El meu poble és preciós, tan bonic com un estel.
Allà on queda més afavorit és al primer moment del dia.
A l'estiu està alegre, tant que l'hivern l'entristeix.
Quan arribo de la ciutat, veig la Font Sabatera, on a
dintre hi ha refugiat alguns avellaners, prats i boscos
que semblen camps immensos que la natura ha creat.
Tothom veu a primer pla, l'escola de l'Aleixar, tan alegre
com un pardalet que qui la mira li canvia la vida.
Al fons, com un quadre, hi ha la Mussara, tota borrosa
perquè la immensa boira, com el fum, l'ha tapat.
Els ocells se senten d'acompanyament amb els vailets,
on a la nostra riera es mullen els peus.
A la riera, se sent un soroll que acaba en picat, però de sobte
ja no se sent. Tot el poble s'està apagant com
una bombeta fosa i en sec, tot el soroll del dia acaba
amb un silenci d'allò més profund en la nit.

Núria Ventós Martí
Alumne de sisè de primària
Desembre de 2002