L'entrevista: Albert Pallarès Roig
Edat : 51 anys
Professió: mestre d'escola
Actualment i des què va marxar de la nostra escola, fa de mestre a Sant
Salvador a Tarragona. Sant Salvador és una escola amb 400 alumnes i 24
mestres. L'Albert té els nens de cicle mitjà : tercer i quart.
1.- Quin va ser el teu primer lloc de treball?
L'escola de L'Aleixar. Havia acabat la carrera i vaig haver de fer la "mili".
Un cop acabada, el mes d'octubre del 1973, vaig començar de mestre en
aquesta escola, per tant les meves practiques les vaig fer aquí. Tenia
24 anys.
Hi vaig ser de l'any 1973 al 1980. El primer any, l'escola tenia dues aules
i dos mestres, l'Antònia Roca i jo.
2.- Quin sistema educatiu hi havia?
Jo, vaig arribar amb la reforma del sistema educatiu de l'any 1970, sistema
que va establir l'E.G.B. La millora d'aquest sistema va ser que tots els alumnes
feien l'E.G.B fins els 14 anys i que un cop acabada es podia triar entre la
formació professional o el batxiller.
Arrel d'aquesta reforma es van començar a impartir assignatures com :
plàstica, música , etc...
Una de les meves fites era aconseguir una estreta relació entre l'escola
i el poble. Les entrevistes a vilatans, les enquestes, van fer possible aquesta
relació. També he d'anomenar els gegants, construïts els
dissabtes pel matí pels nens de l'escola. Sobre els gegants vull puntualitzar
que en la confecció de la geganta hi va col·laborar mossèn
Curieses (mossèn i escultor).
També les excursions culturals van entrar a formar part de l'ensenyament.
3.- Quines assignatures imparties?
Em vaig trobar en aules on hi havia diferents cursos, quart i cinquè
en una, sisè, setè i vuitè a l'altra. Jo donava classes
de : socials, llengua catalana, llengua castellana i plàstica. També
una mica de música i gimnàstica.
4.- Quin era el nivell de català a la nostra
escola?
Els mestres usàvem normalment el català per impartir les diferents
assignatures, però en aquells anys el català no era ni obligatori
ni "legal".
El vaig començar a ensenyar tant a nivell de llengua com dins l'assignatura
de socials. Un any després de fer classes en català, un grup de
pares i jo vam anar a Tarragona als "Servicios Territoriales de Enseñanza",
amb el vist i plau de la directora de l'escola, i allà ens van acceptar
donar classes de i en català.
5.- D'on vas treure la idea de l'assemblea?
En una escola pública, catalana i democràtica no hi podia faltar
una assemblea.
Cada divendres a la tarda l'aula de sisè, setè, vuitè i
jo fèiem assemblea. Servia per exposar temes, prendre decisions, etc...
D'allí sortien els encarregats de classe, de netejar i tenir cura el
jardí, de la biblioteca.
La meva pretensió amb l'assemblea era que els alumnes aprenguessin a
parlar, a respectar paraules, a donar i acceptar opinions.
6.- Quines i com eren les teves companyes de treball?
L' Antònia Roca, la directora de l'escola, era una mestra amb molta experiència,
una professional. Amb ella compartia els cursos de quart a vuitè.
La Misericòrdia Vernis, era una marassa, no sols amb els nens i nenes,
sinó també amb mi. Em tractava més com un fill, que com
un company. Ella era la mestra de parvulari a tercer.
Les diferències entre els tres eren més de generació que
res. Vist des de fora semblava haver-hi més desacord del que hi havia
en realitat.
El que si vaig aprendre d'elles va ser el respecte. Em van ensenyar a respectar
les idees dels altres. Us vull posar un exemple:
Jo, era el representant sindical de la comarca. Durant la meva estada en aquesta
escola, hi va haver dues vagues de llarga durada, no recordo exactament de quants
dies, però d'uns 15 o 20. Les meves companyes van fer vaga sempre, quan
anys més tard els vaig preguntar perquè n'havien fet, la seva
explicació va ser que no volien dividir el poble i per respecte a mi.
Tota una lliçó de respecte, que no he oblidat mai.
7.- Com recordes la relació amb els pares?
Vull aclarir primer de tot que les AMPAS no existien. La meva relació
amb els pares, era una relació directa, concreta i magnífica.
Aquesta bona relació amb els pares no l'he trobat més, al llarg
de la meva carrera.
Vull a través d'aquesta entrevista agrair la seva col·laboració
i comprensió. Des d'aleshores no he tornat a menjar avellanes torrades
tan bones.
8.-Explica'ns records/anècdotes
Recordo molt l'acampada de l'any 1980 amb els alumnes de vuitè a Spot,
juntament amb els alumnes de l'escola Alberich i Casas de Reus. Recordo que
havíem de dormir en tendes, però a conseqüència de
la gran nevada que va caure, vam haver de dormir en un paller.
També recordo molt els matins que arribàvem a l'escola i no podíem
entrar, perquè el pany era ple de terra. Qui ho feia?. Crec sincerament
que eren Rafel i companyia. Tantes vegades s'havia anat a buscar el "ferrer
del poble" que l'últim cop, recordo que va venir amb un mall.
Vols afegir alguna cosa més a l'entrevista
Sí, hem vaig quedar sorprès al llegir l'anterior revista del bon
record que teniu els meus exalumnes de mi. Em teniu en un pedestal, només
recordeu les coses bones i segurament n'hi havia de no tant ben fetes i d'errònies.
Conxi Espinosa Solà
Assumpció Olivé Climent
Teresa Olivé Climent