LINGUARUM
CLASSICARUM SEMINARIUM
I. NARCIS OLLER
Grec, 2º BACHILLERATO
CURSO 2010-2011
PROF. J. ARMAND CARRERAS
IES Narcís Oller. GREC 2on Batxillerat. Matèria optativa
tipificada. Modalitats
d'humanitats i ciències socials.
Introducció.
En
el currículum d'aquesta matèria es contempla, per una banda la revisió i
l'aprofundiment dels continguts morfosintàctics ja assolits, així com
l'ampliació del vocabulari mínim estudiat, a fi de poder-lo relacionar més
eficaçment i rigorosament amb els àmbits literari, filosòfic, artístic,
científic i tècnic. L'estudi del lèxic és fonamental per al coneixement i domini de la llengua pròpia, la qual
té incorporats hel.lenismes vulgars transmesos a través del laltí, sobretot,
cultismes introduïts en les llengües modernes europees a partir del
renaixement, i neologismes directes del grec.
Per
altra banda, es contempla incorporar un estudi sistemàtic d'alguns gèneres
literaris grecs a partir de la lectura en la llengua pròpia i de la traducció
d'alguns fragments originals d'una dificultat adequada al nivel assolit per a
l'alumne/a. Es convenient que l'estudi de la literatura es faci seguint un
criteri diacrònic que condueixi a fer una síntesi teòrica dels seus elements
més rellevants. No es tracta de memoritzar, sinó de centrar-ne l'estudi del
text, la lectura, el comentari, la recreació i la comprensió àmplies del que ha
representat i representa la Grècia antiga per a la cultura occidental.
No
es tracta, només, d'ajudar a adquirir uns coneixements literaris, sinó de
contribuir a millorar l'actuació lingüística de l'alumne/a, d'avivar el gust
per la lectura, de fer-li prendre consciència del fenòmen literari com una
manifestació cultural en la qual es combinen el context sociopolític amb el
personal i artístic; es tracta, així mateix, de potenciar la sensibilitat
estètica, de mostrar com es creà a Grècia un model imitat per la llengua
llatina i deprés per les llengües literàries europees i, finalment,
d'encarrilar a qui vulgui aprofundir més.
La
literatura grega no s'ha de considerar, doncs, de manera aïllada, sinó en
relació amb les altres literatures. Cal veure-hi la seva pervivència en les
literatures actuals i que en provenen mites, tòpics i convencions formals.
L'assimilació
dels valors humanístics presents en la cultura grega, la potenciació de la
curiositat intel.lectual, de l'esperit crític i de l'autoreflexió ajudaran
l'alumne a formar un judici propi sobre l'entorn sociocultural i, alhora, li
proporcionaran una formació professional orientadora i preparatòria en l'àmbit
de les Humanitats.
Objetius generals.
En
acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:
1. Utilitzar els contiguts
morfosintàctics bàsics de la llengua grega, a fi de poder comprendre i traduir
textos senzills de prosa àtica i de vers.
2. Aplicar el coneixement
lèxic del grec per a la precisió semàntica dels textos redactats en llengua
pròpia, referits a qualsevol de les altres matèries del batxillerat.
3. Llegir i comentar textos
literaris i, a partir d'aquets, valorar críticament la cultura grega.
4. Descobrir la vigència
del pensament grec en el món actual, a partir de textos adients.
5. Captar els valors ètics,
estètics, literaris i polítics de la cultura grega, anteceddents de les formes
culturals actuals.
Contiguts.
Continguts.
1.- Morfosintaxi del grec.
1.1. Revisió de la
morfologia nominal, pronominal i verbal.
1.2. Aprofundiment de
la morfologia verbal.
1.3. Revisió de la sintaxi
nominal i verbal.
1.4 Amplicaciò de la
sintaxi oracional.
2. El lèxic grec i la seva
vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.
2.1. Aprofundiment en
l'estudi de les arrels gregues i intensificació de la pràctica.
2..2 Explicació etimològica
més profunda de termes del llenguatge científic, tècnic i literari de les
llengües modernes.
3. Formes literàries de la
cultura grega.
3.1. L'epopeia homèrica.
3.2. Aproximació al teatre
grec. Orígens i evolució.
.
La tragèdia: Sòfocles i Eurípides.
.
La comèdia: Aristòfanes.
3.3 La novel.la. Origen i
influències. Obres i autors.
3.4. Revisió i ampliació
dels cicles mítics presents en els temes literaris.
