Darrerament s'està parlant molt sobre el futur Museu de la Setmana Santa de Tarragona però fins al moment tot són especulacions o "globus sonda" en forma de promesa llençats pels polítics municipals en plena campanya electoral. Només cal veure les respostes del nostre alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, davant les insistents preguntes de la premsa referents a aquest tema. Totes les respostes són fugisseres i dilatòries més quan en la darrera presentació d'opuscle (comentari que s'ha convertit en comú doncs s'ha tractat en totes les presentacions) l'alcalde va llençar pilotes fora en referència al museu en declarar que el aquest no és un objectiu en si mateix sinó un instrument al servei a la Setmana Santa. Pinta malament la cosa.

Una altra qüestió és l'indret escollit que va ser filtrat per la premsa local. El solar, de propietat municipal, ubicat a la cantonada entre el carrer rera Sant Domènec i la Rambla Vella és, a criteri de molts setmanasanters, d'unes dimensions insuficients per a un museu per una ciutat com Tarragona. Si això es fes realitat seria un altre "bunyol" més a la llarga llista de "bunyols" amb que compta la nostra ciutat (pavelló del Serrallo, teatre Tarragona, biblioteca-hemeroteca municipal, piscines municipals, etc.) on gaudim d'unes instal·lacions esportives i culturals de tercera regional o pitjor i que qualsevol població de 5000 habitants de les nostres rodalies supera aquests equipaments àmpliament en qualitat i aforament. Tarragona necessita d'instal·lacions adequades per a una població de més de 120.000 habitants, que és capital de provincia, que vol ser capdavantera i ser un referent cultural i esportiu a nivell nacional i internacional .

Tornant al museu de la Setmana Santa "bunyol" serà conformar-se amb el solar esmentat, "bunyol" serà adaptar el museu a l'espai que s'ha ofert en comptes d'adaptar l'espai al museu de Setmana Santa que Tarragona es mereix, "bunyol" serà fer un museu de Setmana Santa on no hi hagin tots els passos i que tornem a estar en les mateixes situacions dels darrers anys d'haver de tombar per 5 o 6 llocs diferents per poder-los contemplar mínimament (alguns d'ells no estan ni montats en les seves peanes) en comptes d'estar tots junts en un únic recinte museístic. Per fer això alguns setmanasanters preferim no tenir-ne de museu i no haver de malgastar els diners dels contribuents i dels congregants. Almenys amb la solució provisional de la carpa a la plaça Verdaguer s'aconsegueix que una majoria de misteris hi quedin exposats en un mateix lloc.

Com alternativa molts són de l'opinió que, com ja s'ha dit, el museu de la Setmana Santa de Tarragona és mereix un lloc més digne. Tenint en compte que és voluntat de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona que el museu s'ubiqui a la Part Alta de la ciutat hi hauria dues possibilitats. Una l'edifici del Museu Nacional Arqueològic les dependències de les quals es va anunciar que es traslladarien a l'edifici de la Tabacalera una vegada s'hagi reformat i altre aprofitar l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil situada al carrer López Pelaez, just darrera del Col·legi Saavedra i a tocar de l'aparcament de Saavedra. Aquest darrer edifici deshabitat i mig en ruïna podria ser enderrocat ja i construir un edifici de nova planta adequat i adaptat a les necessitats d'un museu de la Setmana Santa, amb superfície suficient com per que hi càpiguen tots els misteris a la planta baixa i la possibilitat d'edificabilitat d'una o dues plantes més que podrien ser d'utilitat per l'AASST o altres usos per la ciutat. Si fem una cosa fem-la bé.

La cohort romana o armats de La Sang de Tarragona la composen actualment pel Capità Manaies, un trompeta, 6 timbalers i 32 armats. La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist ha editat un tríptic on es demana la col·laboració econòmica o l'apadrinament d'un armat (el seu cost és de 1.200 €) per tal de renovar el seu equipament.

Si per alguna cosa es caracteritzaven els armats de La Sang era per lluir una estètica pròpia sense pretendre ésser un grup de reconstrucció històrica. Els temps canvien i ara amb aquest canvi d'equipament segons es manifesta a dit tríptic "milloren la seva imatge i la fidelitzen històricament, sense perdre la seva estètica tal com l'hem coneguda des de fa molts anys".

Es preveu que aquests canvis en la indumentària dels armats siguin una realitat per a la propera Setmana Santa de l'any 2012. Es vol seguir un rigor històric en el canvi proposat i s'ha pres com a model el de la guàrdia pretoriana de la primera meitat del segle I d.C. representada en el relleu del museu del Louvre.

Els canvis consistiran: pel que fa a l'armat el casc tindrà més plomall, serà més elaborat, anirà fixat a la barbeta i disposarà d'adaptació al cap. La capa serà més llarga, de color fosc i de forma rectangular. La nova cuirassa prendrà com a model la de l'actual Capità Manaies, prescindint, però de la decoració i afegint-li elements de cuir. La túnica, blanca i de tall llis, prescindirà dels actuals elements decoratius que simulen els Subarmalis (actuals franges de tela vermelles o blaves segons el cas) i, aquests, es confeccionaran de cuir amb decoració metàl·lica. La canellera passarà a ser més sòbria i amb encoixinat interior. Es mantindrà l'escut, que ha esdevingut un signe d'identitat propi. A més s'ha constatat la seva fidelitat històrica. Pel mateix motiu es mantindran la llança i el calçat.

Respecte al Capità Manaies, partint dels elements descrits per l'armat, presentarà unes diferències específiques. El seu casc disposarà d'una ornamentació externa més ostentosa així com un plomall de més llarg recorregut. S'incorpora el Gladius (espasa), signe de poder, la pertinent beina així com el baldric que l'aguanta, tot substituint l'actual Vexillum (estandart). La seva capa serà de color més fosc que la de l'armat, cordant-se per un sol fixador. Com en el cas de l'armat es mantenen l'escut i les sabates.

S'incorporarà un nou armat consistent en la figura del Signifer, portant del Vexillum (estandart que ara porta el Capità Manaies). El seu equipament, així com el del timbaler i trompeta seran similars al de l'armat, tret del color de la cuirassa, del casc i de la capa que es proposa de color blanc.