosa que caldrà atendre coordinadament des de
totes les matèries que tinguin en compte la literatura.
Contribució de la matèria
a les competències generals del batxillerat
A més de les
competències pròpies de la matèria, la literatura contribueix també
Contribució de la matèria a les
competències generals del batxillerat
A més de les
competències pròpies de la matèria, la literatura contribueix també d’una
manera molt eicaç al desenvolupament d’altres competències generals del
batxillerat, com la competència digital, la competència personal i
interpersonal i la competència en el coneixement i interacció amb el món. Les
lectures de textos literaris són la porta oberta a les projeccions necessàries
que fan que l’alumnat pugui formar-se com a persona.
Connexió amb altres matèries
D’una manera general, i
com passa en totes les matèries, el desenvolupament de les competències
comunicativa i artística exigeixen una coordinació el més eicaç possible amb
totes les matèries lingüístiques i artístiques pel que fa a la recepció,
producció i interacció oral, escrita i audiovisual.
Atès que la literatura
està fortament connectada amb les disciplines artístiques, històriques i
ilosòiques, el seu ensenyament resulta especialment apropiat per estudiar amb
més profunditat les relacions culturals i aconseguir, així, una visió més
global del saber i de la cultura, amb la presa de consciència sobre les
diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats. L’existència de continguts literaris en
les matèries comunes (català, castellà i llengua estrangera) i el diferent
estatus de les matèries literàries fa que calgui pre-veure l’establiment de
relacions entre aquests continguts i una forta coordinació entre aquestes
matèries de manera que s’evitin les repeticions immotivades i, en canvi,
s’afavoreixi la transferència d’aprenentatges.
Objectius generals.
1. Gaudir de la lectura de textos i obres
representatius de la literatura universal.
2. Llegir, analitzar, interpretar i valorar textos de
diferents gèneres literaris.
3. Conèixer
i contextualitzar històricament les principals etapes i autors de la literatura
universal.
4.
Comprendre les línies de força fonamentals de l'evolució de la literatura
universal i conèixer els moviments estètics que han determinat la concepció dde
l'art literari en les diverses èpoques de la història.
5. Assolir una idea d'interrelació entre els autors
representatius de cada època tot captant-ne la seva singularitat mitjançant la
comparació per complement o per oposició a un altre autor, obra o època.
6. Crear
diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.
7.
Utilitzar fonts bibliogràfiques per a l'estudi d'autors i obres de la
literatura universal.
8. Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la
literatura universal.
9. Relacionar les nocions de literaturaa catalana i
literatura castellana amb el desenvolupament global de la literatura a Occident
tot destacant-n'hi les aportacions realitzades.
Continguts.
1.- L'origen de la fabulació a Occident: món clàssic,
món medieval.
1.1. Llibres religiosos. La Bíblia.
1.2. Mite, Polis i Bellesa. El mite homèric del
retorn: L'Odissea.
1.3. La
tragèdia i la comèdia.
1.4. Tres
tòpics llatins: "Ubi sunt". "Beatus ille". "Carpe
diem".
1.5. L'Edat
Mitjana. La novel.la artúrica.
1.6. Dels trobadors als "doce stil novo":
Dante i Petrarca.
2. El món modern: del segle XVI al segle XVIII.
2.1. L'home com a centre del món: el Renaixement,
2.2. L'estètica barroca.
2.3. La represa tràgica: Shakespeare.
2.4. La il.lustració: la teoria neoclàssica.
2.5.
Un trànsit: Goethe.
3. El món contemporani: el segle XIX.
3.1. L'era de les revolucions i l'estètica romàntica.
Tres poetes: Hölderlin, Byron, Leopardi.
3.2. El naixement de la novel.la contemporània: el
mirall realista.
3.3.
L'estil de Flaubert.
3.4. El simbolisme: Baudelaire.
4. El món contemporani: el segle XX.
4.1. Les
avantguardes. Breton i el surrealisme.
