Els actes d'avui han començat a la tarda essent el primer d'ells l'organitzat conjuntament entre l'Ateneu de Tarragona i la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Tot i que l'hora prevista d'inici de l'acte era a les 19:30 hores no ha estat fins gairebé mitja hora més tard que no ha començat com a conseqüència de l'endarreriment en l'assistència a l'acte de l'alcalde Sr. Ballesteros. Aquest fet ha provocat cert malestar entre els assistents, tant de públic com d'autoritats donat que molts d'ells havien d'anar a l'altre acte que havia de començar tans sols mitja hora més tard.

L'acte s'ha dut a terme a les dependències de l'Ateneu de Tarragona on la sala principal gairebé s'omplí de públic. La presidència es situà a dalt de l'escenari i estava formada pel Sr. David Domènech, Secretari de l'Ateneu de Tarragona, el Sr. Joaquim Julià, President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, l'Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, el Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, el Sr. Jordi Freixa, President de l'Ateneu de Tarragona, el Sr. Carles Baches, President dels Gogistes Tarragonins i el Sr. Josep Ferrer, President de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.

S'inicià l'esdeveniment amb la lectura per part del Secretari de l'Ateneu de la descripció de les 25 cobertes dels opuscles de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió les quals han estat reproduïdes en un format més gran i enmarcades per tal de realitzar l'exposició que avui s'inaugurava.

El Sr. Baches per la seva part feu la presentació d'una nova publicació dels Gogistes Tarragonins consistent en la nova edició dels Goigs a llaor de Nostre Pare Jesús de la Passió venerat en el pas de la seva germandat el qual ha estat il·lustrat amb un dibuix de Josep M. Virgili i Sastre que reprodueix la nova imatge del nou pas de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. També hi han col·laborat en l'edició d'aquests goigs altres persones, la lletra és del prevere Josep M. Ferré i Castelló, la música del prevere Josep Monné i Roig, el dibuix de l'orla, filigrana basada en els improperis, és obra de Ció Virgili Robert i la història d'en Salvador Fa Vallverdú.

Donada l'hora i que faltaven pocs minuts per començar l'altre acte a l'església de Natzaret els parlaments començaren a ser més breus i part del públic i autoritat començaren a marxar.

Seguidament correspongué el torn de paraula del Sr. Ferrer que agraí l'acolliment de l'Ateneu per fer aquesta exposició dels 25 anys d'opuscles. Així mateix indicà que la Germandat també celebra els 25 anys de la segona era del misteri de Nostre Pare Jesús de la Passió i que també son 25 anys de dur-lo a espatlles.

A continuació el Sr. Ballesteros indicà que en aquest acte tenim patrimoni material de la Setmana Santa de Tarragona amb la contemplació de l'exposició o, en els dies anteriors, de les noves peanes i bandes de música, però també immaterial com és la música dels goigs.

Va cloure els parlaments l'Excm. Sr. Arquebisbe que indicà que ell també és membre de l'entitat Gogistes Tarragonins i que la nova edició del goig de Nostre Pare Jesús de la Passió per part de la Germandat és un fet que ens uneix a la devoció a Nostre Pare Jesús de la Passió i a la Setmana Santa on commemorem els misteris centrals dels cristians. Així mateix feu una reflexió sobre els germans necessitats i demanà que obrim el cor a la solidaritat cap als més desfavorits que per altra banda són un dels objectius dels estatuts de les germandats.

El Sr. Ferrer va lliurar al President de l'Ateneu un poster amb la portada de l'opuscle d'enguany que reprodueix les portades dels 25 opuscles i 2 DVD amb la història de la Germandat.

S'oferí als assistents una copa de cava, un exemplar dels goigs i la interpretació de la música dels goigs a càrrec del grup de tarotes de la germandat. En la sala d'exposicions de l'Ateneu hi havien penjades, enmarcades, les portades dels 25 opuscles i en una vitrina els exemplars corresponents a aquests 25 anys d'opuscles de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió (1987-2011).

El segon acte d'aquesta tarda correspongué a la presentació de l'opuscle de la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat (en endavant La Soledat). L'acte programat per a les 20:30 hores a l'església de Natzaret començà amb deu minuts de retard com a conseqüència de que algunes autoritats encara no havien arribat de l'acte anterior.

Una vegada iniciat, la taula d'autoritats la formaren el Sr. Albert Vallvé, Vicepresident de la Diputació de Tarragona, el Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, Mn. Miquel Barberà, Prefecte i President de la Congregació de La Soledat, la Sra. Maria Dolores Nolla, Priora de la Congregació de La Soledat, el Sr. Joaquim Julià, President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona i el Sr. Antoni Vives Sendra, presentador de l'opuscle d'enguany.