Procediments.
1. Traducció de textos
grecs senzills de prosa àtica i introducció al vers..
2. Identificació de les
estructures sintàctiques.
3. Pràctica de maneig del
diccionari.
4. Anàlisi de l'evolució de
la forma i del significat de paraules procedents del grec.
5. Confecció d'un
vocabulari bàsic que serveix d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i
per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i
literari de les llengües actuals.
6. Lectura total o parcial
d'algunes de les obres més representatives de l'èpica i del drama grec.
7. Comentari dels textos
des del punt de vista estilístic i literari.
Objectius
1. Afany de superació per
vèncer les dificultats que, gradualment, apareguin el la traducció dels textos.
2. Interès per descobrir,
tenint com a base el grec, la formació de paraules catalanes, aprofundint així
més en el coneixement de la llengua pròpia.
3. Acceptació de la
incidència dels ètims grecs en el camp semàntic de les llengües modernes.
4. Preocupació per
utilitzar amb precisió les paraules.
5. Respecte a la diversitat
dels pobles i les seves cultures i llengües.
6. Interès per conèixer tot
allò que envolta el fet literari.
7. Valoració positiva de la literatura com a
expressió de la subjectivitat de l'autor, i alhora, com a manifestació cultural
d'un poble.
8. Actitud de toleràncai i crítica envers els
missatges dels altres i d'autocrítica envers els propis.
Objectius terminals.
1. Revisar els morfemes nominals, pronominals i
verbals, i el seu valor sintàctic bàsic.
2. Aplicar a les llengües modernes els principis
estudiats quant la flexió.
3. Interpretar adequadament les característiques
temporals i modals.
4. Reconèixer, en un text donat, noves oracions
subordinades en funció de la seva rendibilitat.
5. Reconèixer, en lectura i la traducció, el
significat lèxic d'uns set-cents mots.
6. Aplicar adequadament, quan calgui, els sufixos
i els prefixos més usuals.
7. Aplicar els ètims grecs als termes propis
d'altres matèries del batxillerat.
8. Reconèixer arrels gregues en mots de la llengua
pròpia.
9. Reconèixer la universalitat dels ètims grecs en
els mots cultes.
10. Distingir i caracteritzar els principals
personatges que protagonitzen la Ilíada i l'Odissea.
11. Assenyalar la incidència posterior de
l'epopeia homèrica en la literatura i en l'art.
12. Explicitar els arguments i els personatges de
les tragèdies més representatives de Sòfocles i Eurípides.
13. Explicitar l'argument i els personatges
principals d'una comèdia d'Aristòfanes.
14. Identificar els trets
característics de la tragèdia i de la comèdia gregues.
15. Constatar la influència
del teatre grec en el teatre posterior.
16. Interessar-se per la
novel.la històrica contemporània de tema grec.
17. Relacionar personatges
i temes de la literatura grega amb altres personatges de la literatura
universal.
18. Situar les obres o els
fragments llegits en el seu context sociopolític.
19. Traduir textos ajustats
als coneixements morfosintàctis que serveixin de base imprescindible per a
l'estudi dels continguts de llengua, lèxic i literatura grega.
20. Manejar críticament
documents, bibliografia, material audiovisual, inscripcions i elements
arqueològics.
21. Desenvolupar la capacitat de relació amb altes
disciplines i, també, amb altres manifestacions artístiques i culturals.
Continguts dels crèdits
UNITAT 1.
Continguts.
1. Atenes, polis
democràtica.
2. Esparta, polis
aristocràtica.
3. Pronoms demostratius.
4. Els pronoms personals i el pronom recíproc. Els
possessius.
5. Els pronoms-adjectius interrogatius i
indefinits.
6. Les oracions interrogatives.
7. L'aorist.
8. L'accentuació catalana dels noms grecs.
Objectius.
1.- Conèixer l'organigrama de les intitucions de
la democràcia atenesa, en temps de Pèricles.
2.- Conèixer l'organigrama
de la constitució espartana.
3.- Saber la classificació
del pronoms demostratius, indefinits, interrogatius, i personals forts i febles
4.- Saber la posició de
l'adjectiu demostratiu i la terminació de la iota demostrativa.
5.- Saber els tres
significats del pronom p.
6.- Saber la classificació
de les oracions interrogatives i saber els adverbis i altres partícules que les
introdueixen.
7.- Saber la morfologia
dels diversos tipus d'aorist.
