Enllaços a pàgines web relacionades amb el món coral, amb la música, i amb l'humor.
FEDERACIONS I ORGANISMES CORALS
Per situar-nos: pàgina web de l'Ajuntament de Valls, d'informació general de l'Alt Camp, i de l'Ajuntament de Tarragona.
La majoria inclouen agendes de concerts, cursos formatius, programes d'edició musical, corals...
Federació Catalana d'Entitats Corals
Centrecoral: Llista de Correu del Cant Coral
Moviment Coral Català Recursos Musicals a la xarxa
Associacions: Departament de Justícia de la Generalitat
Setmana Cantant - Cor Ciutat de Tarragona
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
Federació Internacional de Música Coral
Federació de Cors i danses d'Espanya
Entitats Catalanes Web Cultural Entitats de Catalunya
Corals Vallenques i altres entitats de Valls : Coral Terpsícore, Cor Audite, Societat Coral Aroma Vallenca, Coral Espinavessa, Coral Infantil Cors Alegres, Grup Sociocultural Sal Grossa...
Coral Terpsícore (a Entitats Catalanes)
Coral de l'Hospital de la Vall d'Hebron
Coral de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
Coral Ressò (Sant Boi de Llobregat)
Coral de la Universitat Rovira i Virgili
Coral Verge del Camí de Cambrils
Cor Vivaldi
Esclat Gospel Singers
Grup Coral de Cabra del Camp
Grup Vocal Gospel Viu!
Auditori de Vila-Seca ,
Catclàssics, la música clàssica a Internet (inclou Agenda)
TELEDMUS, vocabulari de termes musicals i partitures i lletres de cançons d'arreu d'Europa
Teoría de la música, un enllaç per aprendre música de manera fàcil
Directori de la música a Catalunya
La Tecla: Cercador dels Països Catalans, Música (Entreteniment i Oci), Entitats, Medicina, Informàtica, Turisme...
Infocoros, des de València per al Cant Coral Espanyol
Web d'en Ramon Escalé
Festival de Música Antiga de Solsona, organitzat per en Markus Schikora (Grup Transemble)
Anella de Webs del Món Coral Català : cadena de links de pàgines relacionades amb el món coral a Catalunya, des de les relacionades amb els cors directament com les que tinguin una relació indirecte amb aquest món.
BUXAWEB : Directori molt complet d'enllaços d'interès general
Arxiu Mozart
PARTITURES
, MIDIS i SOFTWARE MUSICAL (Programes)
The Choral Public Domain Library (en anglès)
Bec Web, Programes d'Edició Musical (Encore, Finale..)
Guitarra Software i Partitures
MIDIS, Tot tipus de midis de música en català: rock, sardanes, cançons populars, himnes...
GIFS animats (Imatges animades) (1)(2)
MATERIAL
PEDAGÒGIC PER A L'ENSENYAMENT
Ricard Gimeno, material i recursos per a l'ensenyament musical a primària, jocs i també partitures.
Material per a mestres de música.
Midis de les cançons del llibre d'en Quim Maideu.
Midis,wavs i textos de cançons catalanes patriòtiques.
En aquest glossari entendreu per què vam escollir aquest nom... Terpsícore... musa de la música i del Cant Coral.
Una mica d'humor i entreteniment
Cantar i el sistema immunològic
Guia de la Coral per a no iniciats
El "culebrot" de la coral
Guia dels cantaires per portar el director a ratlla
Acudits musicals
Examen de música
Cantar i el sistema immunològic
Cantar enforteix el sistema immunològic segons estudis realitzats per científics de la Universitat de Frankfurt (Alemània) publicats a la revista especialitzada Journal of Behavioral Medicine.
