JESÚS NATZARÈ

En aquesta imatge podem contemplar el misteri de Jesús Natzarè, tant el grup escultòric com la peana, a l'església de Sant Miquel del Pla.

Dades del Misteri:

La imatge del segle XVII del Natzarè amb la Creu al coll fou destruïda pels francesos el 1811, durant la Guerra del Francès. El 1815, una mà anònima reconstruïa la imatge del Natzarè, amb cabells naturals, que vestia túnica grana amb brodats en fil d'or i cíngol daurat. El 1907 desfilà per primer cop el Natzarè acompanyat d'un grup escultòric; el formaven tres figures femenines, sortides del cisell del barceloní Josep Rius; a l'esquerra, Maria, Mare de Déu, assistida per una deixeble de Jesús (una de les tres Maries); a la dreta, la Verònica amb el drap (Lc 23, 37). Les tres talles van vestides amb túnica, mantell de vellut i toca; la Mare de Jesús, que porta toca, té el mantell, blau marí, ricament brodat en fil d'or. Totes tres imatges porten corona metàl.lica. Val a dir que la Verònica és un personatge llegendari nascut del fervor popular. El seu nom prové del drap que, suposadament, quedà imprès amb el rostre del Crist (la Santa Faç) quan fou assistit per una dona en el carrer de l'Amargura; de la unió dels mots del llatí vere (veritable) i del grec eikon (imatge) en sortí el nom Verònica, nom atribuït al personatge femení portador del drap. Per aquest motiu el misteri es coneix també amb el nom de La Verònica. La invenció del drap de la Verònica prové del fet que del Sant Llençol només s'exposava, a Edessa, la part del rostre en un marc d'or. El misteri se salvà de la destrucció el 1936, llevat de la imatge fundacional del Natzarè, que, com que es guardava a Natzaret, patí la mateixa trista sort que les altres allí dipositades. El canongí Salvador Martorell realitzà, el 1939, la nova talla del Natzarè, que vesteix la mateixa túnica que l'anterior, sortosament salvada. La peanya és de fusta treballada amb filigrana i daurada, disposada en dos cossos. És obra del tarragoní Francesc Casanovas, seguint un disseny del propi Ramon Salas i Ricomà; els daurats són dels Germans Cornadó; el dibuix del rostre del Crist en el drap de la Verònica és obra del també tarragoní Francesc Carbó. Les faldilles són de vellut morat, amb serrells i borles daurades que ressegueixen un volant; al frontal hi ha brodada en vermell la creu de la Germandat, flanquejada per dues franges verticals de color grana. Va il.luminat per quatre canelobres de cinc espelmes i quatre més de tres espelmes; aquestes van dins de tulipes de vidre treballat; al peu de cada canelobre hi ha la creu vermella, símbol de la Germandat. Cas únic en la nostra Setmana Santa, ha estat sempre portat al coll. Actualment els portants són disset, quatre d'exteriors i tretze d'interiors, que porten la vesta sense ornaments ni cucurulla. Acompanya el misteri la banda de cornetes i tambors de la Germandat.