LINGUARUM
CLASSICARUM SEMINARIUM
I. NARCIS OLLER
G R E C , 1º BACHILLERATO
CURSO 2010-2011
PROF. J. ARMAND CARRERAS
IES Narcís Oller. GREC 1er Batxillerat.
Modalitat d'humanitats i ciències socials.
Introducció
L'estudi
de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix a
assolir diversos objectius generals d'etapa, ja que es tracta d'una matèria
que, entre altres coses, aporta a la formació dels alumnes:
a) Uns coneixements que els
permeten d'aprofundir en la correcció de les tècniques de comunicació oral i
escrita en les llegües vehiculars i en les llengües estrangeres pel fet
d'ampliar la competència en la precisió en el lèxic i en la formació de paraules
del llenguatge culte (tècnic, científic, filosòfic, literari, etc.), ja que
està format majoritàriament per mots d'origen hel.lènic. D'altra banda, el
coneixement dels mecanismes lingüístics d'una llengua clàssica com la grega
contribueix a la reflexió sobre els elements i les estructures lingüístiques de
les llengües que l'alumne coneix.
b) Una actitud crítica
davant els fets culturals i socials, ja que el llegat del món grec, en la seva
major part, és fruit de la crítica i de la indagació constant. La cultura grega
aporta a l'alumnat un seguit de referències culturals que han estat
considerades modèliques, és a dir, clàssiques. En aquest sentit, val la pena
recordar que un dels trets més característics de la cultura hel.lènica, com la
paideía i la philanthropía, traduïdes més tard en la humanitas ciceroniana, són
el punt de partida de tot allò que anomenem Humanitats i Humanisme.
c) Una capacitat d'anàlisi
i de valoració crítica de la civilització europea i occidental, perquè la
cultura grega n'és la base. Les actituds de tolerància i de respecte envers els
altres, de perseverança en l'esforç per tal de progressar, de participació
il.lusionada en les tasques col.lectives, aparegueren d'una manera definida en
el món grec antic.
De
tot això es pot deduir l'interès de la presència de la llengua i la cultura
gregues en el currículum de tots aquells alumnes que comencen a introduir-se en
el camp de la lingüística, en el de les ciències socials, en el de les
humanitats i en l'apronfundiment de les arrels de la ciència i de l'art
occidentals.
L'edat
de l'alumnat és idònia per a iniciar-se en aquesta llengua clàssica. El
coneixement del grec i de la
cultura hel.lènica, a més d'afavorir la reflexió sobre el llenguatge culte,
comú a totes les llengües de cultura, proporciona als alumnes, tal com s'ha dit
abans, tot un seguit de capacitats lingüístiques que agilita la competència per
a l'aprenetatge d'altres llengües.
Els continguts seleccionats per a aquesta matèria
es fonamenten en la finalitat primordial de proporcionar als alumnes el
coneixemnts bàsics de llengua grega i del procés cultural de la Grècia antiga;
i fer-ho a través de textos originals o bé traduïts.
Competències específiques de la matèria
Les competències que desenvolupa la matèria de grec són la
competència lingüística, la competència artística i cultural i la competència
social i ciutadana.
Els coneixements dels mecanismes lingüístics d’una llengua
clàssica com la grega contribueixen al desenvolupament de la competència
lingüística, a la relexió sobre els elements i estructures lingüístiques del
grec i de totes les llengües, tant de les que l’alumne/a coneix com de les que
pot adquirir en un futur proper en un context social i mundial en què la
interconnexió lingüística i cultural té un paper cada vegada més rellevant.
El coneixement de la llengua i la cultura de Grècia
contribueix a la comprensió de la realitat lingüística i a la correcció de les
tècniques de comunicació oral i escrita de les llengües vehiculars i de les
llengües estrangeres pel fet d’ajudar a precisar l’ús del lèxic del llenguatge
culte (tècnic, cientíic, artístic, literari, ilosòic, etc.), ja que en totes
les llengües del món occidental el llenguatge culte està format majoritàriament
per mots d’origen hel·lènic.