Diumenge, 18 gener 2004
IBLNEWS, EUROPA PRESS
Els metges han investigat un determinat nombre de persones que formaven part d'un cor no professional a Frankfurt. Després de mesurar els valors en sang dels cantants abans i després d'assajar durant 60 minuts el Rèquiem de Mozart, els metges van constatar que durant la interpretació augmentaven notablement les concentracions d'immunoglobulina A (sistema de defensa de l'organisme) i de cortisol (hormona contra l'estrès).L'experiment va reprendre's una setmana més tard, moment en el qual es va realitzar l'escolta de la gravació del Rèquiem als components del cor sense que ells haguessin de cantar. Les determinacions, llavors, van obtenir valors normals i no especialment elevats.
Els científics que van publicar l'estudi al Journal of Behavioral Medicine van concloure que cantar no solament enforteix el sistema immunològic sinó que millora notablement l'estat d'ànim dels cantants.
Les activitats musicals no influeixen tan sols en l'estat d'ànim subjectiu sinó que també (i majoritàriament de forma positiva) en els processos fisiològics del sistema nerviós", va senyalar el catedràtic Hans Guenther Bastian, de l'Institut de Pedagogia Musical de la Universitat de Frankfurt, el qual va participar en la investigació.
http://iblnews.com/noticias/01/98096.html
Guia de la Coral per a no iniciats
(Traduït de l' anglès per Albert Martínez Hernánsaez, de la Coral de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona > Humor)
A tota coral, hi ha quatre cordes de veu: soprano, contralt, tenor, i baix. De vegades és divideixen entre primers i segons dins de cada corda, suggerint acudits interminables sobre baixos primers i segons. Hi ha també diverses altres cordes com baríton, contratenor contrari, contralt, mezzo soprano, etc., però aquestes són majorment usades per solistes, o gent que pertany a algun grup de capella fortament clàssic (aplicable especialment a contratenors), o que intenten donar excuses per no col·locar-se realment dins d’algunes de les cordes de veu regular, així que nosaltres els ignorarem per ara.
Cada corda de veu canta en un rang diferent, i cadascuna té una personalitat molt diferent. Vostè pot preguntar, "Per que cantar notes diferents fa que la gent actuï diferentment?", i veritablement aquesta és una pregunta misteriosa i no ha estat adequadament estudiada, donat especialment que els científics que estudien músics tendeixen a ser músics ells mateixos i tenen tots els complexes peculiars de ser tenors, cornetes, timbalers, o el que sigui. No obstant això, aquest és el punt; el fet és que les quatre cordes de veu poden ser fàcilment distingides, i ara explicaré com.
LES SOPRANOS són les que canten les notes més altes, i a causa d’això pensen que governen el món. Tenen el cabell mes llarg, les joies mes imaginatives, i les faldilles més cridaneres que ningú, i es consideren insultades si no les deixen anar almenys a un Fa alt en cada moviment d’una peça donada. Quan arriben a les notes altes, aguanten almenys la meitat més de la llargada que el compositor i/o el director requereix, i aleshores queixar-se de que les seves goles estan matant-les i que el compositor i el director són sàdics. Les sopranos tenen actituds variades vers les altres seccions del cor, tot i que les consideren totes elles inferiors. Contralts són a sopranos com violins segons a violins primers - agradables per harmonitzar amb elles, però no realment necessàries. Totes les sopranos tenen un sentiment secret de que les contralts podrien desaparèixer i la peça sonaria essencialment igual, i no entenen com algú pot cantar en aquest rang –és tan avorrit. Els tenors d’altra banda, pot ser molt agradable tenir-los al voltant; a més a més de les possibilitats de flirtejar amb ells (és un fet ben conegut que les sopranos mai flirtegen amb els baixos), a les sopranos els agrada cantar duets amb els tenors perquè tots els tenors estan treballant molt dur per a cantar en un rang de soprano baix-mig, mentre les sopranos són dalt a l'estratosfera fent-se notar. Per les sopranos, els baixos són l'escòria de la terra - canten massa comdemnadament fort, són inútils per afinar perquè ells són avall en tan baix tan baix rang- i, en qualsevol cas, quelcom ha d’haver-hi de dolent amb algú qui canta en clau de Fa.
