VETLLEU I PREGUEU

En aquesta fotografia podem contemplar el misteri Vetlleu i Pregueu, tant el grup escultòric com la peana, i com vesteixen els portants del mateix, a la Rambla Nova, el Divendres Sant, en espera de l'hora de la recollida.

Dades del Misteri:

Al cap d'uns anys d'acompanyar el misteri de L'oració a l'Hort, els antics alumnes decidiren la construcció d'un nou misteri amb un tema que els permetés desfilar conjuntament. El 1927 s'encomanava La Presa de Jesús (Mc 14, 43-50; Mt 26, 47-56; Lc 22, 47-53; Jn 18, 3-11) a Josep Llimona, probablement l'escultor català més eminent de la present centúria. Aquesta meravella de l'escultura catalana tingué una glòria efímera, ja que només sortí en processó els anys 1931 i 1935. Conegut popularment com El petó de Judes, tenia una composició en dos termes; en el primer, un Judes d'aspecte llefiscós besa l'espatlla de la noble i serena figura de Jesús, dolent però majestàtica; en el segon, quatre sicaris jueus mig acotxats s'acosten per prendre el Fill de Déu. Les sis talles eren de fusta policromada. Josep Llimona, que es negà a cobrar per la seva obra, morí el 1934; la Providència li va estalviar de veure com les flames enceses per la fúria reduïen a cendra la joia escultòrica sortida del seu cisell. Les parets del col.legi en foren mut testimoni. El 1941, l'Associació encarrega a Claudi Rius que torni a cisellar La presa de Jesús. Aquest, en un detall que l'honora, declinà l'encàrrec, ja que, en paraules seves, res no podria imitar i encara menys igualar la meravella de Llimona. A canvi, s'oferia a tallar una escena propera en el temps i l'espai: "Vetlleu i pregueu". El grup escultòric de fusta policromada representa Jesús exhortant els seus deixebles predilectes, Pere, Jaume i Joan, a vetllar i pregar amb ell a l'hort de Getsemaní (Mc 14, 38; Mt 26, 41). La figura de Jesús, dret, que vesteix una etèria túnica daurada, és serena i transcendent; contrasta amb l'expressiu rostre dels tres apòstols, abatuts per la son i aliens a la magnitud dels esdeveniments. Sortí per primer cop l'any 1943. Va muntat en un xassís de Casa Magarolas. Igual que l'oració a l'Hort, es guarneix amb romaní i farigola. La il.luminació, directa i indirecta, la donen quatre llums frontals i sis canelobres múltiples de bombetes. Les faldilles del misteri són de vellut grana amb tres fileres de serrell daurat. A la part frontal porta brodat l'escut del Col.legi del Sagrat Cor, idèntic en tot a l'antiga medalla dels alumnes, amb una petita creu llatina negra sobremuntada al Sagrat Cor. Des del 1951, quan totes les confraries encara llogaven bracers per als seus misteris, és espitjat de forma desinteressada per vuit antics alumnes. Durant molts anys, donaren escorta al misteri quatre números de la Guàrdia Civil, amb uniforme de gala i fusell a la funerala. Des de fa més de cinquanta anys, acompanya l'Associació la banda Bonanova, avui banda sinfònica de Barcelona. Malgrat que algú ha apuntat que Vetlleu i pregueu hauria de precedir L'oració a l'Hort, una anàlisi detallada de l'evangeli demostra que desfila correctament en el lloc que li pertoca de la processó del Sant Enterrament. L'oració a l'Hort i Vetlleu i Pregueu es guarden al Col.legi.