La tarda es presentava bastant apretada d'actes pels setmanasanters. El primer acte, programat per a les 18:30 hores, no va començar fins deu minuts més tard. La manca de puntualitat alhora de començar els actes (es mereixeria un article) s'ha convertit en una tònica habitual, la qual suposa una manca de respecte als assistents que no entenen aquestes demores, de vegades de fins gairebé mitja hora, principalment per part dels polítics i més quan posteriorment es celebra algun altre acte. Part del públic assistent hi és de vegades quinze, vint o trenta minuts abans de l'hora per tal de trobar lloc. Qui arriba tard ja sap que es trobarà l'acte començat i qui és puntual no entén perquè l'acte no comença a l'hora. Qualsevol persona es pot incorporar a l'acte una vegada començat i si no es pot arribar a temps es pot delegar la seva representació en algun altre regidor de l'equip de govern.

El primer acte d'avui corresponia a la presentació de l'opuscle anual de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Aquest s'ha dut a terme a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona la qual s'ha omplert en unes dues terceres parts de la sala. La taula d'autoritats ha estat formada pel Sr. Albert Vallvé, Vicepresident de la Diputació de Tarragona, el Sr. Josep Ferrer, President de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, el Sr. Josep Félix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, Mn. Jordi Figueres, conciliari de la Germandat, el Sr. Joaquim Julià, President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona i pel Germà lasal·lià Josep Maria Pons Riba, presentador de l'opuscle d'enguany.

Es començà l'acte amb les paraules del Sr. Ferrer que recordà al públic assistent que aquest és el segon any consecutiu que es celebra aquest acte en la sala Eutyches perquè fa dos anys que, amb motiu de les obres que s'hi estan duent a terme, no es pot celebrar a la parròquia de Sant Joan però que "l'any que ve ja ho podrem fer a casa nostra". També indicà que la Setmana Santa pels cristians és una vivència molt forta però que aquesta s'ha d'extendre durant tot l'any, com així ho fan en aquesta Germandat. En el capítol de celebracions o aniversaris assenyalà que enguany es celebra la 25ena edició de l'opuscle d'aquesta Germandat, els 25 anys de sortir amb un misteri propi i carregat a espatlles, la confecció del nou goig a llaor de Nostre Pare Jesús de la Passió, el 50è aniversari de la recuperació dels Armats de Torredembarra que cada any participen en la processó del Dolor o que el proper dia 25 de juny inauguraran la parròquia de Sant Joan. També apuntà que a la processó de Diumenge de Rams enguany l'encapçalarà la banda de tambors de La Pietat del Gremi de Pagesos, agraí a la Comunitat de Carmelites per donar aixopluig al pas de Nostre Pare Jesús de la Passió i tingué un record pels difunts de la Germandat i del Sr. Jordi Cortat.

Seguidament el germà Pons inicià la seva presentació tot recordant vivències que el vinculen o uneixen amb la parròquia de Sant Joan o a la Germandat dels "guapos" com se'ls anomena i que esmentà diverses vegades. Així recordà que fou batejat i confirmat a la citada església on hi té les seves arrels cristianes i també alguns passatges de la seva època infantil i adolescent durant els anys 1967-68 amb el seu pare que fou membre de les Juntes de Govern de la Germandat al llarg de 42 anys, anys de vinculació i servei a l'entitat. Aquests vincles familiars amb la germandat feren que la seva tieta Maria Cinta Pons Mestres apadrinés l'any 1947 el primer penó. També indicà que ell mateix, en un article seu publicat en l'opuscle de l'any 1999, va voler recollir les seves vivències i records relacionats amb la Germandat com per exemple com preparaven ell i el seu pare el pas amb la figura obra d'en Coscolla en el magatzem de paper del seu pare, on era guardat. Això va aportar el seu granet de sorra en la seva vida espiritual i a l'entrada a la seva vida religiosa. Vida religiosa com a lasal·lià que li ha comportat tenir dividit el cor a la nostra Setmana Santa i que ha solucionat sortint a la processó del Dolor de Dimecres Sant com a germà de Nostre Pare Jesús de la Passió i el Divendres Sant, a la processó del Sant Enterrament, amb La Salle. Després passà a comentar el contingut dels opuscles al llarg d'aquestes 25 edicions que qualificà com d'aportació excel·lent a la història de la Setmana Santa i de Tarragona en els que figuren documents històrics, de la seva vitalitat i de les manifestacions culturals i religioses. Per cloure la seva intervenció comentà el contingut de l'opuscle d'enguany de la confraria dels "guapos".