4.2. El neosimbolisme: Valéry.
4.3. La revolució del jo en la novel.la: Proust i
Joyce.
4.4.
L'absurd: Kafka.
4.5. La
condició humana i l'existencialisme: Camus.
4.6. La novel.la de gènere (històrica, d'aventures, de
terror, folletinesca) i la seva relació amb els mass media.
Procediments.
1. Lectura expressiva en veu alta i mental d'obres
literàries.
2. Comprensió, interpretació i comentari de textos
literaris: contextualització d'autor i obra, estructura, anàlisi retòrica i
estilística, tema i subtemes, símbols principals.
3. Lectura d'obres íntegres i realització d'un treball
que contempli: un resum, una reflexió sobre els nuclis de sentit a partir de
l'establiment del tema i subtemes, una anàlisi dels personatges i una
consideració de l'estil i els símbols de l'obra.
4. Utilització de diferents fonts bibliogràfiques.
5. Explicació dels contextos culturals de les obres
literàries.
6. Síntesi conceptual mitjançant l'elaboració de
quadres sinòptics.
7. Comparació d'obres literàries de diferents períodes
històrics.
8. Comprensió i valoració de les idees estètiques dels
moviments literaris i reconeixement d'aquestes en textos literaris.
9. Valoració de l'aportació de cada autor en
l'expressió literària d'Occident.
10. Observació de l'evolució dels tòpics i els mites
en els textos i les obres seleccionats.
11. Producció de textos breus a partir de models
literaris.
12.
Correcció dels propis textos d'acord amb les normes ortogràfiques,
morfològiques i sintàctiques i lèxiques.
13.
Apropar-se al concepte de traducció, tot tenint en compte les versions al
català i al castellà de grans obres de la literatura universal, i
confrontant-les amb el text original quan convigui.
OBJETIUS TERMINALS.
1. Assolir
una idea global de la literatura a Occident i contextualitzar-n'hi les
literatures pròpies.
2. Elaborar
esquemes que visualitzin les línies evolutives de la literatura universal.
3.
Consultar llibres, enciclopèdies i altres fonts documentals especialment en
biblioteques.
4.
Comprendre el pas de la diversitat cultural i idomàtica a l'elaboració d'un
missatge universal.
5.
Relacionar el text i el context dels principals escriptors de la literatura
occidental treballats.
6. Recitar i llegir textos amb una bona prosòdia.
7. Exposar oralment un tema literari (autor, moviment,
època...) amb un esquema previ.
8. Analitzar els principals recursos estilístics dels
textos literaris treballats.
9. Analitzar textos literaris, tot valorant-ne
l'enriquiment personal aportat.
10. Llegir quatre obres de la literatura universal:
dues clàssiques i dues contemporànies.
11. Analitzar el tema, l'estructura, el punt de vista
narratiu, l'espai, el temps i els recursos estilístics d'una obra narrativa.
12. Analitzar poemes des del punt de vista mètric,
estilístic i temàtic.
13. Crear textos amb intenció literària a partir de
models treballats o lliure.
14. Redactar textos amb claredat, coherència, cohesió,
adequació i correcció lingüística.
15. Adoptar una actitud crítica sobre els continguts
ideològics de les obres literàries llegides.
16.
Ser tolerant i crític amb els missatges dels altres i autocrític amb els
propis.
Continguts
dels crèdits.
UNITAT I. - Els orígens de la literatura
d'Occident.
Continguts.
A. La Bíblia, llibre de llibres.
B. La literatura grega:
1. Període jonicodòric.
2. Període àtic.
3. Període hel.lenístic.
4. Períodes romà i bizantí.
C. La litertura llatina:
1. Etapa de formació d'una literatura grecollatina.
2. El classicisme i la literatura augustal.
3. De la literatura claudiana als inicis de la
literatura cristiana.
Objectius.
1.- Conèixer la composició del llibres de la Bíblia.
2.- Compendre quina ha estat la influència de la
Bíblia en la literatura i l'art universals.
3.- Conèixer els llibres: Gènesi i Càntic dels
càntics.
