La jornada ha començat amb un temps espléndit que ha acompanyat al llarg de tot el dia. El més matiner dels actes d'avui ha estat l'obertura al públic de la carpa o envelat situat a la plaça Verdaguer on es poden veure alguns dels passos o misteris de la nostra Setmana Santa dins del que s'anomena la Mostra del Patrimoni Artístic de la Setmana Santa Tarragonina ja que la resta es troben en les respectives seus de les germandats o confraries com és el cas de l'església de Sant Miquel (natzarens), l'església de Natzaret (la Sang), l'església de Sant Llorenç (Gremi de Pagesos), l'església de San Nicolau de Bari (Cofradría del Cristo del Buen Amor) o l'entrada del Col·legi d'Enginyers (la Soledat).

Enguany ja ens trobem en la tercera edició d'aquesta mostra que romandrà oberta durant el següent horari de visita: de 10:00 a 13:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores des de Diumenge de Rams fins Divendres Sant pel matí, excepte l'església de Sant Nicolau que obrirà el Diumenge de Rams de 10:15 a 11:30 hores i el Dimecres Sant de 17:00 a 19:00 hores.

Així mateix, també s'afegeix a l'oferta museística el Museu Bíblic Tarraconense amb una jornada de portes obertes el Divendres Sant d'11:00 a 13:00 hores. L'entrada serà gratuïta.

L'ha seguit la tradicional benedicció de palmes i rams a les 11 del matí en el carrer Les Coques i que és l'inici de la celebració de l'ofici de Diumenge de Rams de la Catedral de Tarragona. Ha realitzat la solemne benedicció de palmes i rams l'Excm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona i, a continuació, s'ha desfilat processionalment per l'indicat carrer fins a l'interior de la Catedral on ha tingut lloc la Missa Pontifical de Diumenge de Rams, que també ha estat presidida per l'arquebisbe. Durant l'ofertori la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist lliurà el Ciri Pasqual en nom de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Amb motiu de les obres que s'estan duent a terme a l'interior de la basílica-catedral de Tarragona el temple no ha pogut lluir amb tot l'esplendor d'altres ocasions així com tampoc ha pogut comptar amb tot el seu aforament essent ocupat íntegrament el disponible pel fidels assistents. En l'homilia el Sr. Arquebisbe va demanar disculpes per les molèsties de les obres i assenyalà que amb aquest ofici obrim les celebracions de la Setmana Santa. Enguany es llegirà la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons Sant Mateu. Veurem que Jesús no arriba a cavall sinó damunt d'un ase prestat per complir el que deien les escriptures. Demanà la pau al Senyor pels països que avui dia pateixen diverses vicissituds i reflexió al voltant de perquè celebrar amb tanta alegria el que va passar amb el Senyor però també celebrem que Jesús ressucità, així l'amor va vèncer la mort. Visquem aquests dies amb una autèntica religiositat. Les palmes ens recorden el compromís del nostre baptisme i confirmació. A dos quarts d'una finalitzà l'ofici a la Catedral.

A la resta de temples, esglésies i capelles també es celebrava la Missa de Diumenge de Rams. La majoria de parròquies de la ciutat també hi incloïen en una o dues de les seves mises la benedicció dels rams que s'ompliren de grans i joves amb les seves palmes, palmons, rams de llorer, etc. per celebrar en aquest ofici la joia de l'entrada de Jesús a Jerusalem.

A partir de migdia al Pla de la Seu es ballaven sardanes al so d'una cobla.

El següent acte del dia d'avui i el darrer del matí era el pregó de la Setmana Santa tarragonina 2011. Com ja és tradicional aquest es desenvolupa al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona a les 13:00 hores. Les autoritats civils i eclesiàstiques, així com els representants de les entitats que composen l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, hi eren presents. El públic en aquesta ocasió gairebé ompli el saló.

La taula d'autoritats era formada pel Sr. Joaquim Julià, President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST), pel Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, pel Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, pel Subdelegat del Govern i pel Fiscal de l'Audiència Provincial.

Es començà l'acte amb les paraules del Sr. Julià que indicà la ignorància en temes religiosos d'alguns sectors de l'església menystingueren les celebracions religioses de caire popular. Cal aconseguir centrar-nos en les vivències, sentiments religiosos, etc. i les confraries són un exemple de compromís i intensitat de la pietat popular. Respecta els sentiments i experiències de cadascú però aquestes s'han d'engrandir amb l'evangeli. A continuació presentà al pregoner d'enguany, el Sr. Enric Pujol Cayuelas, periodista.

Seguidament fou el torn del pregoner, Sr. Pujol, que feu una visió de la Setmana Santa en prosa i poesia. També narrà com si d'un conte es tractés un somni on podia viure les darreres hores de Jesucrist però que en comptes de Jerusalem l'acció esdevenia o es cercava un paralelisme amb Tarragona, amb els nostres carrers i places i amb els misteris de la Setmana Santa tarragonina.

Després correspongué dirigir unes paraules al Sr. Ballesteros. Aquest indicà que la nostra Setmana Santa es pot pregonar, viure, gaudir, des de milers de perspectives diferents. La Setmana Santa és viva. Tocà el tema del laicisme versus Setmana Santa i reflexionà sobre el mateix que el laicisme té dret a existir però no te dret a anorrear la nostra religiositat i ha d'entendre la diversitat i el dret a mantenir l'espiritualitat, la tradició i la cultura. Des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra la no acceptació de la diversitat és un pecat imperdonable. Jesús no va morir només pels seus sinó per tothom, inclús per aquells que el condemnaren. Gaudim de la nostra Setmana Santa amb orgull.

