L'EDITORIAL

La gent de les ciutats sempre pateixen d'estrès, viuen corrent amunt i avall sense pràcticament temps per atendre als fills. Amb el temps, em dóna la sensació de què als pobles també ha arribat aquesta, diguem-li "angustia", aquestes presses, talment com si el món s'acabés, i és que els pobles propers a les ciutats s'han anat convertint en pobles "dormitori", i L'Aleixar, no n'és cap excepció.
D'aquí ve la gran importància que jo dono a les activitats que, extraescolarment, organitzem a l'AMPA de l'escola. Aquestes estones tant agradables que podem gaudir tota la família, pares, mares i fills, deixant enrera els nostres problemes quotidians.
Com ja sabeu, la nostra AMPA, ja va començar ja fa uns quants anys, amb una sabata i una espardenya, ara, amb el temps, i amb cada granet de sorra que hem anat aportant entre tots, ja tenim sabates, i de xarol!. Ara, entre tots, enllustrem-les per no haver de tornar a l'espardenya. L'espardenya per "Ca la Peirona" que la fan molt bona.
Penso que hem assolit un nivell prou alt, tenint en compte les nostres limitacions. Celebrem calçotades, excursions, festivals de final de curs, col·laborem amb l'escola a les Jornades Culturals, anem de colònies amb els nens, editem aquesta revista, fem cada any la sortida a la platja etc. I tot, ho fem al costat dels nostres fills. Moltes escoles de ciutat voldrien tenir l'AMPA que tenim a L'Aleixar, amb les seves errades i els seus encerts, naturalment, però sempre predisposats a gaudir amb els nostres fills. No acabo d'entendre que hi hagi persones que ho vegin tot amb negatiu. "Siempre negativo, nunca positivo", com va dir en Van Gaal, que potser coneix aquestes persones?...Hi ha qui diu que des de l'AMPA "només saben repartir notetes", per donar més informació, potser?... ens volen embrutar les sabates tot posant-nos tolls de fang, però nosaltres, anirem saltant els obstacles. Com va dir el General Mc. Dowell, o potser va ser en Gila "La táctica del enemigo pequeño, es desmoralizar al adversario".
Tornem als nostres fills, que és l'important, penso que el dia de demà recordaran i ens agrairan totes les activitats que ara fem al seu costat. Ara recordo l'última excursió a Alcover, al Niu de l'Àliga, creuant el riu tot mullant-se els peus, agafant a coll als més petits, Quina aventura!, ja podeu riure de l'Indiana Jones. Us asseguro que el que ve s'ho passa molt bé i repeteix, que ningú digui que són un "Cercle tancat", perquè no és veritat, i si no comproveu-ho. Jo, ja sabeu que estic posat en molts llocs alhora, i de temps tampoc en tinc gaire, però el trec d'on sigui.
No em vull allargar més, però si que voldria acabar llençant una crida a tots els pares i mares que comenceu a patir el "Síndrome de la ciutat". Quan es demani gent nova per entrar a formar part de la junta de l'AMPA o de l'equip de redacció de "LA CRIFOLLA" o alguna altra cosa relacionada amb l'escola, presenteu-vos, és pel bé dels vostres fills. No ho deixeu sempre pels altres. Penseu-hi!.

Miquel Duran