Després d'unes breus paraules de Mn. Barbarà que feu referència a la nova peana del pas de la Mare de Déu de la Soledat prengué el torn de paraula la Sra. Nolla que indicà que es troben en un nou cicle de la història d'aquesta Congregació en el que ja porten 20 anys duent el pas a espatlles i en el que han acabat de renovar la peana i encoratjà al públic assistent que omplia l'església a participar a tots els actes religiosos d'aquests dies així com també dels actes de La Soledat, finalitzant tenint unes paraules de record cap a Mn. Florenci Giralt.

Seguidament el Sr. Vives començà la seva presentació apuntant que els estudiosos diuen que tal dia com avui, el 7 d'abril però de l'any 30 d.C. morí Jesús a la creu en el Gólgota. Assenyalà que per a ell venir a presentar l'opuscle és un regal i que l'impacta la solitud de la Verge i les congregants en la processó de Divendres Sant i el Dissabte Sant. Continuà amb una dissertació sobre la situació de la dona a Judea i el paper de la dona en la passió de Jesús. Segons indicà la situació de la dona fa 2000 anys era pràcticament com una esclava en mans de l'home, no tenien ni dret a la salvació. Per fer-ho havien de casar-se amb un jueu piadós. Altres costums per exemple eren que les dones no podien prestar testimoni. En aquest ambient va viure Jesús. No obstant això, en l'evangeli va trobar 20 passatges d'alliberació de la dona com per exemple el que diu que el que Déu lliga al cel l'home no el desfà a la terra referint-se al divorci, Jesús tenia amistat amb les dones, en altres passatges es mostra com escolten la paraula de Déu o que la salvació era per a tothom i que és una qüestió que depèn de cadascú i no del matrimoni amb un jueu. Altres referències en l'evangeli són el passatge de l'intent de lapidació de la dona adúltera o l'hemorroïsa. El Sr. Vives també apuntà que si reparem en el Viacrucis només trobarem referències de dos homes i, en canvi, de dones que acompanyen Jesús està ple. Aquest presentador pensa que el mocador que duu la imatge de la Mare de Déu de La Soledat el porta per aixugar les llàgrimes de tots els seus fills. Després del repàs d'altres papers de dones importants en l'evangeli i el Viacrucis indicà que les dones de La Soledat desfilen soles i que s'ho han guanyat al llarg d'aquests 2000 anys perquè van estar allí quan Jesús més ho necessitava per compartir el dolor, l'entrega, la renúncia i l'amor. Avui encara hi ha llocs al món on s'ha d'escoltar la paraula de Jesús. Després passà a comentar el contingut de l'opuscle finalitzant la seva presentació amb un prec dient que ens parem a contemplar l'exemple d'amor de Crist en morir en la Creu i el que digué, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Cal respectar-se per sortir de la situació que estem i llegí el precepte de l'article primer de la Declaració Universal dels Drets de l'Home. Com d'altres presentadors també manifestà que li agradaria ésser congregant de La Soledat però que davant la impossibilitat estatutària li agradaria que almenys hi hagués la possibilitat de fer-se soci simpatitzant o col·laborador amb una quota per tal de rebre l'opuscle.

La Sra. Nolla lliurà un obsequi al presentador consistent en la insignia de la Congregació i així mateix també li lliurà aquesta insignia al Sr. Joan Salvadó, cap dels portants del pas de la Mare de Déu de La Soledat, juntament amb una placa amb el relleu de La Soledat en representació del treball i l'esforç del col·lectiu de tots els portants del pas al llarg d'aquests 20 anys.

A continuació correspongué el torn de paraula del Sr. Vallvé que felicità a la Congregació per la nova peana i per la restauració del temple de Natzaret doncs encara fa lluir més la imatge de La Soledat i la dels altres passos.

Seguiren les paraules del Sr. Julià qui recordà que també un 7 d'abril de segle XVIII va morir Joan Baptista de La Salle i felicità a la Congregació pel resultat de la nova peana i la restauració de l'església.

Es continuà amb les paraules de Mn. Barbarà que comentà les alternances que durant el segle XIX hi havia en el camp eclesiàstic, quan la dona encara no anava a la universitat, en La Sang sota la prelatura de l'arquebisbe Constantí Bonet van entendre que les senyores dins la Congregació no havien de ser una secció sinó rebre la categoria d'una Congregació. Avui dia la legislació va pel davant de la vida social pel que fa a la igualtat home-dona.

Es va cloure l'acte amb les paraules del Sr. Ballesteros resaltant el paper de la dona al llarg de la història. Felicità al presentador i a la Congregació per la nova peana la qual es tracta d'un patrimoni material de la nostra Setmana Santa i apuntà el paper important de la dona en la revitalització de la Setmana Santa de Tarragona.

L'acte finalitzà a les 21:45 hores amb el lliurament d'un exemplar de l'opuscle als assistents en la porta d'entrada a la casa de La Sang. Problemes amb la imprenta feren que no arribessin tots els opuscles previstos repartint-se a tal efecte uns tiquets per bescanviar-lo passats uns dies per un opuscle a qui no en va rebre.