4.-
Distingir les quatre etapes de la literatura grega amb els autors més
representatius.
5.- Conèixer la gran aportació de l'èpica i la tragèdia grega.
6.-
Conèixer l'obra i la personalitat de Virgili, Horaci i Ovidi.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
UNITAT II. - La literatura medieval.
Continguts.
A. La poesia trobadoresca.
B. El dolce stil novo i la lírica medieval.
C. La novel.la de cavelleries i altra narrativa.
1. La novel.la de cavalleries.
2. Literatura francesa.
3. Literatura italiana
4. Literatura anglesa.
Objectius.
1.- Conèixer la poesia cortès i els trobadors del s.
XII.
2.- Conèixer la renovació poètica que represente el
dolce stil novo.
3.- Saber l'aportació de Dante i Petrarca.
4.- Conèixer la producció èpica d'Europa els segles
XI-XIII
5.- Conèixer la narrativa en vers del s. XII: C. de
Troyes i R. Renart.
6.- Conèixer l'obra i la personalitat dels escriptors
del s. XIV: Boccaccio i Chaucer.
7.- Conèixer comparativament la figura de J. Martorell
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
UNITAT III. - La literatura moderna: s. XVI.
Continguts.
A. El Renaixement.
1. Context general.
2. Característiques literàries.
3. Literatura italiana.
4. Literatura francesa.
5. Literatura portuguesa.
6. Literatura anglesa.
Objectius.
1.- Saber quins factors històrics, socials i
científics determinen el Renaixement.
2.- Saber quines són les "poètiques" que
s'imposen en el Renaixement.
3.- Conèixer l'èpica italiana: L. Ariosto i T. Tasso.
4.- Saber les concepcions polítiques que aporten N.
Maquiavel i B. Castiglione a les corts renaixentistes.
5.- Conèixer l'obra satírica de F. Rabelais.
6.- Saber el component de La Pléiade y els
plantejaments literaris.
7.-
Conèixer l'obra assagística de M. de Montaigne i Erasme de Rotterdam.
8.- Conèixer
l'obra de Luis. V. de Camoes..
9.-
Conèixer els principals representants de "l'època elisabetiana"
Temporització :
6 hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT
IV. - La
literatura moderna: s. XVII- s. XVIII.
Continguts.
A. El Barroc.
1. Context general
2. Característiques literàries.
3. Literatura castellana.
4. Literatura anglesa.
5. Literatura francesa.
B. El segle de les llums.
1. Context general.
2. El neoclassicisme.
Objectius.
1.- Saber com va incidir la Contrareforma en totes les
manifestacions de la vida
intel.lectual i artístiques del s.
XVII.
2.- Saber que el Barroc és el moment més brillant de la literatura castellana.
3.-
Conèixer l'obra de W. Shakespeare, J. Donne i J. Milton.
4.-
Conèixer el classicisme francès: Racine,
Corneille i Molière.
5.- Saber els supósits filosòfics: el
lliurepensament.; I. Kant.
6.- Saber els fets polítics que conformen el segle de
les llums: la independència dels Estats Units d'Amèrica i la Revolució
francesa.
7.-
Conèixer la poètica vuitcentista: N. Boileau.
8.-
Conèixer L'Enciclopèdia : D. Diderot
J.J. Rousseau, Voltaire.
9.- Conèixer la "commedia dell'arte" amb C.
Goldoni.
10.- Conèixer algunes manifestacions en llengua
anglesa d'aqueta època: Defoe,
Swift, Fielding i Jane Austen.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
UNITAT V. - La literatura contemporània: s. XIX. (I)
Continguts.
A. El romanticisme.
1. Característiques.
2. Literatura alemanya.
3. Literatura anglesa.
4. Literatua francesa.
5.Literatura italiana.
6. El
mite de Frankenstein.
B. El simbolisme.
1.
Característiques.
2. Charles
Baudelaire i l'aparició de la poesia contemporània.
3.
