Avui, Diumenge de Rams, és un dels dies de la Setmana Santa tarragonina que més farcit d'actes està. Comencem el matí amb la inauguració de la IV Mostra del Patrimoni Artístic de la Setmana Santa de Tarragona. Enguany, com ja es va apuntar en passades noticies, per motius econòmics no s'ha fet l'envelat o carpa a la plaça Verdaguer on es realizaven les edicions precedents de la mostra del patrimoni artístic esmentat i aquesta s'ha substituït per la Catedral.

Així doncs enguany la mostra si que ha estat un recorregut per les esglésies ja que totes les ubicacions en les que s'ha dut a terme la mostra han estat els següents temples: la Catedral de Tarragona amb l'horari de 10 a 13 hores i de 16 a 20 hores igual que l'església de Sant Miquel del Pla, l'església de Sant Llorenç i l'església de Natzaret i l'horari de 10:15 a 11:30 hores el Diumenge de Rams i de 17 a 19 hores Dimecres Sant l'església de Sant Nicolau de Bari. Tot això amb una excepció, la del Col·legi d'Enginyers Industrials que com ja és costum allotjen el pas de la Mare de Déu de La Soledat.

Val a dir que l'exposició dels pasos a la Catedral ha guanyat moltíssim. Aquesta ubicació dignifica, millora i enalteix les imatges dels misteris de la passió de Nostre Senyor representats en els pasos, la qual, vist el resultat tot i les petites molèsties que hi puguin haver per no haver finalitzat encara els treballs de restauració de la Catedral esperem que l'any vinent es torni a produir.

A les 11:00 hores, al carrer de les Coques, s'ha dut a terme la Solemne benedicció de Palmes i Rams al nombrosos fidels per part de l'Arquebisbe de Tarragona des de davant l'església de l'Ensenyança. Seguidament ha començat la processó de palmes i rams per l'indicat carrer fins a l'interior de la Catedral que celebrarà d'aquesta manera el primer ofici solemne després de les obres de restauració.

Ja a l'interior de la Catedral hem pogut contemplar com aquest temple lluïa un aspecte magnífic amb els misteris i li ha canviat la fesomia doncs ara s'ha canviat el color gris de la pedra pel seu color original molt clar, tant que sembla nova. Tot i així aquesta reforma ha deixat al descobert alguns fragments de frescos i pintures al llarg de tot el recinte i també s'ha canviat la Catedra de l'Arquebisbe del costat esquerra a la dreta.

L'Arquebisbe en la seva homilia ha parlat de que la Catedral està quedant preciosa i espera que aviat quedi restaurada tot i que encara resten alguns espais per restaurar com alguna capella i el claustre. Aquest temple és lloc de pregària i de celebració dels misteris. Avui es llegeix la Passió segons Sant Marc. Els cristians de tot el món escoltaran aquesta lectura de l'evangeli, la paraula de Jesús, amor per Jesucrist, Pare, Déu i Esperit Sant, o sigui, Deu Trinitat. La vida de Jesús és un exemple de solidaritat. No ens mancaran els ajuts que necessitem per viure eternament, tinguem esperança i amor als germans, és perqué tenim fe. Aquests són dies per reflexionar que vol Déu de cadascun de nosaltres i que ens doni la gràcia de complir el que vol de cadascun de nosaltres. Recordà així mateix que demà Dilluns Sant es celebrarà novament a la Catedral la Missa Crismal a les 10:30 hores.

Enguany l'ofertori ha correspost al Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre que ha presentat a més del pa i el vi el ciri pasqual que s'utilitzarà en aquesta Catedral i que es beneirà el proper dissabte durant la Vetlla Pasqual.

Pràcticament acabada la celebració de la Catedral tans sols restava el temps suficient per arribar-se al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona on a les 13:00 hores s'havia de començar el pregó de la Setmana Santa de Tarragona 2012.

El saló s'ha omplert de gent i, també com és costum, s'ha habilitat la sala d'actes de davant mateix per a que el públic que ho desitgi pugui seguir còmodament l'acte a través d'una retransmissió audiovisual en una pantalla gegant.

