|
SETMANA SANTA DE TARRAGONA |
CRIST DELS PENITENTS
En aquesta imatge podem contemplar el misteri del Crist dels Penitents, tant la seva imatge com la peana, a la Plaça del Rei, el Divendres Sant, en espera de l'inici de la Processó del Sant Enterrament.
Dades del Misteri:
El 1932, la Congregació tenia un nou misteri per acompanyar els penitents: El Crist de la humiliació, obra de l'alacantí Joan Garrigós. Representava Jesús amb la creu al coll, en una talla atrevida en la realització, però d'una bellesa extrema pel patetisme de l'expressió. L'adveniment de la República i la conseqüent supressió va provocar que el misteri no sortís fins al 1935; i fou també el darrer cop, perquè el funest 21 de juliol de 1936 fou devorat per les flames a la Plaça del Rei. Acabada la conflagració, el mateix Garrigós s'oferí a refer el misteri, projecte que s'hagué d'ajornar per culpa de la malaltia i posterior postració de l'escultor; aquest fet, juntament a l'espiral de despeses en què havia entrat la Congregació (Sant Crist, església de Natzaret, Casa de la Sang, misteri dels aspirants), provocà que el nou Crist dels penitents no fos enllestit fins al 1961, obra d'Innocenci Soriano Montagut (autor també de La flagel.lació de postguerra). La imatge representa Jesús defallint pel pes de la creu (Jn 19, 16-17). És una talla de fusta policromada de belles proporcions, que desfila enmig dels penitents amb improperis. El disseny de la peanya, del senyor Baixeras, és certament novedós, amb dotze creus, en fusta, rodejant-la completament; porta, als angles, les cinc llagues sobre una creu, les cinc llagues en una corona d'espines rematada per tres claus, l'escut de Tarragona i la creu de Tau. La il.luminació la proporcionen vuit fanals poligonals de vidre, amb un ciri cada un, rematats per una creu del calvari de metall. Les faldilles són negres. El pas, sobre un xassís dels tallers Magarolas, és espitjat per sis congregants amb cucurulla. Tots els misteris de la Sang es guarden a l'església de Natzaret, junt amb el Sant Crist, que en presideix l'altar major.