Mallarmé, Verlaine i Rimbaud.
Objectius.
1.-
Aprendre les aportacions i valors del Romanticisme i la seva influència en l'estètica contemporània: Fichte,
Schelling i Hegel.
2.-
Conèixer els motius i el temes de la poesia romàntica.La corrent preromàntica
Sturm und Drang.
3.-
Conèixer el romanticisme alemany:
Goethe, Schiller, Hölderlin, Kleist, Novalis i Heine.
4.-
Saber les corrents romàntiques de la poesia anglesa: laquistes i satànics.
5.-
Conèixer el romanticisme francès amb V. Hugo , A. Dumas i Chateaubriand..
6.-
Conèixer les manifestacions romàntiques a Itàlia: la poesia de Leopardi i la novel.la
sentimental de A. Manzoni.
7.-
Conèixer els autors de narrativa curta: E.T. Hoffmann, E.A. Poe i W. Irving.
8.-
Saber interpretar el mot correspondència per entendre les analogies dels
simbolisme.
9.-
Saber els trets característics de la poesia de Baudelaire.
10.-
Conèixer l'estètica i la pràctica poètica dels tres grans simbolistes:
Mallarmé, varlaine i Rimbaud.
11.-
Conèixer l'obra i la personalitat d'Oscar Wilde: l'esteticisme i el dandisme.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT
VI. - La
literatura contemporània: s. XIX. (II)
Continguts.
A. El realisme i el naixement de la novel.la
contemporània..
1. El costumisme.
2. Una novel.la per a un temps: el realisme.
3. La novel.la francesa al s. XIX.
4. El realisme en altres literatures.
5. Narrativa angles del s. XIX.
6.
Narrativa russa dels s. XIX.
Objectius.
1.- Conèixer els trets que caracteritze el costumisme.
2.- Saber la captació d'una realitat social, històrica
i psicològica constitueix el fonament de l'estètica realista: Darwin, Compte.
3.- Saber
"les tècniques de la versemblança".
4.-
Conèixer el realisme francès: Stendhal, Balzac, Flaubert i Zola.
5.-
Conèixer el realisme en l'àmbit de les lletres catalanes, castellanes i
portugueses: N. Oller, Galdós, Clarín i Eça de Queirós.
6.-
Conèixer les grans aportacions de l'obra de H. Ibsen.
7.-
Conèixer les personalitats de Dickens, R. Kipling i J. Conrad.
8.-
Conèixer el realime de tradició russa: Puixkin, Gogol, Turguénev, Dostoievski,
Tolstoi i Txèkhov.
9.- Conèixer
els representants de la literatura nord-americana d'aquesta època:
Emerson,
Hawthorne, Melville, Whitman, Dickinson, Twain, H. James.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
UNITAT
VII. - La
literatura contemporània. L'inici del s. XX (I).
Continguts.
A. Les
avantguardes.
1. Característiques.
2. El futurisme.
3. El cubisme.
4. El dadaisme.
5. L'expressionisme.
B. La poesia en el primer terç del s. XX: infuència
del neosimbolisme.
1. Característiques.
2. Literatura anglesa.
Objectius.
1.-Saber que per avantguarda hem d'entendre el conjunt
de corrents que, aproximadament des de començament del s. XX i fins 1940, tenen
com a objecte l'experimentació
artística.
2.- Saber sobre
quines bases s'assenten les avantguardes: el maquinisme, l'irracionalisme
filosòfic i la tendència a l'abstracció.
3.-
Conèixer les figures i l'ideologia del futurisme: Marinetti i Maiakovski.
4.- Saber que l'aportació cubista més impotant a la
poesia va ser el cal.ligrama i el collage: Gillaume Apollinaire.
5.- Saber reconèixer el nihilisme lúdic que posa en
funcionament el dadaisme: T. Zara.
6.-
Conèixer el desenvolupament teatral de l'expressionisme.
7.- Saber que André Breton publicà el primer Manifest
surrealista.
