Dolors

Els meus records de l'escola comencen amb les monges, amb Sor Candelaria, després passàvem a la classe de Sor Carmen, que ens castigava damunt la taula amb els braços aixecats. Tenia perellons als peus i quan li picaven els hi havíem de rascar. També recordo que ens posàvem en fila al passadís, portàvem un got de casa i ens donaven llet i no ens podíem moure de la fila. Després vaig anar amb la Srta. Cinta que era molt bona dona. Recordo que una vegada es va posar malalta i va venir l'Avelina. La seva manera d'ensenyar-nos em va agradar molt, ja que era molt jove i moderna. Als estius anàvem a "Cal Miquelitos" i la M. Dolors Trillas ens ensenyava a fer labors. Anàvem a banyar-nos a les basses del Prat, allà quasi tots els de la meva edat i més grans vam aprendre de nedar. Després de les monges vam anar a l'escola, amb la Srta. Roca, era molt estricte amb el comportament i amb els estudis. Allà també vam tenir un mestre que es deia Albert, en tinc molts bons records, era jove, tenia una altra manera d'ensenyar. Fèiem assemblees, treballàvem amb fang, fèiem "Caps grossos" i també vam fer uns gegants. Quan vam acabar l'escola cadascú va seguir el camí escollit, jo particularment el de perruquera.

Enric

No recordo exactament quants anys tenia quan vaig començar a anar a l'escola, però recordo que al cap de mitja hora ja tornava a ser a casa perquè m'havia escapat per la finestra del darrera. L'endemà em van posar a la classe dels grans per vigilar-me d'aprop i quan es van distreure una mica ja m'havia escapat per la finestra del davant. La srta. es deia Praxedes Pruna. Abans les escoles eren de nens i nenes, i els més petits, els de parvulari, començàvem a la classe de les nenes. Després em vaig "asserenar", i com que vaig veure que n'hi havia per dies, em vaig estimar més posar-me a la feina. Aquells anys que vaig anar al parvulari, vaig aprendre a llegir, a sumar i a restar. Un cop acabat el parvulari, passàvem al mestre de nens, el Sr. Francisco Gabriel Farré. El seu sistema era molt diferent, hi havia molta serietat i rectitud. A l'escola érem molts alumnes, 42 nens i 40 nenes, repartits en dues aules. Érem una colla de tremendos, quan sortíem al pati quasi bé no hi cabíem, les xiquetes jugaven a "Fer cercles" i els xiquets volíem jugar a pilota, llavors la guerra ja estava armada. "De totes totes" ens fèiem lloc per jugar a futbol, però sempre hi havia alguna xiqueta que rebia alguna pilotada, ens prenien la pilota i ens l'amagaven. També jugàvem a hockey amb "gaiatos", podeu imaginar-vos com s'acabava. A partir de 4art. Ja et dones compte de si t'agrada estudiar o no, a mi m'agradava. A l'arribar a 5è va canviar l'ensenyament i vam passar a ser escola mixta. Un cop acabada l'EGB vam fer el que s'anomenava "Comerç", vaig notar molt la diferencia ja que allà hi havia nois molt grans, i nosaltres érem els més petits. Quan vaig acabar, vaig decidir anar a treballar, però no tenia decidit quin ofici volia fer. El pare em va preguntar si m'agradaria fer d'aprenent d'electricista i jo li vaig dir que si. Més tard vaig estudiar Formació Professional, també vaig fer diferents cursos per obtenir els carnets relacionats amb el meu ofici. Un dia, rodant per les festes majors dels pobles vaig anar a L'Aleixar, per Sant Martí, vaig fer cap a Cal Jaume Solà i encara i sóc.