NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ

En aquesta imatge podem contemplar el misteri de Nostre Pare Jesús de la Passió, la seva imatge, a la Plaça del Rei, el Divendres Sant, en espera de l'inici de la Processó del Sant Enterrament.

Dades del Misteri:

El mateix 1940, primer any en què la Germandat desfilà en la processó, els tarragonins pogueren contemplar ja la talla de Nostre Pare Jesús de la Passió, obra de l'aragonès, afincat a Barcelona, Felipe Coscolla de Ribagorza. La figura de Jesús amb la creu (Jn 19, 16-17) feia 1,90 m.; el posat era majestàtic, amb un braç que, després de passar per la creu, apuntava amb valentia cap al cel; el rostre, de traces semítiques, acabava d'arrodonir el caràcter d'obra excepcional. Al costat esquerre, vora el genoll nu per l'estrip de la túnica, portava penjat el cartell amb la sentència. Va ser portat al coll fins l'any 1942. La trista nit del 28 d'agost de 1973, un terrible incendi al magatzem del carrer Pau del Portectorat on es guardava el pas va deixar òrfena la Germandat i va privar la Setmana Santa tarragonina d'una de les seves joies més valuoses. Les dates revelen un paral.lelisme estremidor; des de la seva aparició fins a la seva destrucció havien passat trenta-tres anys. Després d'un intent infructuós de recuperar l'antiga imatge a partir de les restes calcinades, s'encomanà a l'olotí Pla una figura de motllo en la millor tradició dels sants d'Olot. Representava Jesús, de tamany natural, amb la creu al coll, muntat sobre una peanya portada a coll. Si bé el seu valor artístic era modest, fou el revulsiu que necessitava la Germandat per a la seva revifalla.

El 1993, la imatge de Pla deixava el seu lloc a la nova i actual figura de Nostre Pare Jesús de la Passió, obra del tarragoní d'adopció Lluís M. Saumells. Des del primer moment es va buscar d'evitar qualsevol semblança o reminiscència amb la de Coscolla; per això, tant els elements utilitzats com la postura i expressió de la imatge pretenen ser originals i moderns. El cap i les mans són fets, en motllo, de resina sintètica ignífuga, i els peus són de fang cuit, inspirats en els de l'autor; la corona d'espines que cenyeix el cap és natural, trenada pel mateix Saumells; una túnica blanca, de lli, amb un cíngol blanc, cobreix la carcassa metàl.lica que suporta el cap i les mans. L'expressió del rostre és serena i transmet la pau interior amb que el Fill de Déu accepta la voluntat del Pare. La creu, de fusta massissa, té dimensions reals, proporcionades amb l'estatura de la imatge de Jesús. La peanya porta gravada al frontal i dorsal la creu de la Germandat envoltada amb una corona d'espines; té uns atrevits fanals, a banda i banda, d'inspiració floral i va guarnida amb flors naturals que descansen en un entramat de branques simbolitzant una corona d'espines al voltant del misteri. Les faldilles són de vellut grana amb un serrell ondulat daurat. És dut al coll per setze portants, deu interiors i sis d'exteriors. Durant molts anys, la banda La Salut de Sabadell donà acompanyament musical al misteri de Coscolla. Actualment, aquesta tasca la duu a terme una banda de tambors de la Germandat. Tot i que el misteri de Coscolla es guardava a l'església de Sant Joan, el nou misteri de Saumells és desat a l'església de les Carmelites Descalces.