Pel que fa a la competència cultural i artística, els
continguts de la matèria fomenten l’actitud crítica davant dels fets culturals
i socials del passat i del present, ja que el llegat del món grec, en la seva
major part, és fruit de la revisió i de la indagació constants. I és que els
assoliments de la cultura grega encara tenen prou vigor per convidar a la
reformulació de les experiències culturals i artístiques, ja que han estat i
són encara el punt de partença de recreacions en els camps més variats. La
cultura grega també aporta un seguit de referències culturals que han estat
considerades modèliques, és a dir, clàssiques. A més a més, l’afany de
superació constitueix un estímul al foment de la recerca en tots els àmbits del
saber. Per això val la pena
posar en relleu que un dels trets més característics de la
cultura hel·lènica, com la paidéia i la philantropia, traduïdes més tard en la
humanitas ciceroniana, són el punt de partença de tot allò que anomenem humanitat
i humanisme.
La matèria també desenvolupa la competència social i
ciutadana, en tant que la cultura hel·lènica ha tingut en el passat i encara
continua tenint en el present la capacitat d’integrar coneixements de diversa
procedència i de reformular-los de manera que ha col·laborat decisivament en el
desenvolupament de la civilització de la humanitat tant en el passat com en
l’actualitat. Cal tenir present que el món grec antic fou pioner en el foment
de les actituds de tolerància i de respecte envers persones de diferent manera
de pensar, de diversa procedència, en el foment de perseverança en l’esforç,
per tal de progressar en el coneixement i en la convivència, i de participació
en les tasques cooperatives que fomenten la interacció amb els altres.
Connexió amb altres
matèries
La presència de la llengua i cultura gregues en el
currículum dels nois i de les noies que comencen a introduir-se en el camps de
les ciències socials, en el de les humanitats i en l’aprofundiment de les
arrels de la ciència, de la ilosoia i de l’art occidentals proporciona una
visió en profunditat dels fets lingüístics, històrics i culturals que estan
connectats en diverses matèries de caire humanístic, però d’una manera especial
amb la matèria de llatí, amb la qual comparteix una seguit de característiques
de tipus lingüístic i cultural innegables, de manera que formen un conjunt
indestriable anomenat món clàssic. Com que hi ha una gran coincidència
en els objectius d’aquestes matèries, en els casos en què l’alumnat opti per cursar-lesresulta
altament recomanable que els centres estableixin una programació conjunta
d’objectius i de
progressió de manera que la coincidència de criteris afavoreixi un aprenentatge
simultani i coherent en tots els aspectes que sigui possible.
Objetius generals.
L'alumne/a,
en acabar el cicle, ha de se capaç de:
1. Interpretar el contingut
d'un text senzill de prosa àtica, aplicant i utilitzan els coneixements bàsics
del lèxic i de la morfosintaxi de la llengua grega.
2. Mostrar coneixement de
l'origen, l'evolució i la difusió del grec, així com la importància de
l'herència d'aquesta llengua en la terminolgia científica, tècnica i cultural
de la llengua pròpia i de les llengües modernes.
3. Identificar algunes de les
realitzacions històriques, sòcio-polítiques, literàries i culturals de la
Grècia antiga i la seva pervivència en la cultura occidental.
4. Extreure informació de
les fonts clàssiques i dels estudis de la investigació posterior per tal de
comentar-ne el contingut i extreure'n conclusions.
5. Valorar els avenços de
la cultura grega antiga com a punt de partida de la nostra civilització
occidental, traslladant al món actual la visió cultural del món grec, basada en
l'afany de superació i de progrés en els camps més diversos: històric,
literari, artístic, filosòfic i científic.
6. Tenir una visió
humanitzadora de l'entorn a través del contacte amb les llengües i cultura
clàssiques, tot reconeixent i respectant els valors dels autors antics com a
font del pensament occidental.
Continguts.
1. Origen i evolució del
grec i del seu alfabet.
1.1. L'indoeuropeu i el
grec.
1.2. Ambit i varietats
dialectals del grec antic.
1.3. Evolució del grec
antic fins al grec modern.
1.4. L'alfabet grec (origen
i evolució) i el signes de puntuació.
2. Morfosintaxi del grec.
2.1. Característiques d'una
llengua flexiva.
2.2. Nocions bàsiques de
morfologia nominal i pronominal.
2.3. Morfologia verbal que
presenta un índex de freqüència més elevat.
2.4. Partícules d'ús més
freqüent.
2.5. Sintaxi nominal.
2.6. Sintaxi verbal.
2.7. Introducció a la
sintaxi oracional.
3. El lèxic grec i la seva
vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.
3.1. Camps semàntics i
famílies lèxiques.
3.2. Transliteració i
transcripció dels termes grecs.