La taula d'autoritats l'han presidit l'Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, el Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, el Sr. Joaquim Julià, President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, el Sr. Jorge Ramón Sierra, Subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, el Sr. Fiscal en cap de l'audiència, el president de l'audiencia, el Sr. Federic Adam, President del Consell Comarcal del Tarragonés i el Sr. Antoni Vives Sendra, pregoner d'enguany.

Ha iniciat les intervencions el Sr. Ballesteros que ha recordat moments de la seva infantesa de tal dia com avui amb les palmes, la primavera, les sabates noves de xarol, els pantalons curts,...

Seguidament el Sr. Julià va agrair a totes les entitats públiques i privades l'ajut i escalf cap a la Setmana Santa de Tarragona i, en especial, a l'Arquebisbat de Tarragona per haver permés deixar els passos a la Catedral de Tarragona, pasos que serveixen per catequitzar a qui els contempla, un anunci eficaç per a creients i per a no creients, a més durant aquests dies es faran celebracions de tot tipus, però també de religiositat popular, i això apropa turisme de caire cultural. També recordà la passió de Crist, Crist clavat en creu que tingué des de la creu una visió de tot el que passava als seus peus i al seu voltant. Els valors lluiten per no estingir-se en mig d'un mon que els menysprea i les confraries han de ser transmissores d'aquests valors, estar al costat dels que pateixen, comprometre'ns per millorar la realitat que ens envolta, un compromís solidari vers als més desafavorits.

A continuació fou el torn del Sr. Vives que feu un dels millors pregons que es recorden durant els darres anys. Inicià la seva intervenció apuntant que la lluna del Divendres Sant li fa reviure records i fa un viatge virtual a les fonts del record de la seva infantesa. El seu primer record de Jesucrist és del carrer Unió on vivia i explicà com mercès a la seva afició a la lectura comprovà diverses vinculacions de Tarraco amb Jesucrist com ara que els centurions que hi havien al peu de la creu formaven part de la Legio VI Gèmina de Tarraco o la figura de Pilats, entre d'altres. Apuntà també que la Setmana Santa és un temps de reflexió, temps de valors ètics, de donar l'amor i la pau. La processó és un símbol de cercar un món millor per la humanitat, davant d'ella cal veure, escoltar i callar, però també reflexionar sobre el món que vivim on contemplem el terrorisme, l'egoisme, la manca de valors, etc. i el que podem fer per sortir de l'actual moment de crisi que vivim. El materialisme acaba amb la solidaritat i la tolerància i cità a diversos autors com Black Havel i Joan Pau II sobre els que feu un prec a l'alcalde de que els siguin dedicats dos carrers. Recordà a les confraries el seu aspecte de caritat i assistencial i que han d'estar al servei de l'església i l'evangelització. També feu referència al futur museu de la Setmana Santa. Així mateix segons ell avui, en l'entrada de la processó de rams a la Catedral i veure allí els pasos ha estat espectacular, i desitjaria veure al nostre arquebisbe convertit en Cardenal ja que una diòcesi com la nostra be s'ho mereix. Per cloure el seu pregó deixà un missatge que digué Jesús: estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat, reflexionem-hi.

Després fou el torn del Sr. Ballesteros que digué que tenim dos actituds davant la vida, una de valenta per amor als altres que és la de Jesucrist i l'altra, diferent, és la covarda, traidora, com la de Sant Pere amb les negacions. Cal tenir valor per defensar allò que creiem amb compromís dels valors del cristianisme, de solidaritat, etc. no per la competència o el tot s'hi val si surto guanyant. Avui tenim motius més que suficients per ser comprensius amb aquells que pateixen.

