Avui no et diré

que la felicitat en minúscules

em basta,

segueixo sent pedra

malgrat la terra i la sang.

No diré ulls

(ni grans ni foscos),

no t'anomenaré

tots els fetitxes

ni les pors,

tampoc les sensacions

ja incomptables.

Et diré crancs

que roseguen per dins,

et diré nit i foscor,

et diré palpentes

i vidres que regalimen,

et diré ferros roents

que couen a les entranyes...

O potser no et diré res

i tornaré al silenci d'on vinc.