3.3. Pervivència del lèxic
en la terminologia científica, tècnica i literària de les llengües actuals.
4. La idosincràsia dels
grecs i el seu llegat.
4.1. L'àmbit del món grec.
4.2. Societat, administració
de justícia i sistemes polítics grecs, model per a la posteritat.
4.3. La sensibilitat
artística i literària i la seva vigència.
4.4. La mitologia grega i
la seva pervivència.
4.5. La vida quotidiana.
Procediments.
1. Traducció de textos grecs
senzills de prosa àtica i temàtica cultural grega, amb anàlisi sintàctica
implícita, i explícita quan calgui.
2. Iniciació a l'ús del
diccionari.
3. Transformacions morfosintàctiques dels termes,
dels sintagmes i de les oracions.
4. Procediments de derivació
etimològica dels cultismes procedents del grec.
5. Establiment de relacions lèxiques.
6. Maneig de fonts i
d'estudis sobre civilització i cultura del món clàssic.
Objetius terminals.
1. Identificar les
característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües
inodeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Enumerar les principals
etapes de l'evolució de la llengua grega.
3. Reconèixer i usar
adequadament els signes de puntuació i els caràcters de l'alfabet grec,
considerat com a efecte i origen dels signes gràfics d'altres llengües.
4. Identificar els morfemes
nominals, pronominals i verbals i el seu valor sintàctic bàsic.
5.Reconèixer les
estructures sintàctiques més elementals del grec.
6. Reconèixer els significat del lèxic bàsic
format per uns cinc-cents mots.
7. Distingir la transliteració d'un mot grec de la
seva transcripció al català.
8. Assenyalar l'ètim grec de mots cultes de les
llengües modernes.
9. Situar en el temps i en el marc geogràfic els principasl
fets històrics de Grècia, usant, si cal, fonts literàries i arqueolòqiques o bé
estudis posteriors.
10. Asenyalar les principals realitzacions
literàries i artístiques de Grècia.
11. Descriure alguns
aspectes de la vida quotidiana dels grecs (religió i mitologia, educació,
esport).
12. Interpretar el
contingut de textos sobre cultura grega, traduïts o originals.
13. Reconèixer la vigència
dels avenços de la Grècia antiga en el camp de la política i de la cultura..
14. Llegir correctament un
text grec d'acord amb la pronúncia erasmiana.
15. Traduir textos grecs
senzills en prosa àtica original.
16. Aplicar les regles morfosintàctiques,
transformant sintagmes i oracions d'un tipus donat a d'altres de significat
semblant.
17. Incloure paraules o
sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de
l'oració.
18. Usar un diccionari
escolar com una eina que complementa el vocabulari grec adquirit.
19. Emprar el lèxic bàsic
del grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
20. Utilitzar la
transliteració de mots grecs i la seva transcripció a la nostra llengua, de
manera que es pugui justificar la grafia correcta.
21. Aplicar tècniques
d'anàlisi, de síntesi i comentari en l'elaboració de treballs senzills referits
a la civilització grega i a la seva pervivència a través dels temps.
22. Apreciar la riquesa de
la diversitat d'opinions ja que sigui sobre fets lingüístics ja sigui sobre
fets culturals.
23. Valorar l'estudi de la
llengua i de la cultura gregues com la base del saber en tots els camps de la
cultura occidental.
24. Adquirir l'hàbit
d'aplicar el rigor científic en el tractement de les llengües clàssiques i dels
temes humanístics.
25. Mostrar interès per
conèixer els fets culturals, polítics i socials del passat per comprenddre
millor els dels nostres dies.
26. Ser conscient que una gran part de la terminologia
científica, tècnica, literària, filosòfica i artística deriva del grec.
27. Desenvolupar l'esperit crític, obert i
tolerant envers les diverses maneres de captenir-se els humans.
28. Reconèixer la pervivència d'arguments, temes,
tòpics i personatges grecs en la literatura actual i en altres mitjans de
comunicació.
Continguts dels crèdits
UNITAT 1.
Continguts.
1. El grec entre les llengües indoeuropees.
2. L'alfabet grec.
3. Fonemes vocàlics i
consonàntics.
4. Pronunciació.
5. Esperits i accents. Signes de
puntuació.
6. Normes bàsiques de transcripció.
Objetius.
1.- Conèixer l'alfabet grec.
2.- Distingir alguns elements formals que afecten
a l'escriptura, com accents, puntuació, etc.