Tancà l'acte l'Arquebisbe que dirigí unes reflexions sobre el Nadal i la Pasqua ja que ambdues tenen coses semblants, en aquests moments ens unim les families, la vida de familia en la que es transmeten les tradicions i ens sentim estimats. Cal interioritzar aquests moments i les millores que es fan en la nostra Setmana Santa. En el moment de crisi que tenim s'ha de fomentar l'esperança, Déu ens estima, la vida cristiana no s'acaba amb el dolor sinó amb la resurrecció.

L'acte finalitzà a les 14:00 hores.

A les 16:30 hores ha sortit des de l'església de Sant Joan la processó de Diumenge de Rams o també coneguda popularment com la de la "borriquita". Aquesta processó, organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, transcorre pels carrers i places de l'eixample tarragoní com són la plaça de l'església de Sant Joan Baptista, la plaça de la Mitja Lluna, els carrers Gasómetre i Soler, la plaça Corsini, el carrer Canyelles, la Rambla Nova (tram central i una part del lateral), carrer Unió i la plaça de la Mitja Lluna per finalitzar altra vegada davant de l'església de Sant Joan.

Hi han pres part en aquesta processó la Banda de Tambors de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu com a banda convidada i que ha obert la processó, seguida dels germans de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió amb les palmes (a diferència d'altres processons que es surt amb atxes o ciris), els seus penons, estandarts, banderes, etc., el pas de l'Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem acompanyada de la seva banda de tambors i tarotes, els membres d'altres confraries i germandats amb llurs vestes acompanyant la imatge del Sant Crist, autoritats civils i eclesiàstiques i tancava la Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona.

Arribada la processó al punt de destí a les 17:50 hores les tres bandes participants (Banda de Tambors de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, Banda de tambors i tarotes de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona) han fet un petit concert cadascuna.

Enguany s'ha aplegat més públic a veure la processó que en altres edicions, sobre tot a l'alçada de la Rambla Nova. Comentarem que en aquesta processó hi participen bastants infants i joves amb les seves palmes i palmons però és possible que l'hora o el moment no siguin els més adients. Un canvi en aquest aspecte podria ocasionar que fos més participada tant a les fileres com a nivell d'espectadors.

Poca estona després, a les 19:00 hores, ha sortit de l'església de Natzaret el Viacrucis processional organitzat per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Un bon nombre de fidels sense vesta hi han pres part però creiem que no tants com altres anys. El mateix ha succeït amb el públic que principalment s'ha aplegat al Passeig Arqueològic, potser la part del recorregut que resulta més espectacular per l'entorn on transcorre.

Encapçalava el Viacrucis la bandera negra de La Sang seguida dels fidels sense vesta, després venien els membres d'altres confraries amb llur vesta i a continuació els i les congregants de La Sang acompanyant al seu Sant Crist. Tancaven les autoritats civils i eclesiàstiques encapçalades per l'Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona.

Al llarg del recorregut que ha trancorregut pels carrers Portella (després de sortir de la plaça del Rei), Granada, portal de Sant Antoni, passeig de Sant Antoni, Torroja, interior del Passeig Arqueològic (muralles), portal del Roser, plaça del Pallol, Cavallers, Major, Merceria, Pare Iglesias, pla de la Seu i l'interior de la Catedral s'han anat fent les corresponents parades a les estacions del Viacrucis. A la Catedral, davant l'altar major s'ha fet una breu predicació i els fidels han venerat la imatge del Sant Crist mentre es cantava l'Stabat Mater. En acabar s'ha conduit la imatge del Sant Crist novament a l'església de Natzaret, ara tans sols acompanyada pels membres de les confraries amb vesta, mentre es cantava el Miserere per l'interior de la Catedral, pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, la Nau i plaça del Rei.

El Viacrucis ha finalitzat a les 21:10 hores amb la veneració del Sant Crist pels membres de les confraries i les autoritats civils i eclesiàstiques.

El temps ens ha acompanyat i hem gaudit d'una agradable temperatura i d'un sol esplèndit durant tota la jornada. Veurem si podrem gaudir d'aquest temps el que resta de la Setmana Santa ja que hi ha certa preocupació per l'avanç de les condicions metereològiques dels propers dies.