Es tancaren els parlaments amb les paraules del Sr. Arquebisbe que indicà que tenim una pietat popular ben arrelada. Per una societat amb valors cristians aquests han de ser presents en la nostra vida diària. Aprofitem la Setmana Santa per millorar una mica més, en diem Santa perquè ens ha de fer sants a nosaltres. Jesús ens mira sempre intercedint per nosaltres. Si sóm bons nosaltres millorarem tots i transmetrem als altres i als que venen darrera unes tradicions i arrels cristianes.

L'acte finalitzà a les 13:55 hores.

Per la tarda es feren dos actes més. El primer fou la processó de Diumenge de Rams organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, coneguda popularment com la processó de "la borriquita" que començà a les 16:30 hores. Un quart d'hora abans la banda de tambors d'aquesta Germandat anà a buscar el pas de l'"entrada triomfal de Jesús a Jerusalem" a un aparcament del carrer Gasómetre i l'acompanyà processionalment fins al punt de sortida a la plaça de l'església de Sant Joan Baptista.

Aquesta sortí, com cada any, de davant l'església de Sant Joan Baptista a la plaça Prim i feu el recorregut tradicional següent: plaça Mitja Lluna, carrers Gasòmetre i Soler, plaça Corsini, carrer Canyelles, Rambla Nova (coca central fins l'alçada del carrer Sant Agustí), Rambla Nova (lateral), carrer Unió, plaça Mitja Lluna i plaça Prim.

Encapçalava la processó la creu processional seguida, com ha succeït en els darrers anys, d'una banda convidada. Enguany ha estat la Banda de Tambors del Gremi de Pagesos (hi havien components de les seves dues bandes, La Pietat i el Sant Sepulcre). En aquesta processó tots els confrares substitueixen l'atxa pel palmó. A la banda els seguia els nens i nenes confrares de les diferents entitats de la Setmana Santa excepte els germans i les germanes de Nostre Pare Jesús de la Passió que desfilaren després dels seus estandarts acompanyant a les banderes, al misteri de l'Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i a la banda de tambors i tarotes d'aquesta Germandat. Els seguien les autoritats eclesiàstiques i civils i tancava la processó la Banda de Música de l'Escola de Música de l'Ametlla de Mar.

Com ja ha succeït en els darrers anys es notà molt la manca de participació a les files possiblement per l'hora en que es desenvolupa la processó (sobretaula), la qual podria ser més favorable si es realitzès pel matí. El mateix succeeix amb el públic que assisteix a contemplar la processó, doncs els carrers i places presentaven un aspecte una mica desolat. D'altra banda caldria subsanar algunes deficiències que s'han pogut observar durant el recorregut com són els diferents contenidors que no han estat retirats de la via pública a l'igual que els senyals de trànsit provisionals com senyalitzacions de prohibit aparcat, cons o cintes balissadores que dificulten el pas de la processó i la desllueixen i que haurien d'ésser retirades just abans de començar la processó.

El segon dels actes de la tarda correspongué al Viacrucis organitzat per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i que transcorre pel recinte enmurallat i per la Part Alta de la Ciutat.

Aquest s'inicià a un quart de vuit del vespre i continuavem tenint una climatologia molt agradable. L'encapçalava la bandera negra de La Sang seguida dels fidels i devots vestits de carrer que hi volguessin prendre part que ho feren en un bon nombre i superior als de vesta. Després, els confrares i germans de les diferents entitats de la Setmana Santa tarragonina amb vesta i els i les congregants de La Sang, la imatge del Sant Crist de La Sang, les autoritats eclesiàstiques (es comptà amb la presència de l'Excm. Sr. Arquebisbe) i les civils.

El Viacrucis va sortir des de l'església de Natzaret i feu el següent recorregut: plaça del Rei, carrers Portella, Granada, Portal de Sant Antoni, Passeig de Sant Antoni, Passeig Torroja, Passeig Arqueològic (interior muralles d'on sortí a les 20:35 hores), Portal del Roser, Plaça del Pallol, carrers Cavallers i Major, plaça de les Cols, carrers Merceria, Pare Iglésias i Les Coques i Pla de la Seu.

Es continuà a l'interior de la Catedral per la nau central fins a l'Altar Major on el Sant Crist es situà al front i l'envoltaren els congregants amb les seves atxes. El públic i fidels participants en el Viacrucis estaven en els bancs mentre es resa la darrera estació del Viacrucis i es fa una breu predicació per, a continuació, realitzar la veneració de la Creu.

A diferència de l'any anterior en aquest es notà menys participació tant de públic com de gent a les fileres.

Finalitzat el Viacrucis la imatge del Sant Crist tornà cap a l'església de Natzaret en una breu processó que sortí des de la Catedral. En aquesta processó hi participen només els confrares i congregants amb vesta que acompanyen al Sant Crist amb el cant del Miserere a través del Pla de la Seu, carrers Les Coques, Pare Iglesias i Merceria, Plaça de les Cols, carrers Major i La Nau i la Plaça del Rei. Davant el temple de Natzaret la imatge del Sant Crist feu de nou una parada per a poder ésser venerat per tots els confrares participants en la processó. Es clou a les 21:35 hores quan el Sant Crist es conduit a l'interior de l'església.

Moment anecdòtic el viscut a la sortida del Passeig Arqueològic amb motiu de les obres que s'hi estan duent a terme. Aquests obres han obligat a emplaçar un túnel de protecció pels vianants que es prolonga des de l'entrada fins a una cinquantena de metres el qual tenia forma d'embut essent la seva part més estreta insuficient per a que passes cómodament el Sant Crist de La Sang havent-lo de posar de cantó per poder sortejar dit obstacle.