LES CONTRALTS són la sal de la terra - en la seva opinió, si més no. Les contralts són gent modesta, que portarien texans als concerts si fossin permesos. Les contralts ocupen una posició única dins la coral, dins la qual són incapaces per a queixar-se per haver de cantar tant molt alt com molt baix, i saben que totes les altres seccions pensen que les seves parts són tristament fàcils. Però elles saben que no és així. Saben que mentre les sopranos estan cridant al límit un La alt, elles estan obligades a cantar passatges complicats plens d'aguts i bemolls i trucs de ritme, i ningú ho nota perquè les sopranos estan cantant massa fort (i els baixos normalment són massa). Les contralts senten un profund, secret plaer de conspirar juntes per afinar el bemoll de les sopranos. Les contralts tenen una desconfiança innata dels tenors, perquè els tenors canten en gairebé el mateix rang i és pensen que sonen millor. Els agraden els baixos, i gaudeixen cantant duets amb ells - el baixos sonen justament com un rumor, en qualsevol cas, i és l’únic moment al qual les contralts poden ser realment escoltades. Altra queixa de les contralts és que son sempre massa i així mai aconsegueixen cantar realment fort.
ELS TENORS són uns mimats. Això és tot. Per a unes coses, mai en són prou, i els directors de corals abans vendrien les seves ànimes que permetrien marxar un tenor mitjanament decent, mentre són sempre disposats per a descarregar unes quantes contralts a preu mig. I aleshores, per a algun motiu, els pocs tenors que hi ha són sempre realment bons - és un d'aquests fastiguejants fets de la vida. Així no és estrany que els tenors vagin sempre amb el caps inflats –Desprès de tot, qui més pot fer desmaiar-se a les sopranos? La única cosa que pot fer als tenors insegurs és l’acusació (normalment pels baixos) que algú que canta tan alt possiblement no pot ser un home real. En el seu normal estil pervers, els tenors mai reconeixen això, sinó que no més és queixen de què el compositor sigui un sàdic i els faci cantar a tan condemnada altura. Els tenors tenen també una relació d'odi - amor amb el director, perquè el director sempre els està dient que cantin mes fort perquè són tan pocs. Cap director a l’historia coneguda mai no ha demanat menys tenors en un passatge forte. Els tenors se senten amenaçats d’alguna manera per totes les altres seccions - les sopranos perquè elles poden colpejar aquestes notes increïblement altes; les contralts perquè elles no tenen problema per cantar les notes que els tenors es maten per a cantar; i els baixos perquè, encara que ells no poden cantar res per damunt d’un Mi, canten prou fort com per ofegar els tenors fins deixar-los exhausts. Naturalment, els tenors preferirien morir abans que admetre res de tot això. Es un fet no gaire conegut que els tenors mouen les seves celles mes que ningú més mentre canten.
ELS BAIXOS canten mes baix que ningú. Això bàsicament ho explica tot. Ells són impassibles, fiables, segurs, i tenen mes pel facial que ningú més. Els baixos se senten perpètuament no reconeguts però tenen una profunda convicció de que ells són realment la part mes important (un visió avalada per musicòlegs, però no, certament, per sopranos o tenors), malgrat el fet que ells tenen la part més avorrida de tots i sovint canten la mateixa nota (o en inacabables cinquens) durant una pàgina sencera. Ells compensen això cantant tan fort com poden – la major part dels baixos són músics de tuba al cor. Els baixos són la única secció que pot queixar-se normalment per lo baixa que és la seva part, i fan cares horribles quan intentant colpejar notes molt baixes. Els baixos són gent caritativa, però la seva caritat no s’estén als tenors, a qui consideren presumits decadents. Els baixos odien afinar els tenors més que gairebé cap altre cosa. Als baixos els agraden les contralts - excepte quan tenen duets i les contralts obtenen la part bona. Respecte de les sopranos, són senzillament en un univers alternatiu que els baixos no comprenen en absolut. Ells no poden imaginar com es que algú vulgui mai cantar tan alt i sonar tan malament quan s’equivoquen. Quan un baix s’equivoca, les altres tres seccions el cobriran, i pot continuar al seu camí alegre, sabent que alguna vegada, d’alguna manera, anirà fins a la rel de l’acord.