8.- Saber les influències del surrealime a Catalunya i
a Espanya: Foix i la Generació del 27.
9.- Conèixer les característiques del postsimbolisme o
neosimbolisme.
10.-Conèixer els neosimbolistes de la literatura
anglesa: T.S. Eliot, W.B. Yeats i
E. Pound.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
UNITAT VIII. - La literatura contemporània.
L'inici del s. XX (II).
Continguts.
A. La poesia en el primer terç del s. XX: influència
del neosimbolisme.
1. Literatura alemanya.
2. Literatura francesa.
3. Literatura italiana.
4. Literatura portuguesa.
5. Literatura grega.
6. Literatures de l'estat espanyol
B. La
novel.la en el primer terç del s. XX: la revolució del jo.
1. La crisi de la novel.la realista.
2. Una nova concepció de la realitat.
3. La recerca de nous camins.
4. La fisonomia de la novel.la contemporània.
Objectius.
1.- Conèixer el neosimbolisme alemany: R.M. Rilke.
2.-
Conèixer el neosimbolisme francès: P. Valéry i Saint-John Perse.
3.- Conèixer
l'ermetismo italià: G. Ungaretti.
4.-
Conèixer la personalitat i l'obra del portuguèst F. Pessoa.
5.-
Conèixer la singularitat del grec K. Kavfis.
6.-
Conèixer la corrent modernista en les lletres castellanes i altres
manifestacions literàries..
7.- Conèixer el noucentisme i la individalitat de S. Espriu.
8.- Saber de quina manera van influir el cientifisme i
el positivisme en l'evolució de la novel.la.
9.- Saber que Schopenhauer, Nietzsche, Freud i Bergson
van marcar la producció novel.lística de les primeres dècades del s. XX.
10.- Conèixer l'orientació del Manifest del cinc a França: cap al simbolisme, cap el el
realisme espiritualista, l'exotisme, etc.
11.- Reconèixer en la novel.la contemporània dues
grans orientacions: l'anatomia temàtica i l'anatomia tècnica.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
UNITAT
IX. - La
literatura contemporània. L'inici del s. XX (II).
Continguts.
A. La
novel.la en el primer terç del s. XX: la revolució del jo.
1. Literatura francesa.
2. Literatura anglesa.
3. Literatura germànica.
4. Literatura italiana.
5.
Literatures de l'Estat espanyol
B. El teatre contemporani.
1. La crisi del model naturalista.
2. L'avantguarda teatral i Artaud.
3. El teatre de l'absurd: d'Ibsen a Ionesco.
Objectius.
1.- Conèixer els autor i la seva obra en llengua
francesa: Proust, Yourcenar, Gide, Colette, Mauriac, Maurois, Malraux.
2.- Conèixer la tècnica del monòleg interior de
L'Ulysses de J. Joyce.
3.- Conèixer lletres angleses i nord-americanes dels
anys vints: V. Woolf, E.D.
Forster, A. Huxley i la Generació perduda.
4.- Conèixer la literatura en alemanys: T. Mann, F.
Kafka, R. Musil.
5.- Conéixer el neorealisme italià: A, Moravia, C. Pavese; i la literatura de
l'absurd amb L. Pirandello.
6.- Recordar els representants de la Generació del 98
a Espanya i a Catalunya: Víctor Catlà, E. d'Ors, J. Pla i M. Rodoreda.
7.-
Conèixer J.P. sarte i A. Camus com els representants de
l'"existencialisme".
8.-
Conèixer les innovacions del teatre naturalista: A. Antoine, C. Stanislavski i
A. Jarry.
9.-
Conèixer les aportacions teatrals de J. Cocteau i A. Artaud.
10.- Conèixer les influències de "L'Octubre
treatral" rús en el teatre polític europeu. El teatre de Brecht.
11.- Conèixer els antecedents del teate de l'absurd i
alguns dels seus representatns: E. Ionesco i T. Beckett.
Temporització : 6 hores + 1 hora de actividats
d’avaluació
Material de suport i recursos didàctics.
