Jornada molt comperta i atapaïda d'actes la d'avui. El matí ha començat amb l'apertura de la segona mostra del Patrimoni Artístic de la Setmana Santa de Tarragona organitzat per l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Com l'any passat aquesta mostra s'ha repartit per cinc seus diferents motiu pel qual es fa itinerant. Aquest són: la carpa o envelat situat a la plaça Verdaguer i les esglésies de Natzaret, de Sant Llorenç, de Sant Miquel del Pla i de Sant Nicolau de Bari, si bé aquesta última té un horari més reduït. El pas de la Mare de Déu de la Soledat es podrà contemplar als baixos del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya situat al carrer Escrivanies Velles.

L'horari de visita dels recintes esmentats són: de 10:00 a 13:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores des de Diumenge de Rams fins Divendres Sant pel matí, excepte l'església de Sant Nicolau que obrirà el Diumenge de Rams de 10:15 a 11:30 hores i el Dimecres Sant de 17:00 a 19:00 hores.

Així mateix, enguany s'afegeix a l'oferta museística el Museu Bíblic Tarraconense amb dues jornades de portes obertes el Dimecres i Divendres Sants d'11:00 a 13:00 hores. L'entrada serà gratuïta.

Al carrer de les Coques es duia a terme a les 11 del matí la solemne benedicció de palmes i rams a càrrec de l'Excm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona per, a continuació, desfilar processionalment per l'indicat carrer fins a l'interior de la Catedral on ha tingut lloc la Missa Pontifical de Diumenge de Rams, que també ha estat presidida per l'arquebisbe. Durant l'ofertori l'Associació del Pas de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors lliurà el Ciri Pasqual en nom de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

A la resta de temples, esglésies i capelles també es celebrava la Missa de Diumenge de Rams. La majoria de parròquies també hi incloïen en una o dues de les seves mises la benedicció dels rams. A l'església de Sant Llorenç aquesta celebració es feu a les dotze del migdia i fou oficiada per Mn. Delfí Palau. Aquest temple com la majoria de les parròquies de la ciutat s'ompliren de grans i joves amb les seves palmes, palmons, rams de llorer, etc. per celebrar en aquest ofici la joia de l'entrada de Jesús a Jerusalem.

Feia un dia primaveral, lluint el sol, les esglésies, els carrers i les places eren molt concorreguts. A partir de migdia al Pla de la Seu es ballaven sardanes al so d'una cobla. Si el pla ja era ple de gent en el moment que s'acabà l'ofici de la Catedral, vora a dos quarts d'una, a la seva sortida per les portes principals els fidels s'afegiren al cabdal de gent dels carrers.

Principalment les autoritats tenien un altre compromís. Així que sense demora enfilaren el carrer Major per a poder assistir al pregó de la Setmana Santa tarragonina 2010. Com ja és tradicional aquest es desenvolupa al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona a les 13:00 hores. Les autoritats civils i eclesiàstiques, així com els representants de les entitats que composen l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, hi eren presents. Qui fallà estrepitosament fou el públic que en un nombre molt escàs seguí l'acte en el mateix saló de plens, a diferència d'altres anys en que el saló era ple i s'ocupava part de la sala d'actes adjacent. Es podria dir que eren més nombroses les persones corresponents als mitjans de comunicació que de públic assistent. Això si, l'acte era cobert per tots els mitjans de comunicació de la ciutat: televisió, ràdio, premsa, internet... I és que després d'un hivern com el que hem tingut un dia primaveral assoleïat com el d'avui prestava a viure-ho en familia, al carrer, celebrant el Diumenge de Rams i no tancats altra vegada i amb una agenda tant atapaïda com la d'avui.

La taula d'autoritats era formada pel Sr. Joaquim Julià, President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST), pel Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, pel Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona,  i pel Sr. Xavier Sabaté, Delegat de la Generalitat de Catalunya.

