Els pares i el seus records: Pilar Pàmies i Jaume Olesti

Pilar i Jaume: Ens fa molta il·lusió encetar aquesta secció parlant del nostre pas com alumnes d'aquesta escola, tot just ara que ens hi estrenem com a pares.Els nostres primers anys escolars van ser a les monges. Sor Candelària, la nostra primera mestra. La classe del parvulari ocupava la part que avui és restaurant de la sala del cafè de la Societat, i el pati, l'actual sala de ball, on hi havia un arbre enorme. Quins records, tan llunyans i alhora tan presents!

Jaume: La classe de Sor Carmen era a la sala del cafè actual. On ara fem la partideta era un escenari on recordo difusament veure-hi fer algun festival.

Pilar: A mi, Sor Candelària em castigava sovint. Em ve tan present que em posava de cara a la paret amb una cadira al cap!

Jaume: Jo devia ser més bon xiquet o potser estava més per la feina i no xerrava tant!

Pilar: A 1r. d'EGB vaig tenir la Srta. Cinta.

Jaume: Jo, ja feia 3r. Anàvem a la mateixa classe els de 1r. 2n. i 3r.

Pilar: Te'n recordes que va estar gairebé tot el curs malalta i la va substituir l'Avelina?

Jaume: I tant que me'n recordo! Vam fer aquell fantàstic mussol de colors.

Pilar: Després vaig tenir l'Esther Savall a qui alguna vegada la venia a esperar el seu nuvi vestit de soldat i, aleshores, jo això ho trobava tant de pel·lícula! I, l'any següent la Srta. Vernis que a la seva classe em sentia com a casa perquè a més de mestra era una marassa. Fins aquí vaig ser a l'edifici antic, (l'actual Casal).

Jaume: Després de la Srta. Cinta, jo ja vaig anar a l'edifici nou amb el Juan Bautista i la Srta. Roca.

Pilar: Tant tu com jo vam passar l'etapa més llarga a les escoles actuals, amb la Srta. Roca i l'Albert, sens dubte la cara i la creu d'un mateix sistema.Amb la Srta. Roca tot era rectitud i disciplina. Recitar la lliçó de ciències naturals memoritzada cada matí, mates, francès.....Te'n recordes del "avoir", "être", "finir" i "recevoir"?I del "portante"? Més d'una vegada em va dir: "M.Pilar, agafa el portante i ves-te'n allà al darrera!Una vegada li vaig contestar: "Per què? Si jo no faig res!""Per això mateix"!, va dir.

Jaume: A mi m'encantaven les sessions de càlcul mental que fèiem amb ella. Ens col·locàvem en filera per ocupar el 1r., 2n., 3r,...... o últim lloc, és clar, segons els encerts que tenies. Era un repte que em motivava tant!

Pilar: I l'Albert? Ostres, quina alenada d'aire fresc va representar per a nosaltres! El cridàvem pel seu nom, s'asseia a qualsevol taula, fèiem sortides culturals, amb reportatge inclòs perquè ell mateix feia de reporter. Editàvem la revista de l'escola amb aquella impremta casolana feta d'un tendrum gelatinós que es malmetia sovint i l' havíem de prendre cap a casa per a restaurar-lo a base de escalfar-lo al foc. Fèiem plàstica, música, vam començar a aprendre el català, organització i gestió de la biblioteca. També recordo que vam donar els premis "llimona" i "taronja". Per cert, el meu premi llimona, va ser per a tu! i....... tantes coses més, però de ben segur que el que més impacte va causar va ser l'assemblea dels divendres!!

Jaume: I quan li vam proposar a la Srta. Roca de fer assemblea amb ella?

Pilar: "Assemblea de bastó, farem!!!", va dir.

Jaume: Jo, el que més bé recordo són les hores i hores de pati que vaig passar jugant a futbol. No en tenia mai prou!

Pilar: Va! Més val que parem, eh? Perquè ara, no acabaríem.

Pilar i Jaume: Felicitats a l'equip de redacció de "La Crifolla" per pensar en aquest espai. Segur que molts pares quan llegeixin aquestes línies tornaran a reviure per uns moments un munt de records, sensacions i sentiments que els transportaran en el temps a una altra època, ja bastant llunyana, en la que nosaltres, com ara els nostres fills, vam ser infants feliços i afortunats de poder assistir a l'escola del poble!Esperem amb moltes ganes llegir altres records, altres anècdotes i altres vivències, i us animem a què ens delecteu amb els vostres escrits.

M.Pilar Pàmies i Jaume Olesti