El llibre de text: Literatura universal.
Matèria variable tipificada.
Arévalo - Ayala
Casals Edicions, Barcelona.
Al final de la programació s'ha adjuntat un apartat de
bibliografia mínima per a treballar en profunditat i rigor. A més del material
d'adaptacions al cinema d'obres de la literatura universal ( El Decameró de
Fellini, etc.) per a visionar en video i del suport informàtic per a conèixer
el món editorial, aquest curs es preveu assitir a la representació de "Ran
del camí" de Anton Txèkhov al Teatre Nacional de Catalunya al 19 de
febrer de 2002.
No cal dir l'ús imprescindible de les traduccions als
nostre abast, com les de la MOLU de Edicions 62, de reconegut prestigi.
Metodologia.
Aquesta màteria ha d'oferir a l'alumne/a la
possibilitat d'apropar-se a la literatura escrita a Occident tot dibuixant-ne
una línia central de desenvolupament i seleccionant-ne una mostra significativa
d'autors i obres. Aquest exercici implica una doble operació: posar en relació
el context històric amb els esmentats autors i, a més, fornir una base estètica
suficient per poder comprendre els diferents moviments literaris. Aquest
bagatge hauria d'ajudar, de retop, a valorar les aportacions de les literatures
catalana i castellan a la dimensió universal del fet literari. Juntament amb
això, aquesta mostra hauria de ser capaç de relacionar les diverses literatures
de l'espai occidental i, especialment de l'europeu, tot col.laborant així en la
recerca de les similituds enmig de la pluralitat cultural.
La interrelació, doncs, esdevé un concepte essencial
i, d'aquí, que es pugui considerar aquesta matèria com una esplèndida ocasió
per dur a terme una de les metodologies més utilitzades i influents en el
coneixement de la literatura actualment, l'anomenada literatura comparada.
Cal tenir present que l'alumnat tindrà unes nocions de
literatura universal a partir d'allò que hagi treballat en l'àrea de Llengua i
literatura de l'ESO i en la màteria comuna de llengua i literatura (catalana i
castellana) del Batxillerat. Per tant, ens hem de situar en un nivell introductori.
Hem de ser conscients que l'alumnat fa per primera vegada una incursió dins
autors i autores foranis.
Si bé no hem de repetir allò que ja hauria d'haver
estat porporcionat per la història, sí que hem d'establir un context que
permeti comprendre millor un autor i una obra. Per això, allò fonamental serà,
després d'un recordatori històric, l'establiment de les directrius d'un
moviment cultural i/o una tendència estètica.
Pel que fa a la figura de l'autor/a, sense perdre's en
la biografia, convé transmetre a l'alumnat els principals fets de les
respectives biografies que ens ajuden a comprendre la seva obra. En canvi, sí
que interessa aturar-se un xic més en la consideració de les seves opcions
estètiques i la seva concepció literària, ja que ens prepararà el camí cap a la
comprensió del seu estil.
Convé oferir una estratègia de comentari de text a
l'inici de curs, de manera que serveixi com a pauta al llarg de les sessions.
El text triat ens ha de permetre establir relacions amb: el conjunt de l'obra
de què es tracta, el conjunt de l'obra de l'autor, l'estil i la concepció
literària d'aquest, els trets estètics d'època que hi reflecteixi, els trets
originals qui hi aporta.
Es suggereix la lectura i l'anàlisi de textos o
fragments literaris que complementin la contextualització de l'autor/a i
l'obra.
La lectura serà, dons l'eix vertebrador i se situarà
en divrsos nivells de textualitat: fragments, poemes, obres i comentaris de
crítica. Tot això s'ha de realitzar sota una orientació tendent no tant a
bastir grans discursos com un gust per la lectura i una incentivació dels
interessos lectors de l'alumnat. El plaer de llegir és, doncs, una de les fites
fonamentals que ens proposem perquè la literatura és art.