3.-Situar i relacionar l'origen de l'alfabet i
d'altres sistemes d'escriptura de l'Antiguitat.
4.- Aprendre a llegir i
escriure utilitzant l'alfabet grec.
5.- Reconèixer per la transcripció
algunes paraules grega en català.
6.-Valorar el paper de la
literatura grega com inciadora de la literatura europea.
7.- Adoptar una actitud de
respecte davant les diferents cultures, llengües i formes d'expressió.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 2.
Continguts.
1. El grec, una llengua
flexiva.
2. Declinació.
3. Funció dels casos.
4. Paradigma del present.
5. Etimologies.
6. Preposicions.
7. El neutre en la
declinació temàtica.
8. Geografia de Grècia.
Objectius.
1.- Conèixer la tercera
persona del singular dels verbs.
2.- Descriure els usos
bàsics dels casos nominatiu i acusatiu de la segona declinació.
3.- Conèixer la segona
declinació.
4.- Reconèixer i utilitzar
amb correcció el singular del present d'indicatiu.
5.- Entendre i emprar el
concepte de concordança.
6.- Identificar el
funcionament i la finalitat de les etimologies.
7.- Identificar i reconèixer en català paraules amb component d'origen grec.
8.- Llegir de manera expressiva
(entonació, pauses, èmfasi, etc,) i en veu alta textos grecs.
9.-Comprendre i explicar la
situació geogràfica de Grècia i de la mar Maditerrànea.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 3
Continguts.
1. Substantius femenis.
2. Substantius masculins
3. Adjectius
4. Pretèrit imperfet d'indicatiu.
5. L'augment.
6. Període primitiu (I). Evolució històrica
del poble grec.
Objectius.
1.- Distingir totes les persones verbals.
2.- Conèixer la primera declinació, femenins i
masculins.
3.- Identificar la primera
i segona declinacions amb el sistema de l'adjectiu.
4.- Saber formar el
pretèrit imperfet d'indic.: verbs temàtics i atemàtics.
5.- Conèixer el significat
i la formaciò de les preposicions de dos casos: acusatiu i genitu.
6.- Conèixer la ubicació de
Sesklo i Dimini.
7.- Conèixer l'ètapa
minoica: Teseu i el laberint.
8.- Identificar els trets pròpis de l'ètapa
micènica.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 4
Continguts.
1. Declinació atemàtica.
2. Temes en nasal (-en / -on / -in).
3. Futur d'indicatiu.
4. Infinitu
5. Homer i la qüestió
homèrica.
Objectius.
1.- Saber flexionar els
temes en consonant oclusiva i nasal.
2.- Saber flexionar el
futur d'indicatiu i reconèixer l'infinitiu.
3.- Conèixer el significat
i la formació de les preposions que regeixen tres casos.
4.- Identificar el domini i
els atributs de Posidó.
5.- Saber de què tracta la
qüestió homèrica.
6.- Saber l'argument de la
Ilíada.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 5.
Continguts.
1. Temes en -r.
2. Temes en -s.
3. L'imperatiu.
4. L'Odissea.
Objectius.
1.- Saber flexionar els temes en consonat -r.
2.- Saber flexionar els temes en consonat -s.
3.- Conèixer les terminacions de l'imperatiu.
4.- Saber flexionar els adjectius tipus
swvfrwn, -on.
5.- Saber flexionar els
adjectius tipus safhvı, safevı.
6.-Saber qui era Hades.
7.- Conèixer l'argument de l'Odissea.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 6.
Continguts.
1. Temes en vocal -i
3. Temes en diftong -eu
4. Substantius irregulars.
5. El participi.
6. Participi absolut o
genitiu present.
7. Hesíode.
Objectius.
1.- Saber flexionar el
temes en vocal -i, -u.
2.- Conèixer la flexió dels
adjectius tipus baruvı, -ei`a, -uv,
3.- Saber flexionar el
temes en diftong -eu.
4.- Reconèixer els
substantius irregulars: Zeuvı, gunhv, kuvwn, nau`ı, ceivr.
5.- Saber la morfologia del
participi i les seves traduccions.
6.- Conèixer la construcció
del participi absolut: morfologia i traducció.
7.- Saber quines són les divinitats ctòniques.
8.- Saber la vida i l'obra
d' Hesíode.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 7.
Continguts.
1. El temps d'aorist.
2. L'adjectiu poluvı, pollhv, poluv
3. Numerals.
4. Període primitu (II). L'edat fosca.
Objectius.
