EL SANT ENTERRAMENT

En aquesta imatge podem contemplar el misteri del Sant Enterrament, tant el grupo escultòric com la peana, i als seus portants a la Plaça del Bisbe Bonet, davant l'església de Sant Pere, abans d'iniciar-se el Viacrucis processional el Diumenge V de Quaresma.

Dades del Misteri:

El primitiu Sant Enterrament del Gremi de Marejants era obra d'Isidre Espinal, i sembla que havia d'estar ja enllestit el 1713. Al voltant dels anys vint del segle XIX hi intervingué un serrallenc, Vicenç Roig, Vicentó; malgrat tot, no sabem del cert si la seva intervenció consistí símplement a reparar parcialment el vell misteri o refer-lo completament. En qualsevol cas, aquest misteri fou cremat davant de l'església de Sant Pere durant els primers dies de la revolta anticlerical del juliol del 1936. El nou misteri del Sant Enterrament, obra del preuat artista canongí Salvador Martorell, participà, tot i que inconclús, en la processó del 1942; no fou fins al cap d'uns anys que el misteri quedà completat. La peanya va ser construïda a l'ebenisteria de Lluís Àvila. L'escena representa el moment en què el cos inert de Jesús és posat al sepulcre pels seus deixebles (Mc 15, 46-47; Mt 28, 59-61; Lc 23, 50-56; Jn 19, 38-42). Envolten el Redemptor les figures de Maria, Mare de Déu, al centre; a la seva vora, Sant Joan, el deixeble que Jesús estimava, i Maria Cleofàs, mare de Josep i de Jaume; als extrems, Nicodem i Josep d'Arimatea; tanca el conjunt agenollada en primer terme, Maria Magdalena. El sepulcre és una reproducció d'un sarcòfag paleocristà. Les talles de fusta van vestides amb roba de vellut, essent d'especial interès el mantell de la Mare de Déu, que és brodat en fil d'or. El conjunt escultòric va il.luminat per quatre plats amb sis simulades espelmes de llum elèctrica; s'engalana amb profusió de flors. Les faldilles són de roba negra amb serrells i borles blau marí. Al frontal hi ha brodat l'escut del Gremi. El misteri era dut a coll fins que, el 1956, sortí amb rodes en un xassís de Casa Magaroles; el 1990 tornà a sortir dut al coll per quinze portants interiors i sis d'exteriors, acompanyats per una banda de tambors pròpia. Tant els ganxos com els timbalers van tapats. Escortat durant molts anys per un piquet de marineria de l'Armada, el Sant Enterrament compta amb un grup d'armats des de l'any 1997.