Juntament amb els comentaris, caldrà introduir el treball
monogràfic sobre una obra. Per a aquest curs es treballaran a 1er Batxillerat: Bocaccio,
Deu del Decameró (l'esparver llegir Ed. de la Magana); Hölderlin,
Antologia poètica. Llibres
de l’Escorpí. ; Balzac, Eugènia Grandet ; Joyce, Els dublinesos. Edhasa. Aquesta ha de ser una bona ocasió
perquè l'alumnat reflexioni en profunditat sobre el que ha llegit i expressi
per escrit la seva experiència de lectura. L'esmentada monografia hauria de
contemplar apartats en què s'abordés: un resum de l'argument, una observació
del tema, una anàlisi dels personatges, unes consideracions estilístiques i una
consideració sobre els significats simbòlics i una valoració.
Cal fomentar, paral.lelament a la lectura i el
comentari, l'expressió oral. Cal que tinguem en compte que la poden realitzar a
partir de diverses tècniques: exposició en grup o individual, textos o d'obres;
debatre entorn d'alguns dels temes suggerits pels textos; murals, reflectint
visualment trets fonamental de la matèria, etc.
Caldria també fer observar a l'alumnat que la
literatura és un fenomen viu. La selecció d'articles de premsa, entrevistes,
aparicions televisives, representacions teatrals o exposicions haurien d'ajudar
a crear un vincle entre el que es fa a classe i la realitat que ens envolta.
D'aquí que també sigui aconsellable l'ús de materials audiovisuals: musicació
de pomes, peces de teatre, pel.lícules, etc. Això obliga a traçar una línia de
recursos auditius: audició de textos musicats i de textos recitats; i una altra
de recursos visuals: enregistrament d'una sessió de lectura, emissió d'obres de
teatre, projecció de films que ajudin a comprendre autors/es i èpoques,
projecció de films que adaptim textos literaris, tot proposant un exercici de
comparació, projecció de diapositives, assistència a exposicions, etc.
Cal que suscitem en l'alumnat el gust d'ampliar
lectures i d'aprendre més coses a partir de la seva pròpia iniciativa. En
aquest sentit, orientarem sempre l'alumnat perquè pugi o bé completar lectures,
o bé llegir obres que no es puguin examinar a classe.
Igualment, l'establiment dels contextos estètics i
culturals haurien de procurar l'anada a la biblioteca per tal d'efectuar una
recerca bibliogràfica. En general, les classes haurien de motivar l'alumnat a la lectura i l'escriptura,
però també a l'assitència al teatre i al cinema.
Avaluació.
Avaluació incial.
Quant a l'avaluació inicial, caldrà que el professor
descobreixi. d'una banda, els coneixements literaris de l'alumnat i, d'una
altra, els coneixements
retòrics i d'estilística de cara al comentari de text.
El professorat haurà de sistematitzar els resultats que n'obtingui per tal de
detectar-ne errors i orientar el sentit del seu treball, el nivell a adoptar i
els correctius necessaris.
Avaluació
formativa.
Abans
d'encetar el crèdit, cal que el professorat estableixi amb l'alumnat els punts
següents: els objectius que s'han d'abastar, els continguts principals, les
activitats d'aprenentatge que seran objecte d'avaluació, el resultat de les
proves i exercicis parcial i la influència en la qualificació final. Sens
dubte, aquesta posada en comú ajudarà a implicar l'alumnat en el treball a
realitzar i n'assegurarà els resultats.
L'avaluaciò formativa ha de permetre al professorat
recollir informació sobre els progressos de l'alumnat, els punts de dificultat,
la validesa del material emprat i l'adequació metodològica que es posa en
marxa. Això ajudarà a esmenar possibles errors i a tenir un coneixement el més
aproximat possible de l'alume/a. Convé elaborar una fitxa personal de cada
alumne/a en què ho anoti els nivels d'oralitat: capacitat discursiva,
pronunciació, ordenació de les idees; de comprensió conceptual: assimilació
dels temes; de comprensió lectora: capacitat de lectura i d'interpretació; de
coneixements de literatura; de coneixements de cultura en general; de
coneixements de les tècniques literàries; de redacció de treballs; i l'actitud
de l'alumne/a davant el curs.
