|
Hi va haver un primer intent fa un lustre, però va fracassar. Ara, però, va de debò. Uns quants dels principals empresaris del sector rosa de la ciutat treballen per posar en marxa una associació que serveixi per vehicular les seves necessitats i demandes, que es constituirà abans de finals d'any. El creixement sostingut del volum de negoci del denominat «Gaixample» -l'espai delimitat per la Gran Via, la rambla de Catalunya i els carrers Casanova i València- i la seva àrea d'influència ha revifat la iniciativa. A l'associació hi seran uns quants dels pesos pesants del sector: Josep Maria Coll, propietari de Metro Disco i un dels pioners de l'oci gai a Barcelona; la cadena de saunes i restaurants Pases; el grup Matinee -al qual pertanyen Salvation i Space, dos dels locals nocturns gai de referència-; Pedro Palomero, propietari de Zona Eleven, la primera botiga de roba gai que va obrir a Barcelona, i Juan Julià, de l'hotel Axel.
L'advocat Xavier Balaguer, director del Barcelona Gai Festival, que tornarà a fer-se l'estiu que ve després d'un parèntesi de dos anys, és un dels impulsors de l'associació. Balaguer entén que a Barcelona «s'han consolidat una sèrie de negocis i d'empresaris de l'ambient [terme amb què es fa referència, popularment, als espais freqüentats per gais], que ja toca que facin pinya per tenir més força, amb vista a la promoció pròpia i també per parlar amb les administracions». L'epicentre d'aquest conglomerat empresarial és el Gaixample, el model de desenvolupament del qual Balaguer compara amb la transformació del barri del Born: «Com el Born, el Gaixample ha crescut a partir dels bars de copes i les discoteques, i ha acabat desenvolupant una oferta molt completa d'oci i comercial que es retroalimenta» i que demana a crits una línia d'actuació comuna.
Pedro Palomero va obrir la primera de les dues botigues de roba Zona Eleven al carrer Casanova fa dotze anys, i resumeix la transformació que ha viscut el barri i, per extensió, el comerç gai de Barcelona: «Al començament no venia ningú, això era un gueto i només tenies com a clients la gent que freqüentava les discos, però ara això ha canviat. Aquí ve molta gent, i no tots són gais. Tenim molts clients heteros, pel rotllo metrosexual. I això que tenim preus alts.» Perquè el client pot ser homosexual o no, però això sí, té un nivell adquisitiu alt i està disposat a gastar calés en la seva imatge. «Fins i tot venen jugadors del Barça, i no són homosexuals!», hi afegeix José Garro, de Ritual, una altra botiga de roba, aquesta al carrer Consell de Cent. Garro i Palomero veuen en l'associació una oportunitat que no es pot deixar escapar. El propietari de Zona Eleven ho té clar: «Ho trobo genial, perquè a partir d'ara tindrem un suport, i el sector té problemes i interessos comuns que ens afecten a tots.»
Juan Julià, de l'hotel Axel, es mou en la mateixa línia: «Crec que pot ser molt positiu. En el sentit que pot aportar més sinergies i farà que es vegi una oferta més clara i més unida, perquè ara parlem d'un públic comú, però no té res a veure una discoteca amb un hotel.» L'Axel, que va obrir l'estiu de l'any passat amb vocació de marcar tendència, ho ha aconseguit. «En aquest poc temps ja hem assolit la mitjana d'ocupació de la ciutat, estem per sobre del 70%.» Els preus alts [l'habitació individual més barata en temporada baixa costa 105 euros la nit] no sembla que siguin un problema. El públic de l'hotel encaixa en el perfil del que es coneix com a «turisme de qualitat», un sector especialment atractiu també per a les administracions. Per això l'Ajuntament també veu de bon ull el desenvolupament del lobby rosa, que ofereix serveis de qualitat i atreu un públic d'un nivell econòmic alt i gens conflictiu. El responsable de l'Axel afirma que les relacions amb el consistori són molt fluïdes: «Fins ara han estat molt receptius.» La regidoria de Turisme fa quatre anys que col·labora en l'edició de material promocional de turisme gai i lèsbic, i l'Ajuntament té subscrit un conveni de col·laboració amb la Coordinadora Gai-Lesbiana de Barcelona, però Balaguer confia que amb la creació de l'associació empresarial, el contacte i la col·laboració amb el consistori seran més estrets i directes, i el suport de l
'Ajuntament al teixit empresarial gai s'incrementarà.
Una veu excèptica
No tothom és tan optimista respecte a la capacitat organitzativa del sector rosa. Aladino Nespral, propietari del grup Arena, un dels veritables puntals del Gaixample, es mostra excèptic: «Això ja es va intentar fa cinc anys i va resultar inviable», recorda. El motiu del fracàs, segons explica, la disparitat de criteris i d'interessos. «Una associació empresarial té uns objectius de caire econòmic, i en aquest sentit els problemes d'una perfumeria, per exemple, no tenen res a veure amb els d'un bar de copes.» «I no es pot crear una associació empresarial -hi afegeix- a partir de criteris, diguem-ne ideològics. No té sentit fer una associació en què hi caben discoteques, restaurants, floristeries, agències de viatges i botigues de roba. »
|