Començà l'acte amb les paraules del Sr. Julià qui recordà la forta relació de les families, ens trobem en un període de profunda arrel religiosa. De les seves reflexions n'extraiem següents: "tinc set" encara retrona amb aquells que pateixen la marginalitat, els valors lliuten per no extingir-se en un món que els ha menystingut, han de fer les confraries valer aquests valors, ser sensibles de la realitat que ens envolta i millorar-la. A continuació presentà al pregoner d'enguany, el Sr. Jordi López Camps, President de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Seguidament fou el torn del pregoner, Sr. López, que inicià el seu parlament amb agraiments per no haver-lo fet sentir com un foraster a Tarragona i es definí com una persona de pràctiques religioses en la vida quotidiana les quals l'ajuden a situar-la. Anuncià que hem de viure la fe al mig de la plaça pública, viure la fe amb més intemperie, la mesa de la fe, més senzilla. Explicà que és la Setmana Santa per uns i pels creients. La proclamació d'aquest misteri és una bona explicació pels no creients oferint a la societat secularitzada els valors dels cristians. El Senyor es complau en els qui el veneren, en els qui confien en el seu amor. La nostra societat està necessitada de l'amor amb motiu de les vicissituds que passa (crisis, noves exclusions socials, precarietat laboral, ...). La processó és la metàfora del caminar dels cristians en el món. L'església les ha de tenir com a seves perquè porten la catequesi al carrer. Les persones necessiten imatges per explicar la fe i lligar el mon dels somnis amb la realitat. Les processons de Setmana Santa conviden al silenci per contemplar el dolor i patiment de Jesús, la mort i ressurrecció de Jesús, entenent que la seva mort no fou en va. Els cristians sabem que després de la la creu sempre hi ha la ressurrecció. Assenyalà així mateix que sempre ha trobat a faltar en la Setmana Santa les imatges del Crist Ressucitat. L'associacionisme cristià ha de saber proclamar l'amor, davant del sofriment i el dolor és necessari crear associacions com aquestes de solidaritat i caritat amb els qui pateixen. Déu no està absent, està al costat dels qui pateixen. Hem de ser testimonis de la presència de Déu en el món. Les processons formen part de la tradició de Catalunya i el seu valor cultural amb les imatges i la música compartint la idea de protegir-los.

Després correspongué dirigir unes paraules al Sr. Ballesteros. Aquest indicà que l'any 33 de la nostra era Tarragona i els seus ciutadans ja existien, un passat que revivim amb Tarraco Viva, però abans també ho revivim amb la Setmana Santa. Jesús lluita contra la mentida i la desesperança, lluita per la justicia social, per la pau, per la fraternitat universal, per l'esperança, pel perdó, per un món millor, ... recordant-ho amb les eucaristies, els viacrucis, les exposicions, les processons, ... però ho vivim, personal i colectivament, introspectivament?

Es tancaren els parlaments amb les paraules del Sr. Arquebisbe que indicà que avui era un dia especial per a ell, amb la benedicció dels Rams, amb el pregó, compartint-ho amb els presidents de les associacions que fan possible les processons i actes de la Setmana Santa. Reflexionà sobre el sentit del dolor que tenim en el món i que hem d'intentar ajudar-nos i el sentit de la Pasqua de la Ressurrecció de Jesús que ens convida a l'alegria, a la pau, i desitjà una Santa Setmana Santa.

L'acte finalitzà a les 13:55 hores.

Per la tarda dos actes més. El primer fou la processó de Diumenge de Rams organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió que començà a les 16:30 hores.

Aquesta sortí, com cada any, de davant l'església de Sant Joan Baptista a la plaça Prim i feu el recorregut tradicional següent: plaça Mitja Lluna, carrers Gasòmetre i Soler, plaça Corsini, carrer Canyelles, Rambla Nova (coca central fins l'alçada del carrer Sant Agustí), Rambla Nova (lateral), carrer Unió, plaça Mitja Lluna i plaça Prim.

Encapçalava la processó la creu processional seguida, com ha succeït en els darrers anys, d'una banda convidada. Enguany ha estat la Banda de Tambors i Sacs de Gemecs de la Germandat del Sant Ecce Homo. En aquesta processó tots els confrares substitueixen l'atxa pel palmó. A la banda els seguia els nens i nenes confrares de les diferents entitats de la Setmana Santa excepte els germans i les germanes de Nostre Pare Jesús de la Passió que desfilaren després dels seus estandarts acompanyant a les banderes, a un grup de ministrers, al misteri de l'Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i a la banda de tambors i tarotes d'aquesta Germandat. Els seguien les autoritats eclesiàstiques i civils i tancava la processó la Banda de Música.