8.- Conèixer les regles que
permeten una correcte accentuació dels noms grecs al català.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 2.
Continguts.
1. El fenómen colonial
grec.
2. Els graus de l'adjectiu.
3. El pronom relatiu.
4. Les oracions adjectives.
5. Aoristi radical temàtic i aorist radical
atemàtic.
6. La transcripció del noms
propis de la primera declinació.
Objectius.
1.- Conèixer els possibles
enclavaments colonials grecs a la mediterrània i en especial al llevant de la
península ibèrica: Empúries.
2.- Saber la formació del
comparatius i superlatius en grec.
3.- Saber la flexió i la
sintaxi del pronom relatiu.
4.- Conèixer la classificació de les oracions
relatives adjectives.
5.- Conèixer la formacío de les oracions de
relatiu substantives.
6.- Saber i reconèixer la formació de l'aorist
radical temàtic i de l'aorist radical atemàtic.
7.- Conèixer les regles de tanscripció dels noms
propis de la primera declinació.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT
3.
Continguts.
1. Organitació de la vida
familiar.
2. Celebracions religioses.
3. Els numerals.
4. El futur.
5. La veu passiva.
6. La transcripció del noms
propis de la segona declinació.
Objectius.
1.- Conèixer el menjar, el
vestit i el calçat del grecs.
2.- Conèixer l'educació
dels fills a Atenes i a Esparta.
3.- Conèixer els signes i
el sistema del numerals
4.- Saber la formació del
futur i conèixer altres girs que expressen futur.
5.- Saber la morfologia
verbal de la veu passiva.
6.- Saber la sintaxi de
l'oració en passiva.
7.- Conèixer les regles de transcripció
dels mons propis de la segona declinació.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 4.
Continguts.
1. El treball: del camp,
l'artesania, el comerç, la moneda i els esclaus.
2. El sistema modal: el
subjuntiu.
3. Construccions absolutes
de participi.
4. Transcripció dels noms
propis de la tercera declinació.
Objectius.
1.- Conèixer les consideracions socials dels
diversos treballs.
2.- Conèixer diferents
peces de ceràmica.
3.- Saber qui comerciava i
el sistema monetari atenès.
4.- Conèixer la situació
dels esclaus a Atenes i a Esparta.
5.- Saber les característiques morfològiques de
subjuntiu.
6.-
Saber la sintaxi del mode subjuntiu
7.- Saber la construcció
del genitiu absolut i del acusatiu absolut.
8.- Conèixer les regles de
transcripció dels noms propis de la tercera declinació.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 5.
Continguts.
1. Introducció al gènere de
l'èpica.
2. Homer.
3. El pomes homèrics.
4. El tema de perfet.
5. Derivació i composició.
Objectius.
1.- Conèixer altres cicles èpics de la literatura
grega a més de l'homèric.
2.- Conèixer la producció
que s'amaga amb el nom de Homerus Minor.
3.- Saber la problemàtica
de la "Qüestió homèrica".
4.- Saber l'origen oral de
la poesia èpica: aedes i rapsodes.
5.- Saber les
característiques elementals de la llengua homèrica.
6.- Saber la formació del
tema de perfet: perfet, plusquamperfet i futur perfet
7.- Conèixer els mecanismes
de la derivació i la composició.
8.- Anàlisi, traducció i
comentari de Od. VI (1-70): L'encontre de Nausica i Odiseu a la platja.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 6.
Continguts.
1. La poesia lírica.
2. El cànon del sou poetes
lírics.
3. Les poetesses gregues.
4. Les proposicions
subordinades adverbials, I.
5. Derivació i composició.
Objectius.
1.- Saber distingir les
distintes manifestacions de la poesia lírica.
2.- Saber quins són els poetes lírics més
rellevants.
3.- Conèixer l'obra i la personalitat de Safo i d'altres poetesses.
4.- Saber la sintaxi de les oracions finals,
causals, consecutives, comparatives i temporals.
5. Saber la productivitat del sufixe -ismoı en la formació de substantius de
sistemes doctrinals.
6.- Anàlisi, traducció i
comentari de Safo V, Alcmà 89P, Antípatre de Tessalònica. Antologia Palatina IX
26. Anacreòntiques 21. Anònim. Antologia Palatina IX 90. Plató. Ió 533e-534b.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 7.
Continguts.
1. La tragèdia.
2. La comèdia.
3. L'optatiu.
4. Les proprosicions
subordinades advervials, II.