El "culebrot" de la coral
Si bien cada coro tiene su propia naturaleza e idiosincrasia, y a su vez cada componente su propia peculiaridad, existen algunos factores comunes que les otorgan una marcada personalidad de acuerdo a la voz en la que ha sido clasificado el coro. A continuación exponemos una primera entrega de soluciones y descripciones para mayor conocimiento de directores, ayudantes, preparadores, etc.:
Algunas soluciones a problemas que suelen presentarse en los coros:
1) Problema: ¡¡FALTAN LA MITAD DE LAS CONTRALTOS!! - Solución: como invariablemente esto se presenta sin previo aviso y el director se dará cuenta del problema instantes antes de subir al escenario, la solución está en pedirle al resto del coro que cante más piano para equilibrar; no es necesario cambiar el programa. Terminado el concierto el director comprenderá qué buenas son las contraltos que faltaron.
2) Problema: ¡¡FALTAN LA MITAD DE LAS SOPRANOS!! - Solución: esto sí se da con aviso previo, ya que a las sopranos les fascina contemplar cómo preocupa esta situación y que se discuta si se considera conveniente la presentación o no del coro sin ellas; no será necesario cambio de programa. Las sopranos presentes se sentirán muy complacidas, ya que podrán gritar un poco más sin que el director les diga nada.
3) Problema: ¡¡FALTAN LA MITAD DE LOS TENORES!! - Solución: esto tampoco se dará sin previo aviso, salvo que camino al concierto se le cruce la morocha aquella que hace varios años no veía y que la duración del concierto le otorgará el exacto tiempo justificable; el director hará los cambios de programa precisos incluyendo temas que disimulen la falencia.
4) Problema: ¡¡FALTAN LA MITAD DE LOS BAJOS!! - Solución: esto no se considera un problema, ya que nadie se dará cuenta.
Descripciones:
Sopranos: Se creen las divas del coro, el centro del universo, demandando la mayor atención de director y coreutas. Vestidas con minifaldas y sugerentes colores, lucen fastuosos collares y grandes aros. Son las que siempre alargan la nota final aguda un poco más allá del corte del director. Se quejan si la partitura no incluye agudos, para lucir sus estupendas voces, pero protestan contra el compositor y/o el director porque creen que están contra ellas por hacerlas cantar tan alto. Critican a las contraltos por desfachatadas e irresponsables, reniegan de los tenores porque en algunos pasajes llegan a taparlas e ignoran a los bajos. Protestan porque los tenores deshacen sus elaborados peinados con las carpetas desde atrás. Cuando llegan tarde al ensayo, hacen su entrada triunfal con el mayor ruido posible, tratando de que no pase desapercibido su majestuoso ingreso.Contraltos: Se creen las más importantes, porque de ellas depende toda la sonoridad armónica del coro. Se visten con jeans, blusas sueltas (que disimulan algunos kilitos de más) y aros en orejas, cejas, ombligos, etc. Ellas estiman que sus partes siempre son las más difíciles, o que las partes de las otras voces son extremadamente fáciles y aburridas, por lo que se indignan con el compositor y/o arreglador por no tener compasión.