Les activitats d'aprenentatge que es dissenyin poden
ésser-ho també d'avaluació, com poden ser els treballs monogràfics que
es realitzaran sobre les quatre lectures normatives. Tot i axí, es farà
com a mínim una prova escrita
al final de cada crèdit. S'ha d'ajudar l'alumne/a a entrar en un
nivell de responsabilització avaluativa, de manera que pugui autoavaluar-se, o bé coavaluar-se amb els companays. Pel que
fa a l'escriptura convé que el professor orienti constantment la formació de
criteri per part de l'alumnat.
Avaluació sumativa.
L'avaluació sumativa serveix per valorar el desenvolupament
per part de l'alumne/a de les capacitats manifestades en els objectius generals
i concretades en els objectius terminals. Es tindran en compte proporcionalment
les dimensions conceptual, procedimental i actitudinal. Pel que fa a les tècniques
de captaciò d'informació oral i
escrita, caldrà valorar l'autonomia de l'alumne/a respecte a la recollida
d'informació i el seu posterior processament.
Pel que fa al nivell oral, comprovarem que l'alumne/a
és capaç de comprendre els missatges conceptuals i literaris que s'expressin.
Quant a la producció de missatges oral, caldrà que els alumnes demostrin la
seva aptitud a
l'hora de desenvolupar un tema: planificació, ordre,
fluïdesa, precisió i domini de l'acció comunicativa.
Pel que fa a la llengua escrita, comprovarem el nivel
de comprensió dels texos literaris, de sintetitzar-ne els nuclis principal de
sentit i d'analitzar-ne els principals recursos literaris. Un punt important de l'escriptura serà la
coherència, expressivitat i conceptualització.
Com que es tracta de fer una avaluació contínua,
l'avaluació sumativa funciona com una recapitulació de les estimacions
practidades durant el període avaluable per tal d'assignar una qualificació i
unes indicacions complementàries a cada alumne/a.
Criteris d’avaluació
1. Valorar les aportacions de la literatura universal a la
comprensió, representació i interpretació del món i de la peripècia humana i la
lectura d’obres literàries com a mitjà de maduració personal.
2. Apreciar i valorar críticament textos dels diferents gèneres
literaris, contex-tualitzant-los i fent comentaris raonats que mostrin les
anàlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingüístics emprats,
així com els lligams que es poden establir amb altres produccions literàries, artístiques
o fets socials.
3. Identiicar les característiques essencials i els recursos
estilístics dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig,
relacionant-les amb les idees estètiques i les transformacions artístiques i
històriques detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats
a l’aula.
4. Llegir signiicativament les obres programades de literatura
universal, tot valorant-ne la capacitat de comprensió i d’interpretació, així
com l’enriquiment personal aportat.
5. Analitzar, comentar i interpretar textos literaris,
reconeixent les representa-cions de la realitat que presenten, tot aplicant-hi
els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els
moviments i períodes literaris, i precisant les relacions amb altres
produccions literàries o artístiques.
6. Usar la comparació de produccions de diferents orígens per
explicar les in-luències, coincidències o diferències entre les diferents
literatures, moviments, períodes o manifestacions.
7. Participar de manera activa, relexiva i crítica en converses
per a la construcció de coneixements i la comprensió dels textos literaris que
es comenten a l’aula.
8. Planiicar i estructurar amb rigor i adequació treballs
acadèmics sobre temes literaris (obres o fragments) que prenguin com a base la
lectura d’obres, amb auto-nomia i esperit crític i ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
9. Realitzar
exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, amb l’ús
dels recursos adients, que expressin anàlisis i valoracions de les obres literàries, les pròpies opinions,
tot acceptant les opinions de les altres persones.
10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports, a partir dels mo-dels literaris llegits i analitzats, com a instruments per a l’increment del cabal de la pròpia experiència personal.