5. Derivació i composició.
Objectius.
1.- Saber l'obra i la personalitat dels tres grans
poetes tràgics: Esquil, Sòfocles i Eurípides.
2.- Conèixer les diverses etapes de la comèdia.
3.- Conèixer la figura d' Aristòfanes.
4.- Conèixer el representant de la comèdia nova:
Menandre.
5.- Saber la morfologia de l'optatiu.
6.- Saber les possibilitats sintàctiques del mode optatiu:
cupiditiu, de possibilitat, potencial, oblic.
7.- Conèixer la sintasi de les oracions
subordinades concessives i condicionals.
8.- Conèixer la derivació
dels sufixos -iskoı i -ion.
9.- Anàlisi, traducció i comentari de Sòfocles.
Incetarum fabularum, fr. 941 Radt; Eurípides. Medea 214-224;
Aristòfanes. Ocells 1731-43.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 8.
Continguts.
1. Antecedents de la novel.la.
2. Cronologia.
3. Característiques del
gènere.
4. Ambient social i públic.
5. Corpus de la novel.la grega.
6. L'estil indirecte.
7. La construcció personal
i impersonal.
8. Derivació i composició.
Objectius.
1.- Saber de quins gèneres
literaris va rebre influències la novel.la grega.
2.- Saber que el moment
culminant de la novel.la va ser el s. II d.C.
3.- Saber els punts bàsics
que conformen el gènere novelesc: bellesa, amor i aventura.
4.- Saber que la novel.la
respondria a un "gènere d'evasió".
5.- Conèixer els principals
novelistes i la seva obra.
6.- Saber definir l'estil
indirecte i coneixer les seves
construccions sintàtiques.
7.-Anàlisi, traducció i
comentari de Tucídides. Història de la guerra del Peloponès IV 97-99.: un del
millors expemples d'estil indirecte en grec.
8.- Saber que el grec
prefereix la construcció personal al català que la prefereix personal.
9.- Conèixer el sufixos que
indiquen lloc: -eion, -thvrion, -sion.
10.- Anàlisi, traducció i
comentari de Lísias. Discurs fúnebre 4-6; Polibi. I 14, 3-4; Longus de Lesbos. Dafnis i Cloe I 13-13.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 9.
Continguts.
1. La matemàtica i l'astronomia.
2. La física.
3. La biologia.
4. La medicina.
5. Les perífrasis verbals.
6. Els adjectius verbals.
7. El dual.
8. Derivació i composició.
Objectius.
1.- Conèixer els primers grans personatges de la
matemàtica: Tales i Pitàgores
2.- Conèixer figures
rellevants i la seva obra com Euclides, Heró i Arquimedes.
3.- Conèixer les teories astronómiques
d'Anaximandre, Eudoxos, Aristarc de Samos i Ptolemeu.
4.- Conèixer l'obra i la personalitat d'Aristòtil.
5.-Conèixer les divers
escoles de medicina i els seus presupostos científics.
6.- Saber la construcció de
les perífrasis verbals de necessitat, convenièncai, possibilitat, capacitat,
voluntat, intenció i desig.
7.- Saber la construcció
mofològica dels adjectius verbals i les seves construccions sintàtiques.
8.- Saber la flexió del
dual en la morfologia nominal i verbal.
9.- Conèixer el significat
del sufix -thı, -ivzein i -ema
< dels verbs en -ew.
10.- Anàlisi, traducció i comentari de Plató.
Timeu 83d; Galè. Sobre les facutats naturals III
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 10.
Continguts.
1. Formació del Nou
Testament.
2. Els evangelis apòcrifs.
3. Difusió dels escrits.
4. La llengua del Nou
Testament.
5. L'adverbi.
6. L'oposició de les
partícules ouj i mhv.
7. Derivació i composició.
Objectius.
1.- Saber la diferència entre
evangelis canònics i apròcrifs.
2.- Conèixer la
configuració del cànon.
3.- Saber en quines
llengües es varen difondre .
4.- Conèixer algunes
característiques de la llengua del N.T.
5.- Saber reconèixer les terminacions adverbials i
els seus significats.
6.- Saber utilitzar
correctamenet les partícules ouj i mhv.
7.- Conèixer el sufix
-iavdhı como a formador de patonímics i el sufixe -kovı, -hv, -ovn com un
sufix de pertinença.
8.- Anàlisi, traducció i comentari de L'Evangeli
segons Sant Lluc II 8-18 / IX 10-17; L'Evangeli segons Sant Mateu II 1-
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
Material de suport i
recursos didàctics.