1.- Saber formar el temps
d'aorist sigmàtic i saber la seva
traducció.
2.- Reconèixer la formació
de l'aorist atemàtic.
3.- Saber flexionar
l'adjectiu poluvı, pollhv, poluv.
4.- Reconèixer els signes i
el mecanisme del adjectius numerals.
5.-Conèixer la declinació
en els adjectius numerals
6.- Conèixer els mites d'Atena i d'Ares.
7.- Conèixer les causes de
la caiguda de Troia i de la desaparició del món micènic.
8.- Conèixer la figura de
Soló, cabdill i legislador.
9.- Saber altres formes de
govern en el període arcaic: la tirania.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 8.
Continguts.
1. Tipus d'adjectius.
2. Col.locació de
l'adjectiu.
3. Graus de l'adjectiu:
comparatiu i superlatiu.
4. Tema de perfet.
5. L'època clàssica
(500-328 aC)
Objectius.
1.- Saber la
sistematització de l'adjectiu.
2.- Saber la significació
de l'adjectiu segons la posició respecte als substantius.
3.- Saber posar l'adjectiu
en els graus comparatiu i superlatiu.
4.- Conèixer el complement
del comparatiu i el complement del superlatiu.
5.- Reconèixer alguns
comparatius i superlatius irregulars.
6.- Saber formar el tema de
perfet: reduplicació.
7.- Saber flexionar el
perfet i el plusquamperfet
d'indic. i l'infinitiu perfet.
8.- Conèixer el mite
d'Afrodita.
9.- Conèixer els bàndols i
el desenllaç de les guerres mèdiques.
10.-
Conèixer la figura de Pèricles.
11.- Conèixer les causes i les conseqüències de
les guerres del Peloponnès.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 9.
Continguts.
1. La veu mitjana.
2. Paradigma de la veu mitjana.
3. Paradigma dels pronoms personals.
4. Paradigma dels pronoms o adjectius possessius.
5. Paradigma del pronom relatiu.
6.-Orígens de la tragèdia.
7. Parts d'una tragèdia.
8. Esquil, Sòfocles, Eurípides.
Objectius.
1.- Conèixer les possibilitats de traducció de la
veu mitjana.
2.- Saber les terminacions de la veu mitjana en el
present i l'imperfet d'indicatiu.
3.- Saber les terminacions de la veu mitjana de l'infinitu,
participi i imperatiu presents.
4.- Saber el paradigma dels
pronoms personals.
5.- Saber el paradigma dels
ponoms o adjectius possessius.
6.- Saber el paradigma del
pronom relatiu.
7.- Conèixer els diversos aspectes de Dionís.
8.- Conèixer els origens i l'estructura de la
tragèdia.
9.- Saber la vida i les obres dels poetes tràgics
més importants: Esquil, Sòfocles i Eurípides.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 10.
Continguts.
1. Veu passiva.
2. Pronoms-adjectius demostratius.
3. Pronoms-adjectius interrogatius i indefinits.
4. Orígens de la comèdia: Aristòfanes.
Objectius.
1.- Saber les característiques que diferencien la
veu passiva de la veu mitjana.
2.- Conèixer la construcció
sintàctica de la veu passiva.
3.- Saber l'expressió del
complement agent.
4.- Saber enunciar i
flexionar el pronoms-adjectius demostratius.
5.- Saber enunciar i
flexionar el pronom-adjectiu interrogatiu i indefinit
6.- Conèixer el pronom
relatiu-indefinit.
7.- Conèixer el mite dels bessons fills de Leto i
Zeus.
8.- Saber els orígens i l'estructura de la
comèdia.
9.- Saber quines són els
etapes de de la Comèdia.
10.- Conèixer la vida i
l'obra d'Aristófanes.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 11.
Continguts.
1. Verbs contractes.
2. Modes subjuntiu i optatiu
3. Sintaxi de les oracions: classificació.
4. Altres gèneres literaris.
Objectius.
1.- Saber les regles de contracció vocálica.
2.- Reconèixer els paradigmes dels verbs
contractes en -aw i en -ew.
3.- Saber reconèixer el
mode subjuntiu per presentar vocals temàtiques llargues.
4.- Saber reconèixer el
mode optatiu per presentar el morfema -i-, que forma diftong amb al vocal
temàtica -o-.
5.-Conèixer l'ús especial de l'optatiu oblic.
