Les batalletes dels avis: Rosa Llauradó Anguera.
Comencem aquesta secció amb
una àvia de sobres coneguda per tota la gent del poble. Es tracta de
la Sra. Rosa Llauradó i Anguera, àvia de l'alumna Montserrat Llauradó
que a la vegada és un dels membres de la redacció de La Crifolla.
A l'arribar a casa seva, la trobarem acompanyada de la seva germana Angelina,
totes dues, agulla en mà, brodaven un joc de taula amb motius nadalencs.
Tenien a la mirada aquella placidesa i tranquil·litat que caracteritza
a totes les àvies.
ROSA LLAURADÓ: Vaig anar
a l'escola de Dnya. Carme de rebot, ja que llavors tothom anava a les monges,
però a l'arribar la República varen portar una mestra nacional
i resulta que no hi anava cap criatura, llavors l'alcalde, que era el "Jaumet
Curt", per evitar que els hi retiressin la mestra, es va encarregar de
fer-hi anar unes quantes nenes, i una de tantes, vaig ser jo.
LA CRIFOLLA: En recorda alguna anècdota ?
R.Ll: Si, només arribar, la mestra va preguntar el meu nom, la meva mare
va respondre que em deia Roser. Però a la partida de naixement hi deia
Rosa, i així va ser que els meus pares es van assabentar que Rosa i Roser
no era el mateix nom, de tota manera, sempre m'han dit Roser.
L.C: Expliqui'ns alguna cosa més de l'escola en temps de la República.
R.Ll: Doncs mira, Dnya. Carme era una mestra que valia molt. Quan va esclatar
la guerra, jo tenia 10 anys, i fins llavors, ens va fer escriure i llegir en
català, amb la qual cosa, avui encara en se. A les tardes fèiem
"labors", ens ensenyaven a fer "punt xafat", "calat",
"pistó" etc. i quan acabàvem d'anar a escola als 14
anys encara anàvem a ca Dnya. Carme a cosir i brodar a l'acabar de plegar
avellanes o de collir olives.
L.C: On era l'escola llavors ?
R.Ll: A "Cal fesol" això era al carrer de Fora.
L.C: Quantes nenes anaven llavors a l'escola ?
R.Ll: No més de 25, llavors, moltes nenes no hi anaven, i els nens anaven
a Cal "Sr. mestre". Resulta que el mestre i la mestra, eren un matrimoni,
i quan anàvem d'excursió, a final de curs o a menjar la mona,
ens ajuntàvem nens i nenes i aquell dia fèiem una mica de "festa
major".
L.C: Quins horaris feien ?
R.Ll: Com ara, de 9 a 12 i de 3 a 5, però fèiem festa els dijous
i hi anàvem els dissabtes. Els diumenges anàvem a missa, i Dnya
Carme es posava a la punta del banc i ens vigilava, i si ens veia enraonar,
el dilluns ens feia escriure en un full de la llibreta "en net": "yo
no estoy con el debido respeto en la Iglesia".
Recordo molt quan venia el Sr. Rector a l'escola, només arribar deia:
"Vengo a ver como están las niñas de Catecismo", llavors
totes ens plantàvem i li havíem de besar la mà. A l'hivern,
les tenia plenes de "perellóns", i a mi em feia tanta angunia
que li agafava la mà amb la meva i em feia un petó al meu dit.
Penso que l'escola de llavors, no era ni més bona ni més dolenta,
era diferent, ens inculcaven molta educació i respecte, en canvi ara,
ja comencen per tractar als mestres "de tu", a mi, això no
m'agrada. Llavors la mestra tenia més relació amb els pares, ja
començava per viure al poble i quan es trobaven pel carrer tenien un
tracte més familiar. Ara, quan vaig a "cal Sr. metge", veig
les mares, totes amb el cotxe, deixen els nens a corre-cuita per marxar a treballar.
L.C: Expliqui'ns alguna cosa de la guerra
R.Ll: Doncs mira, la guerra va esclatar el 18 de juliol, jo tenia 10 anys, tot
i que havia sentit converses a casa, no hi vaig donar la importància
que tenia fins el dia de Sant Jaume, quan vaig veure que tiraven tots els Sants
de l'església al fossar i els cremaven. Quan es va acabar la guerra recordo
com tocaven les campanes.
Amb tota la conversa, la tarda havia anat caient i s'havia fet fosc, les dues àvies, es van quedar fent "labors" amb la mateixa tranquil·litat que les havíem trobat.
Alba Llauradó
Montserrat Llauradó
Sarai Borrallo