El llibre de text: Grec2. Modalitat
Humanitats i c. socials.
Rosa M. Colomer - M.
Remei Tomàs.
Castellnou Edicions,
Barcelona.
El
llibre de suport: GRAMATICA GRIEGA.
Jaime BERENGUER AMENÓS.
BOSCH, casa editorial.
Barcelona.
Al
final de la programació s'ha adjuntat un apartat de bibliografia mínima per a treballar en profunditat i rigor.
A més del material de pel.lícules "peplum"o històriques per visionar
en video i dels videos de la UNED i del suport informàtic, aquest curs es
podria aprofitar l'ocasió d'assistir a una de les representacions teatrals que s’orefeien en el marc del Festival de Teatro
Greco-Latino a l’auditori del Camp de Mart de Taragona durant el mesos de la
primavera.
Es
desitjable aprofitar també els elements grecs del nostre patrimoni, la qual
cosa ens servirà alhora per reforçar la connexiió amb altres àrees: així la
possibilitat de visitar Empúries o els museus arqueològics de Tarragona o
Barcelona. També podem servir-nos de traduccions al nostre abast tant de caire
científic, de reconegut prestigi, com de caire divulgatiu, més assequibles als
estudiants.
Metodologia.
Tot
i presentant, conjuntament, estructures gramaticals i lèxic, segons freqüències
d'aparició, cal, atès el caràcter globalitzador d'aquest currículum, la
integració de la lengua i la cultura/literatura, simultàniament.
L'ensenyament
i l'estudi del lèxic científic, tècnic i literari no d'incloure paraules
pròpies d'una terminologia excessivament especialitzada. A fi de fomentar la
interdisciplinarietat, és convenient disposar de textos catalans/castellans que
recullin tot el vocabulari científic incorporat en els llibres de text del
Batxillerat, a fi de poder-los explotar a la classe de grec. Cal insistir a
aconseguir una exacta transcripció i transliteració dels termes grecs al
català.
L'estudi
de les formes literàries de la cultura grega s'abordarà en tres aspectes: per
una banda es traduiran fragments de textos originals dels autors assenyalats,
la dificultat dels quals sigui adequada al nivell de coneixement assolit pels
alumnes. Per a la seva ordenació s'utilitzarà el criteri cronològic. Caldrà
establir un context que permeti comprendre millor l'autor i la seva obrfa.
Per
altra banda, es propiciarà la lectura en llengua pròpia d'alguna obra grega
antiga, seguid d'un treball, perquè l'alumne reflexioni en profunditat sobre el
que ha llegit i expressi per escrit la seva experiència de lectura. L'esmentada
monografia hauria de contemplar apartats en què s'abordés: el marc
historicoliterari, l'estudi del gènere i de l'autor, una anàlisi dels
personatges, una sinopsi de l'obra, una observació del tema.
Per
últim, i per tal de constatar la incidència de la literatura grega antiga en
l'obra d'autors posteriors, cal fer-ne una selcció acurada en la qual sigui
evident la influència i pervivència de la temàtica antiga en escriptors de
diferents èpoques. Alhora, cal que desperti la curiositat de l'alumnat per
poder assolir una sensibilitat literària i una actitud crítica, ambues,
qualitats pròpies de l'educació literària.
El
professor ha d'inculcar a l'alumnat l'interès per localitzar i extreure de la
premsa escrita, la ràdio i la televisió, notícies relacionades amb la
literatura grega o amb les adaptacions o interpretacions actualitzades que se'n
facin.Això és, dinamitzar la literatura, activar-la, connectar-la amb
informacions quotidianes, com ara estrenes de teatre.
Tots
aquests criteris permetran a l'alumne/a adquirir un coneixement de la llengua
grega, estudiar-ne la literatura, comprendre millor les llengües i les
literatures modernes, i enriquir la seva expressió oral i escrita.
Avaluació.'
Avaluació inicial.
A
l'inici de les classes de Grec, el professor s'haurà de preocupar de conèixer
l'estat de l'alumnat pel que fa als coneixements lingüísitcs assolits i a tot el
bagatge de cultura sobre el món clàssic que poden haver acumulat a través
d'altres matèries o bé a través de crédits variables. Al costat de possibles
controls - preferiblement indirectes - si fa falta, no serà baldera la consulta
i intepretació dels corresponents historials escolars.
