|
Amb el lema d’enguany per al dia de
l’alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual (LGBT), us saludem.
Les dones i els homes del Col·lectiu H2O estem contents de ser
acollits per la ciutat de Reus, juntament amb la resta de gais, lesbianes,
bisexuals i transsexuals de tota Catalunya; i de tenir la possibilitat de
llegir aquestes paraules, de ser escoltats.
Perquè ha
arribat el moment en què el diàleg s’endurà la
incomprensió i podrem anomenar les coses pel seu nom,
sense vergonya, sense ocultació, sense rebre un càstig
per estimar.
Molta gent es
planteja ¿què més voldran, ara que ja tenen la llei del
matrimoni i l’adopció?
Volem tantes coses! I les voldríem compartir amb tots vosaltres
avui aquí, perquè ens sentim optimistes i perquè sabem
que ens trobem al començament d’un camí que ha deixat de
ser tan costerut i que cal que sigui menys difícil d’ara
endavant.
Coses tan elementals com l’acceptació familiar; que els pares de
joves que descobreixen la seva manera d’estimar no els
posin la maleta a la porta; que no els vulguin canviar
amb violència; que no els rebutgin.
Volem que els professors, que són també els nostres pares en
l’àmbit educatiu, no permetin conductes homòfobes entre
els alumnes i fomentin el respecte a la diversitat;
perquè diversitat no només és que tu ets africà i jo sóc
europeu, que ell és musulmà i ella és budista. La
diversitat ha de ser el respecte a la individualitat i
això, és clar, inclou la identitat afectiva, sexual i de
gènere de cada persona. Els tallers d’educació sexual
que s’imparteixen als centres han de reflectir totes les
possibilitats, perquè estem parlant amb nens i nenes que
ja tenen una manera d’estimar definida o l’estan
experimentant, i no podem fer veure que ells no
existeixen.
Volem que desaparegui la discriminació laboral, que el cap de
personal d’una empresa no prengui mai més notes al marge
d’un currículum on hi apuntava “sembla lesbiana” o “és
amanerat”.
Volem que ningú ens pressioni perquè ens amaguem. No volem
abandonar els nostres barris per seguir la vella
tradició de migració gai cap a les grans ciutats per
aconseguir l’estrany mèrit que ningú estigui pendent de
la nostra vida privada, que només és nostra. ¿Ens hem de
considerar lliures o bé amagats, si escollim marxar a
Barcelona o Madrid?
No buscàvem la provocació quan hem anat de la mà pels carrers de
Reus, Tarragona, Valls... buscàvem el que espera tothom
que somia una vida que valgui la pena: l’afecte, la
companyia, l’amor, la felicitat. Qui té el dret de
negarnos-ho?
Volem que la població LGBT deixi de sentir-se aïllada i de viure
amb pors inútils, sobretot les dones, que pateixen una
discriminació per duplicat i a les quals està
especialment dedicat el lema d’enguany.
En definitiva, el que estem dient és que volem el reconeixement de
la nostra dignitat com a persones.
Per tot això avui és un dia històric per a la ciutat de Reus i per
al moviment LGBT de Catalunya. L’acció de visibilitat i
recolzament fora dels grans nuclis que comencem aquí i
ara és realment important, no només per a nosaltres;
també per a les nostres famílies, amics, companys, veïns...
a qui ens agradaria trobar sumats a la nostra lluita.
H2O us dóna a
tots la benvinguda.
|