Critican a las sopranos por agrandadas, compiten con los tenores porque pueden cantar más o menos las mismas notas pero con mejor sonido y se llevan bien con los bajos, dado que saben que, invariablemente, éstos les miran las colas desde atrás. Cuando no faltan a los ensayos, llegan infaliblemente tarde.Tenores: Se creen los imprescindibles del coro ya que, como siempre son pocos, piensan que el director no podrá deshacerse nunca de ninguno de ellos. Elegantemente vestidos, en casos con corbata, asisten a los ensayos luciendo su mejor ropaje, relojes, anillos y pulseras. Se quejan de los compositores y/o directores por hacerles cantar tan agudo y compiten con las sopranos por quedarse con el solo que les permitirá lucir sus bien impostadas voces. Generalmente flirtean con las sopranos (nunca lo harían con una contralto) y se burlan socarronamente de los bajos, ya que no comprenden cómo puede resultarles atractivo cantar con inalterables saltos de 4tas. y 5tas. durante 40 compases. Cuando van a los ensayos no suelen llegar tarde, pero solamente el 20 % de los ensayos anuales pueden hacerse con la presencia de todos los tenores.
Bajos: Se creen la base inexorable del coro, ya que piensan que en ellos se sustentan el ritmo y la afinación de todos los demás. Se visten con coloridas camisas sueltas y pantalones anchos. Difícilmente se quejan de que sus partes sean demasiado agudas o demasiado graves, ya que todo lo encaran con sus estruendosas y atormentantes voces, que requieren la constante atención del director para bajar su volumen. No podrían llevarse bien con las sopranos, piropean a las contraltos y se mofan de los tenores, ya que sostienen que ningún hombre que pueda darse de tal podría cantar con esa voz tan afeminada. Son generalmente cumplidores con la asistencia y los horarios, pero cuando dan una opinión no hay forma de no enterarse.
Guia dels cantaires per portar el director a ratlla
-No estiguis mai satisfet amb el to que et dóna per començar, el teu sempre serà millor.
-Queixa't de la temperatura de la sala d'assaig, de la il·luminació, de la manca d'espai, dels corrents d'aire. És millor fer-ho quan el director està nerviós.
-Posa la vista a la partitura just abans dels fragments importants.
-Demana repetir un tros o canviar de seient. Pregunta sovint. Dóna la impressió que ja no pots més. Fes-li creure al director que li estàs fent un favor personal al quedar-te.
-Aclareix-te sonorament la gola durant les pauses (els tenors estan entrenats a fer això des del naixement). Els passatges instrumentals tranquils són una bona oportunitat per mocar-te.
-Una bona estona després que un passatge hagi acabat, pregunta al director si el teu "do greu" estava afinat. Això és especialment efectiu si no hi havia cap "do greu" o no et tocava cantar.
-Espera que l'assaig estigui ben començat per dir-li al director que no tens partitura.
-Als moments dramàtics de la música (mentre el director s'emociona bestialment) encarrega't que la teva part soni buida i decebedora.
-Mira el teu rellotge sovint. Sacseja'l incrèdul de tant en tant.
-Sempre que et sigui possible, canta la teva part una octava per sota o per sobre d'allò que està escrit. Això resulta un excel·lent entrenament per l'oïda del director. Si se n'adona, nega-ho amb vehemència i digues-li que segurament ha sentit els harmònics.
-Digues-li al director "no n'estic segur, del ritme". Els directors són sempre sensibles a la seva "tècnica de batuta". Insisteix-hi.
-Si esteu cantant en un idioma poc familiar pel director, pregunta-li totes les paraules que no n'entenguis el significat.
-Ocasionalment, digues la paraula dues vegades i pregunta-li quina pronunciació prefereix, assegurant-te que dius exactament el mateix les dues vegades. Si et fa notar la seva similaritat, posa una cara de total menyspreu i murmura amb veu baixa sobre les "subtilitats de la inflexió".
-Si hi hagut algun error mentre es canta comenta-ho abans de que el director pugui fer-ho, t'estarà molt agraït.
-Pregunta al director si ha sentit la gravació de la peça que estàs assajant feta per en Bernstein. Això implica que podria aprendre-hi alguna cosa. També és bo preguntar-li: "és la primera vegada que dirigeix aquesta peça?"
-Si estàs frasejant diferent que els altres cantaires de la teva corda, manant-te en la teva. No preguntis al director quina era la bona, fins que hagi acabat el concert.