6.- Saber la classificació de les oracions
simples: segons el predicat, segons la veu i segons el mode del verb.
7.- Conèixer la classificació de les oracions
compostes: juxtaposades, coordinades i subordinades.
8.- Conèixer el mite
d'Hefest.
9.- Conèixer la poesia
lírica: elegíaca, iàmbica i mèlica.
10.- Conèixer les figures d'Heròdot i Tucídides.
11.- Conèixer a grans trets les característiques
de l'oratòria: Demòstenes.
12.- Saber la importància
d'un nou gènere literari, la novel.la.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
UNITAT 12.
Continguts.
1. Textos i activitats. Unitat de repàs i
ampliació.
2. Desenvolupament de la
vida privada.
Objectius.
1.- Treballar textos
adaptats: Heròdot, Llibre IV, 152 ; Xenofont, Anàbasi, I, 7, 3;
Estrabó, Llibre III, 4, 8
; Apol.lodor, Biblioteca de
relats mitològics, I, 9, 25. Isop. Faules, XL; Longus. Dafnis i Cloe, III, 12, 1 ; Plató. Ió, 534b ; Isop. Faules, LIV ; Llucià, Diàlegs del morts, 5.
2.- Conèixer el mite
d'Hermes.
3.- Conèixer els aspectes
de la infància i de l'educació.
4.- Conèixer la institució
familiar del matrimoni..
5.- Saber la distribució i
el mobiliari de la casa grega.
6.- Reconèixer com anaven
vestits, calçats i pentinats els grecs.
7.- Saber els àpats i les
activitats de la jornada dels atenesos.
Temporització : 6
hores + 1 hora de actividats d’avaluació
Material de suport i
recursos didàctics.
El llibre de text: Grec. Modalitat
Humanitats i c. socials.
Rosa M. Colomer - M.
Remei Tomàs.
Castellnou Edicions,
Barcelona.
Al
final de la programació s'ha adjuntat un apartat de bibliografia mínima per a treballar en profunditat i rigor.
A més del material de pel.lícules "peplum" o històriques per visionar
en video i dels videos de la UNED i del suport informàtic, hom compta en
assister a les representacions teatrals que cada primavera s’ofrereixen a
l’auditori del Camp de Mart de Tarragona en el marc del Festival de Teatre
Greco-llatí..
Es
desitjable aprofitar també els elements grecs del nostre patrimoni, la qual
cosa ens servirà alhora per reforçar la connexió amb altres àrees: així la
possibilitat de visitar Empúries o els museus arqueològics de Tarragona o
Barcelona. També podem servir-nos de traduccions al nostre abast tant de caire
científic, de reconegut prestigi, com de caire divulgatiu, més assequibles als
estudiants.
Metodologia.
Els
continguts seleccionats per aquesta matèria es fonamenten en la finalitat
primordial de proporcionar als alumnes els coneixements bàsics de llengua grega
i del procés cultural de la Grècia antiga; i fer-ho a través de textos
originals o bé traduïts. Es ben cert que el professorat de Grec disposa de nombroses prossibiltats
pedagògiques amb les quals s'ha de comptar a l'hora de fixar els objetius de la
matèria.
Si
en l'ensenyament d'una llengua actual es potencia el domini de les quatre
habilitas bàsiques; escoltar, parlar, llegir i escriure, en l'ensenyament de
les llengües clàssicques cal fomentar d'una manera especial l'habilitat de la
lectura de textos. Per arribar a aquest estadi cal insistir en l'aprenentatge
dels paradigmes més productius, de les estructures bàsiques i del vocabulari
d'un índex elevat de freqüència en la prosa clàssica. L'estudi dels apartats
citats anteriorment s'ha de fer simultàniament i gradual, no com a
compartiments aïllats, per tal que l'alumne/a no converteixi la pràctica de la
traducció en un exercici de desxiframent. Conèixer la llengua és conèixer la
seva organització, la concordança, les condicions de règim, etc. Tot això,
l'alumne/a ho ha de descobrir i d'aprendre amb la pràctica. Per tant, cal
privilegiar els exercicis de reconeixement, de comprensió i, en derrer lloc,
d'anàlisi. Insitim en el fet que l'estudi del vocabulari mitjançant exercicis
de tota mena, a més de ser indispensable per a la comprensió de qualsevol text,
desenvolupa el domini del vocabulari científic, tècnic, filosòfic i literari de
totes les llengües occidentals.
