L'especialista: llegir en companyia

Pares i mares dediquen bones estones a ensenyar a parlar als seus fills. Si haguessin d'explicar com ho han fet, potser no en sabrien, però el cert és que tots se'n surten.
Més tard, en alguns casos, arriben els contes de sempre: El Patufet, La Caputxeta, Els tres porquets, La Blancaneu… talment com si fossin part obligada de la infància; sovint en versions de la Walt Disney, però al cap i a la fi contes.
Al cap de poc, tot s'acaba: ja van a l'escola, ja saben llegir. Els pares i mares inicien una lenta, però constant, retirada pel que fa als contes.
I que consti que no pretenc afegir una responsabilitat més a les famílies: la de fer que els seus fills i filles esdevinguin lectors i carregar sobre les seves espatlles els fracassos en lectura - que els èxits ja se'ls atribuiran uns altres. Els lectors no neixen, però els no lectors tampoc. La lectura no està pas en els gens, i d'un pare o una mare molt lectors que no llegeixin amb els seus fills no es pot garantir un fill lector.
Estudis recents vinculen directament l'aprenentatge de la lectura amb l'afecte, la comunicació i les descobertes compartides. La presència constant de lectura a casa permetrà un apropament positiu cap a les lletres.
Els mateixos estudis identifiquen les situacions quotidianes com aquelles que poden afavorir i motivar més en l'aprenentatge de la lectura. L'observació de situacions quotidianes en les quals mares i pares fan ús d'aquesta habilitat permetrà descobrir a l´infant el valor de la lectura, el seu sentit, funcional i també estètic.

-"I de què es tracta ara? Si jo no tinc pas temps de llegir amb la meva filla "!!

No va pas per aquí. El que es tracta és de que els infants puguin copsar, primerament, que llegir és una cosa realment útil per a la vida de cada dia; si arriben a adonar-se'n ben segur que el seu interès cap aquest tema augmentarà.
El que es tracta és de QUE ENS VEGIN LLEGIR. Que puguin estar a prop nostre quan ho fem, que se n'adonin quan ho fem. Que quan ho fem ?

La llista podria ser molt llarga, només uns exemples :

. Quan llegim plaques dels carrers i de les carreteres
. Quan llegim cartells publicitaris pels carrers
. Quan llegim els titulars del diari en passar pel costat del quiosc
. Quan consultem la guia telefònica
. Quan consultem la programació televisiva
. Quan llegim les ofertes de la cadena de supermercats del barri
. Quan fullegem la propaganda postal que ens arriba a la bústia
. Quan llegim les instruccions de funcionament de l'aparell nou
. Quan llegim la carta o el menú del restaurant
. Quan fullegem la revista del "corason"
. Quan ens arriba la postal d'aquell que se n'ha anat de viatge
. Quan ...

Si el vostre fill o filla s'adona que les persones que per ell són importants- els seus pares- fan ús de la lectura, ben segur que disposarà d'una bona motivació per progressar en aquest aprenentatge difícil i llarg. La jugada és ben senzilla: permetre que estiguin a prop nostre quan llegim.

Enric Queralt Català
Mestre d'educació infantil i psicopedagog