-Si has d'explicar alguna cosa al del costat fes-ho quan el director doni l'entrada.
-Com més còmodament assegut estaràs, millor cantaràs.
-Recorda: "més piano = més lent"
-Abans de cada concert qüestiona si el repertori és l'adequat.
-No pensis mai en portar el faristol pel concert.
-Quan sigui l'hora en punt de finalitzar l'assaig aixeca't i marxa
DIVERSOS
1.Quin és el ritme idela per anar-se'n?
SAMBA (se'n va)2.Quin és el gènere musical que més agrada als cirurgians?
OPERA (opéra)3.Quina és la forma musical idela per a dormir a la gent?
SUITE4.Si no pots dormir, quina forma musical fa que no deixis la son?
SONATA (son ata)
INSTRUMENTS I CONJUNTS INSTRUMENTALS
1.Quin és el conjunt de cambra que sempre toca brut?
NONET (no net)2.Quin és líinstrument que mai no es quedarà a líatur?
CONTRABAJO (con trabajo)3.Quin és líinstrument més polit?
CLARINET (clar i net)4.Amb quin instrument musical es mata de manera més bèstia?
BALALAICA (bala laica)
1.Quina diferència hi ha entre una soprano i un terrorista?
(amb el terrorista es pot negociar)2.En una orquestra, quina és la diferència entre el primer i el darrer viola de la corda de violes?
(un semitò i un compàs)3.Quina és la diferència entre Déu i un director?
(Déu sap que ell no és director)4.Per què a la família de corda d'una orquestra se'ls hi diu Els Beatles?
(perquè des de l'any 1969 que no toquen junts)5.L'orgue és un instrument de culte, perquè quan comença a sonar sentim el Poder de Déu i quan acaba de sonar coneixem la Gràcia de Déu.
6.Com s'aconsegueix que dos oboès sonin a l'uníson?
(fent-ne fora un)7.Per què els goriles no poden tocar la trompeta?
(perquè són molt sensibles)8.Quina és la diferència entre un director de cor universitari i un mico?
(s'ha comprovat científicament que els micos són capaços de comunicar-se amb els humans)9.Com aconseguireu que a una soprano li brillin els ulls?
(ficant una llanterna a la seva orella)10.Quina és la diferència entre una soprano i una cobra?
(l'una és mortalment perillosa, l'altra és un rèptil)11.Un quartet de corda està format per aquestes quatre persones: un violinista bo, un violinista dolent, un ex-violinista i un al que ni li agrada el violí.
12.Quin és el secret perquè un guitarrista deixi de tocar?
(posar-li una partitura al davant)13.I perquè un pianista deixi de tocar?
(treure-li la partitura del davant)14.Un músic veu a un violista pegant-li amb l'arquet a un nen. Li pregunta: Per què el pegues? Es que m'ha desafinat una corda de la viola i no em vol dir quina!
15.Per què caminen els gaiters, mentre toquen?
(per allunyar-se del soroll)COMPOSITORS
1.Qui és el compositor més fotogènic?
KODALY (kodak-ly)2.Quin compositor feia servir dentadura postissa?
SAINT-SAËNS (ìsensa ensî=sense dents)3.Qui és el compositor que sempre síequivocava?
FALLA4.Quin és el compositor més ecològic?
MONTEVERDI5.I el més fastigós?
BACH (ìbajî)6.Quin és el compositor que a l'estiu no es gasta ni un "duro" de vacances?
JULI GARRETA (juli garrepa)7.Quin compositor té pessigolles quan menja costelles de bè?
TXAIKOVSKI (xai cosqui)8.Quin compositor hagués estat un gran fanàtic de la TV?
TELEMANN (tele man)9.A quin compositor li agradava tocar el violoncel a la platja?
MARCELLO (mar cello)10. Quin compositor podia haver estat un gran jugador de futbol?
SCHUTZ (xut)11.Quin compositor hagués estat un gran fanàtic de la Princesa de Gal.les?