A continuació Mn. Figueres feu una reflexió sobre el silenci com a actitud. A l'exterior el brugit dels cotxes, aparells, músiques,... impideixen el silenci però cadascú pot fer silenci, restar en silenci per viure aquests dies Sants en silenci i fixar-nos més en el que passa al nostre voltant, per valorar més les persones, els objectes i els fets de la vida. Jesús necessitava apartar-se del brugit per parlar i escoltar amb el seu Pare. Recorda el silenci del Divendres Sant quan a l'arbre de la creu s'ha fet la injusticia més gran del món, el silenci dels soldats a la tomba de Jesús i el silenci de l'albada amb la seva ressurrecció. Cal aprofitar el silenci de les processons per meditar el que va passar durant la Passió de Crist, silenci a l'església, al treball, a la cambra, un silenci per parlar amb Déu, sobretot a la capella del Santíssim per parlar amb Ell de tu a tu, com diu el Salm "tant de bo que avui escoltis la veu del teu Déu, la sentiràs en el silenci del teu cor".

Després correspongué el torn del Sr. Julià que apuntà la veneració del germà Pons cap a la figura de Nostre Pare Jesús de la Passió i que tots hauriem de tenir per tots els passos de la Setmana Santa. El sentiment de dolor i recolliment del pas de Nostre Pare Jesús de la Passió i el seu dit que ens assenyala el cel, que tans sols pot ser la ressurecció, l'esperança.

El Sr. Vallvé per la seva banda mostrà enyorança per tornar a la parròquia de Sant Joan i assenyalà que a l'opuscle, dins de la seriositat que hi ha, també hi ha un reportatge sobre la diada dels confrares que té un caràcter més informal la qual cosa demostra que la Setmana Santa també sap divertir-se i que cada vegada té més participació.

Va tancar els parlaments les paraules del Sr. Ballesteros que recordà el seu apadrinament durant el bateig de l'escultura de Nostre Pare Jesús de la Passió obra d'en Jordi Amenós.

L'acte finalitzà amb un concert de cant coral a càrrec del Cor de Cambra InCrescendo. Abans però, essent les vuit del vespre part del públic abandonà aquest acte per poder assistir al Viacrucis i processó del Serrallo. El programa previst en el concert fou el següent:

Ave Verum de W. A. Mozart

Ecce Homo de Howard Goodall

Jesu! Rex Admirabilis de G. P. da Palestrina

Vide Domine de G. P. da Palestrina

Heilig ist der Herr de Franz Schubert

Locus Iste de Anton Bruckner

Gabriel's Oboe de Ennio Morricone

Canticorum Iubilo de G. F. Haendel

A la sortida es va repartir un exemplar de l'opuscle.

Per la seva banda, a les 19:30 hores començava a l'església de Sant Pere del Serrallo un Viacrucis pel seu interior organitzat pel Gremi de Marejants.

Cap a dos quarts de nou del vespre, ja finalitzat el Viacrucis, començà la processó organitzada pel Gremi de Marejants i en la que també hi pren part la Confraria de Pescadors.

Així en aquesta processó hi particpen els Armats del Gremi de Marejants, el misteris del Sant Sopar (del Gremi), la Presa de Jesús (de la Confraria) i el Sant Enterrament (del Gremi) tots ells acompanyats de les respectives bandes de tambors, el Sant Crist de l'església de Sant Pere que es dut amb relleus de les dues entitats participants, la Creu dels Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume de Reus, a més de les banderes, penons, confrares de les entitats organitzadores i convidades i autoritats civils i eclesiàstiques.

El recorregut de la processó fou pels carrers següents: plaça Bisbe Bonet, Trafalgar, Salou, Sant Joan, Sant Pere, Trafalgar i plaça Bisbe Bonet.

Finalitzada  la processó els armats escolten al Sant Crist fins a les escales de l'església de Sant Pere on rep la veneració dels assistents a la processó i del públic i acabada aquesta a les deu del vespre els misteris, acompanyats per les seves bandes son conduits als respectius magatzems. Enguany el Gremi de Marejants ha volgut fer-ho més solemne i s'ha format una petita processó encapçalada pel Sant Sopar seguida de les dues bandes de tambors del Gremi unides i tancant el Sant Enterrament els quals han sigut duts fins a un magatzem de l'avinguda del Port.