Com ja va succeir l'any passat es notà molt la manca de participació a les files possiblement per l'hora en que es desenvolupa la processó (sobretaula), la qual podria ser més favorable si es realitzès pel matí. El mateix succeeix amb el públic que assisteix a contemplar la processó, els carrers i places presentaven un aspecte una mica desolat. D'altra banda caldria subsanar algunes deficiències que s'han pogut observar durant el recorregut com són els diferents contenidors que no han estat retirats de la via pública a l'igual que els senyals de trànsit com senyalitzacions de prohibit aparcat, cons o cintes balissadores que dificulten el pas de la processó i la desllueixen i que haurien d'ésser retirades just abans de començar la processó.

La processó es desenvolupà a un pas molt lent. Aquesta finalitzà aproximadament a un quart de set de la tarda. Convindria reflexionar sobre el viscut avui i pensar en un canvi de dia i d'horaris d'alguns dels actes que s'hi celebren.

El segon dels actes de la tarda correspongué al Viacrucis organitzat per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i que transcorre pel recinte enmurallat i per la Part Alta de la Ciutat.

Aquest s'inicià a les 19:00 hores. L'encapçalava la bandera negra de La Sang seguida dels fidels i devots vestits de carrer que hi volguessin prendre part que ho feren en un bon nombre i superior als de vesta. Després, els confrares i germans de les diferents entitats de la Setmana Santa tarragonina amb vesta i els i les congregants de La Sang, la imatge del Sant Crist de La Sang, les autoritats eclesiàstiques (es comptà amb la presència de l'Excm. Sr. Arquebisbe) i les civils.

El Viacrucis va sortir des de l'església de Natzaret i feu el següent recorregut: plaça del Rei, carrers Portella, Granada, Portal de Sant Antoni, Passeig de Sant Antoni, Passeig Torroja, Passeig Arqueològic (interior muralles d'on sortí a les vuit del vespre), Portal del Roser, Plaça del Pallol, carrers Cavallers i Major, plaça de les Cols, carrers Merceria, Pare Iglésias i Les Coques i Pla de la Seu.

Es continuà a l'interior de la Catedral per la nau central fins a l'Altar Major on el Sant Crist es situà al front i l'envoltaren els congregants amb les seves atxes. El públic i fidels participants en el Viacrucis estaven en els bancs mentre es resa la darrera estació del Viacrucis i es fa una breu predicació per, a continuació, realitzar la veneració de la Creu.

A diferència de l'anterior processó en aquest hi hagué molta més participació tant de públic com de gent a les fileres. No obstant això, s'ha mantingut el mateix nivell de participació que l'any anterior en el que ja es va apreciar una lleugera davallada.

Finalitzat el Viacrucis la imatge del Sant Crist tornà cap a l'església de Natzaret en una breu processó que sortí de la Catedral al voltant de les nou del vespre. En aquesta processó hi participen només els confrares i congregants amb vesta que acompanyen al Sant Crist amb el cant del Miserere a través del Pla de la Seu, carrers Les Coques, Pare Iglesias i Merceria, Plaça de les Cols, carrers Major i La Nau i la Plaça del Rei. Davant el temple de Natzaret la imatge del Sant Crist feu de nou una parada per a poder ésser venerat per tots els confrares participants en la processó. Es clou a les 21:15 hores quan el Sant Crist es conduit a l'interior de l'església.

Vergonyosa especialment ha estat l'estampa viscuda per l'interior de les muralles quan el nombrós grup de fotògrafs que seguien el Viacrucis intentaven captar les imatges del mateix en certes ocasions sense cap mirament ni respecte front la celebració religiosa que estan cobrint. Junt a l'estretor dels camins i jardins de dit recorregut s'afegiren alguns fotògrafs que feren en ocasions entorpir el pas del Sant Crist, feien corredisses, traspassaven continuament les fileres, dificultaven la visió del públic que durant bastanta estona havia esperat en aquell indret per contemplar el pas del Viacrucis, no duien una indumentària fosca com recomana l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, etc. Aquesta no és una única opinió sinó que és el recull d'opinions manifestades per gent del públic, per d'altres fotògrafs i per participants en el Viacrucis. Caldrà replantejar-se per part de l'AASST si cal limitar el nombre d'acreditacions per a que no es repeteixin situacions com aquestes.