VIVALDI (viva l. di)12.Quin compositor convida millor a un bon sopar?
CHOPIN (chopin, chopin)13.Quin compositor podria haver estat un gran inspector díhisenda?
PAGANINI (paga nini)
14.Quin compositor portava problemes als concerts, quan hi assistia en directe?
SIBELIUS (si ve, lius)15.Quin compositor rus mata millor?
BALAKIREV (bala kirev)16.Qui és el compositor més maniàtic de la neteja?
MASSENET (massa net)17.Qui és el compositor més agressiu?
GUERRERO18.Quin compositor guanyava totes les batalles?
VICTORIA19.Quin compositor era tan gandul que ho postposava tot?
DESPRES20.Qui és el compositor més inconformista?
RAVEL (rebel)21.Qui és el compositor rus més altruista?
PROKOFIEV (pro-kofiev)22.Quin compositor síha quedat orfe de la e?
ORFF23.Quin compositor no pot tenir mai problemes pulmonars?
RESPIGUI (repiri)24.Quin és el compositor més sincer?
FRANCK25.Quin compositor ofén la dignitat díun gran compositor barroc?
OFFENBACH (ofén bach)26.Quin és el compositor més negatiu de la història?
NONO27.A quin compositor no li prenen mai el pèl?
BARBER28.Quin compositor té a casa seva molts animals salvatges?
VILLALOBOS29.Quin compositor dubta de si ha de venir o marxar?
BEETHOVEN (vete o ven)
Examen de música
Viene del sur, enviado por un profesor de la ESO; es un examen de verdad. Un examen de música.Entre tanto, y para solaz regocijo de la audiencia, paso a adjuntaros una transcripción literal del examen de música de un alumno, que no tiene desperdicio. He respetado la ortografía en su forma original, espero que seáis capaces de entenderlo. Aunque penséis que es un invento, os aseguro que nadie tiene tanta imaginación para idear esto, y tengo la copia del original del examen que da fe de todo lo que aquí se relata:
Pregunta 1: La orquesta: definición, esquema de distribución de los instrumentos y criterio de colocación de estos instrumentos.
Respuesta: La orquesta es cuando de gunta mucha gente que toca, y toca la musica. Los instrumentos se colocan unos delante y otros detrás y eso depende del tamaño, por ejemplo la gaita se coloca siempre delante.
Pregunta 2: Características generales de la música barroca.
Respuesta: Creo que ay un despiste en la pregunta, me parece que es la musica marroca. Voy a contestar esto. La musica marroca es la de los moros de Marruecos que es muy importante porque la tocaban los moros cuando iban a las batalla de conquista.
Pregunta 3: Beethoven.
Respuesta: Este era un señor sordo que compuso la letra de Miguel Rios o sea el Hino de la Alegria. Pero cuando lo izo no era de rocks. Daba muchos conciertos en la epoca de Franco y izo tambien “Para Luisa” que no tiene paranjon en la historia de la musica.
Pregunta 4: Vocabulario musical. Define:
- Barítono: es el que lleba la barita o sea el que dirije a los otros.
- Tenor: es un cantante como Placido Domingo.
- Soprano: esto no lo se.
- Villancico: es lo que se canta en Navidad cerca del arbol.
- Sinfonía: es lo que tocan las orquestas.
- Movimiento Adagio: esto no lo trae mi libro.
- Movimiento Allegro: que lo cantan los musicos cuando osea están contentos.
Pregunta 5: Brevemente, comenta las características musicales de tu grupo/cantante/compositor favorito.
Respuesta: Ami me gusta mucho toda la musica tanto asi la vieja y la de haora. ejemplo: de la vieja Carminha Furada, Maller y Faya que era español, de los nuevos me gusta Mecano, Siniestro Total, Los Burros, Allatola no me toques la pirola (con perdón) y otros muchos en jeneral. »
Fin.
Nota: Fue a protestar porqué le suspendieron
