És tradicional en aquestes contrades celebrar la Pasqua en el dia d'avui. Els padrins regalen als seus fillols la típica "mona" o pastís que amb el temps s'ha anat transformant fins a les mones que podem veure als forns i pastisseries en l'actualitat, normalment fetes amb pa de pessic, melmelada i ametlla granulada guarnint-la amb ous o figuretes de xocolata.

També és tradicional, si es pot, anar a menjar-la al camp. Així els masos, parcel.les o boscos (com per exemple l'àrea del Pont del Diable), s'omplen de families i amics per dinar, passar-s'ho be i menjar la "mona" tot i que el temps no acompanyava gaire.

També, passada la Setmana Santa, és  moment de començar a fer balanç de com ha anat l'organització i celebració d'aquests dies Sants. Sempre hi han coses per millorar o que no han funcionat tant bé. La Processó del Sant Enterrament no es veié exempta d'incidents. Així, persones que ho van viure, ens relataren successos desagradables, alguns dels quals no podem corroborar però que demostren la manca de respecte, principalment pel jovent d'avui dia, per la religiositat, tradicions i sentiments dels qui participaven en dita processó, dels tarragonins i pel significat del que representa. Principalment foren protestes envers a les autoritats municipals, que són quasi els que tanquen la processó i que eren encapçalades pel seu Alcalde, a diferents indrets del recorregut com al Passeig de Sant Antoni en forma de crits o al carrer Major amb el llançament d'octavilles. No és el moment ni el lloc idoni per a les seves reinvindicacions de caire politico-socials. Hi ha altres formes de dirigir les seves protestes cap al govern municipal i de ben segur que no se'ls passarà pel cap interrompre un concert de música rock o ska per exemple. En cas de que no sigui del seu agrat el que vegin ningú els obliga ni convida a quedar-se a mirar.

De nou la Tarragona tolerant, tant tolerant pels d'altres terres que ens n'oblidem de les nostres arrels. Els bars de la plaça de la Font foren un altre clar exemple del poc respecte envers la processó, inclús desobeint les indicacions dels agents de la guàrdia urbana. Establiments oberts amb el volum de la música alt, clients fent xibarri i sense retirar les taules i cadires de la plaça. Estem lluny d'aquell silenci i respecte que tenia la processó del Sant Enterrament i que per aquest motiu es guanyà el prestigi arreu del món.