En
la prova cal qui hi apareguin:
a)
Exercicis de reconeixement de les diferents formes nominals, pronominals i
verbals, dels elements de l'oració simple amb les funcions dels casos, així com
les subordinades de relatiu, completives i de la traducció dels infinitus i
participis apositiusi atributius.
b)
Exercicis de reconeixement de prefixos i sufixos i d'identificació de les més elementals regles de derivació
i composició..
c)
Qüestios referents a l'intrès per a la literatura.
d)
Traducció d'un text original grec, breu i senzill.
Avaluació formativa.
Algunes
vies de seguiment poden ser:
- Exercicis d'elecció
múltiple, d'imitació, d'associació, de relació...Exercicis d'identificació
d'estructures sintàctiques i comparació amb les llengües modernes.
- Exercicis de formació i de relació de mots a partir d'ètims
grecs, i creació de termes nous.
-Comentari de textos de
dirferents gèneres literaris, presentats en la llengua pròpia, els
plantejaments dels quals tinguin o no vigència en el món actual,
- Treballs monogràfics
sobre autors i obres (un per crédit): 1.Sobre el gènere èpic (Ilíada, Homer); 2. Sobre el
gènere dramàtic (L'Edip rei, Sòfocles); 3. Sobre la historiografia ( Vides
paral.les. Pèricles i Alcibíades, Plutarc). Traducció d'una selecció de
textos literaris grecs que
presenti mostres de diferents gèneres de poesi i prosa, i que reculli temes de
validesa universal.
- Tests d'autoavaluació.
- Proves d'avaluació: tres
per crèdit ( *Cultura i civilització, * Morfosintaxi, * Anàlisi i
traducció)
Convé
elaborar una fitxa sistemàtica per a cada alumne on s'anotin les dades sobre
els aspectes següents:
-Nivells d'assimilació de les nocions
morfosintàctiques.
-Capacitat de relacionar termes de la lelngua
pròpia amb els corresponents ètims grecs.
-Capacitat de comprendre textos literaris
originals que informen de trets històrics i socioculturals per poder-ne donar
una opinió crítica.
-Competència en la
traducció de textps originals elementals amb diccionari, o sense diccionari, i
a partir d'u vocabulari bàsic eleborat a classe.
-Actitud de l'alumnat envers les activitats de
classe.
Avaluació sumativa.
Serveix
per valorar si l'alumnat ha assolit les capacitats manifestades en els objectius
generals i concretades en els objetius terminals, atorgant més importància als
aspectes procedimentals i actitudinals que als conceptuals.
Com
que es tracta de fer una avaluació contínua, l'avaluació sumativa funciona com
una recapitulació de les estimacions
practicades durant el període avaluable per tal d'assignar una
qualificació i unes indicacions complementàries a czdz alumne/a.. Essent així,
l'avaluació sumativa no cal que afegeixi cap més control, si no és en casos
especials.
Criteris d’avaluació
1. Llegir textos grecs d’acord amb la pronunciació erasmiana,
identiicar el mots, tot sabent distingir els variables dels invariables i els
que segueixen la lexió nominal dels que pertanyen a la lexió verbal.
2. Aplicar els coneixements morfosintàctics en la transformació
d’estructures gramaticals a d’altres de signiicat semblant.
3. Comprendre i interpretar, amb l’ajut del diccionari, el
contingut de textos de diicultat mitjana, preferentment de prosa àtica de
caràcter narratiu i descriptiu, tot analitzant les estructures i les paraules
d’una manera implícita, i explícita quan es consideri oportú.
4. Emprar el lèxic grec en l’establiment de relacions,
equivalències i oposicions semàntiques.
5. Reconèixer l’ètim grec de mots cultes de la llengua pròpia
aplicant les normes bàsiques de la transcripció.
6. Situar en el temps les principals vicissituds que ha hagut
d’experimentar el llegat literari, artístic i cultural de Grècia ins a
l’actualitat.
7. Assenyalar les principals realitzacions literàries i
artístiques de Grècia i cons-tatar la seva inluència en la posteritat.
8. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la
intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges i el gènere
literari al qual pertany.
9. Cercar informació sobre la cultura de l’antiga Grècia en les
diverses fonts, in-closes les TIC, per tal de poder exposar l’opinió sobre el
contingut d’un fet cultural o elaborar un treball.
10. Reconèixer i valorar alguns
exemples de pervivència del llegat clàssic en el passat i en l’actualitat.