S'ha
intentat fer una distribució dels continguts de manera que cada unitat
didàctica sigui equilibrada. tant pel que fa a la quantitat d'informació
gramatical i lèxica com pel que fa
a al cultura. A mesura
que l'aprenentatge avança, s'han d'ampliar progressivament els aspectes assenyalats
abans, d'acord amb la capacitat mitjana dels components grup-classe.
Avaluació.'
Avaluació inicial.
A
l'inici de les classes de Grec, el professor s'haurà de preocupar de conèixer
l'estat de l'alumnat pel que fa als coneixements lingüísitcs assolits i a tot
el bagatge de cultura sobre el món clàssic que poden haver acumulat a través
d'altres matèries o bé a través de crédits variables. Al costa de possibles
controls - preferiblement indirectes - si fa falta, no serà baldera la consulta
i intepretació dels corresponents historials escolars.
En la prova cal qui hi apareguin:
a)
Exercicis de reconeixement de les diferents formes nominals, pronominals i
verbals, dels elements de l'oració simple amb les funcions dels casos.
b)
Exercicis de reconeixement de prefixos i sufixos .
c)
Qüestions referents a l'interès per al
món clàssic.
d)
Qüestios referents a l'intrès per a la literatura.
Avaluació formativa.
Algunes
vies de seguiment poden ser:
- Exercicis d'elecció múltiple,
d'imitació, d'associació, de relació...Exercicis d'identificació d'estructures
sintàctiques i comparació amb les llengües modernes.
- Exercicis de formació i de relació de mots a partir d'ètims
grecs, i creació de termes nous.
- Treballs monogràfics sobre autors i obres (un
per crédit): 1.Sobre el poemes homèrics ( Vaixells negres davant Troia,
R. Sutcliff); 2. Sobre la mitologia ( Mans de bronze J.
Vallverdú); 3.- Sobre l'època hel.lenística Dafnis i Cloe, Longus)
-Traducció d'una selecció
de textos literaris grecs que recullin temes de validesa universal.
- Tests d'autoavaluació.
- Proves d'avaluació: tres
per crèdit ( *Cultura i civilització, * Morfosintaxi, * Anàlisi i
traducció)
Convé
elaborar una fitxa sistemàtica per a cada alumne on s'anotin les dades sobre
els aspectes següents:
-Nivells d'assimilació de les nocions
morfosintàctiques.
-Capacitat de relacionar
termes de la llengua pròpia amb els corresponents ètims grecs.
-Capacitat de comprendre
textos literaris originals que informen de trets històrics i socioculturals per
poder-ne donar una opinió crítica.
-Competència en la
traducció de textps originals elementals amb diccionari, o sense diccionari, i
a partir d'un vocabulari bàsic eleborat a classe.
-Actitud de l'alumnat envers les activitats de
classe.
Avaluació sumativa.
Serveix
per valorar si l'alumnat ha assolit les capacitats manifestades en els
objectius generals i concretades en els objetius terminals, atorgant més
importància als aspectes procedimentals i actitudinals que als conceptuals.
Com
que es tracta de fer una avaluació contínua, l'avaluació sumativa funciona com
una recapitulació de les estimacions
practicades durant el període avaluable per tal d'assignar una
qualificació i unes indicacions complementàries a cada alumne/a. Essent així,
l'avaluació sumativa no cal que afegeixi cap més control, si no és en casos
especials.
Criteris d’avaluació
1. Identiicar les característiques bàsiques que deineixen els conceptes
de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteració i
transcripció d’algunes paraules, identiicar el mots destriant els variables
dels invariables i els que segueixen la lexió nominal dels qui pertanyen a la
lexió verbal.
3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la
transformació d’estruc-tures gramaticals o d’unitats lingüístiques.
4. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus,
preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.
5. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega d’una
manera implícita, i explícita quan es cregui oportú.
6. Emprar el lèxic grec en l’establiment de relacions,
equivalències i oposicions semàntiques.
7. Reconèixer l’ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i
compostos, primitius i derivats.
8. Descriure els trets més rellevants de caràcter social,
històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de
l’antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràic.
9. Cercar informació per comprendre i ampliar els coneixements
sobre l’antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC.
10. Elaborar
petits treballs per ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les
tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en museus o
jaciments al nostre abast i en fonts diverses, com publicacions d’estudiosos,
in-formacions extretes per mitjà de l’ús de les TIC, etc.
