A les 10:30 hores començava a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona la Missa Crismal. Mig temple s'omplí de fidels per seguir aquesta cerimònia on els preveres renoven les promeses sacerdotals i es duu a terme la benedicció dels Sants Olis.

Presidí la celebració l'Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, acompanyat de Monsenyor Victor, Abat de Poblet. L'Arquebisbe de Tarragona recordà als sacerdots que s'han dedicat a Déu, el seu Pare, i durant la celebració es consagrarà el Crisma i es beneirà l'oli dels malalts i dels catecúmens. Tanmateix, cità els preveres que enguany han complert 25 anys de sacerdoci com són els mossens Banús, Font, Fortuny, Gras i Queraltó, els que han complert 50 anys de sacerdoci com són els mossens Blas, Gabarra, Gallart, Pasqual i Vila, els que haurien complert 50 anys de sacerdoci però que van traspassar durant el darrer any com són els mossens Magriñà, Grifoll i Clemente, així com també tingué un record per aquells preveres que varen morir des de l'última Missa Crismal.

El Dr. Jaume Pujol tingué paraules càlides, d'amor fratern i d'amistat vers a tots els preveres allí reunits (recordem que a aquesta Missa Crismal hi assisteixen preveres de tota l'Arxidiócesi). Digué que: "mitjançant el sacerdoci podem actuar en nom de Crist" estem en comunió amb Crist amb la institució de l'eucaristia, que es fa palés especialment el Dijous Sant. "Jesús ens diu amics, els sacerdots són amics de Déu i compromet tota la vida". Tanmateix, tal com diu el Sant Pare, recomana als sacerdots la celebració diària de la missa encara que no hi hagin fidels participant d'ella. També demana a "l'Amo dels sembrats que enviï segadors (o sigui, més sacerdots), que vivim el Triduum Pasqual i que el Senyor ens guardi en el seu amor".

Seguidament es feu la renovació de les promeses sacerdotals per part dels preveres allí presents i l'Arquebisbe consagrà el Crisma. Més tard, feu la benedicció dels Sants Olis barrejant en les gerres l'oli i els perfums.

Els qui reben el baptisme són ungits amb el Sant Crisma consagrat pel bisbe, i ells mateixos reben el signe del do de l'Esperit Sant, amb el mateix Crisma, quan són confirmats. Amb aquest Crisma, també, són ungides les mans dels preveres i el cap dels bisbes, i, semblantment, s'ungeixen les parets de l'església i l'altar el dia de la seva dedicació.

Els catecúmens es preparen i disposen per al baptisme amb l'oli que es beneeix especialment per a ells, i els malalts són alleujats de llurs sofrences amb l'oli que també es beneeix per administrar-los la unció sagrada.

Totes aquestes significacions de la unció amb oli es retroben en la vida sacramental. La unció abans del baptisme amb l'oli dels catecúmens significa purificació i fortalesa; la unció dels malalts expressa guarició i conhort. La unció amb el Sant Crisma després del baptisme, en la confirmació i en l'ordenació, és el signe d'una consagració.

Abans de cloure la celebració l'Arquebisbe feu entrega d'un obsequi a tots aquells preveres esmentats anteriorment que celebraven els 25 o 50 anys de sacerdoci i donà "les gràcies a tots per tants anys de servei a l'Arxidiócesi, anys de fidelitat d'aquests preveres per servir-nos, pregueu (ho demanava als fidels) per ells amb afecte i col.laboreu amb ells" i que duguem a terme el que Jesús ens va demanar "estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat".

Finalitzà la cerimònia a les 12:00 hores.

A les 19:30 començava a l'ermita de Sant Magí la celebració de l'eucaristia que organitzen l'Associació La Salle, la Congregació del Venerat Cós de Jesucrist en el Descendiment de la Creu i l'Il.lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona. Aquestes tres entitats es reparteixen per igual i també per torns rotatius les tasques d'organització d'aquests actes.

Durant la tarda un fi plugim però constant anava regant els carrers. Ambient humit i fresc, a la que s'afegí una mica de boira, que feia que la gent es recollís a les seves llars. No obstant això, els més decidits i "els de sempre" allí hi eren davant l'ermita, buscant aixoplug sota les petites balconades o de paraigües.

Acaba la missa, eren les 20:20 hores i els organitzadors decideixen tirar endavant. Talment com si el Senyor volgués que aquest acte de devoció popular es pogués realitzar, en aquests dies on l'habitual és el laicisme, es va aturar la pluja i no va tornar mentre va durar el Viacrucis que va oficiar Mossèn Gallart.

Encapçalava el Viacrucis la Creu processional a la que seguien els fidels vestits de carrer i els membres de les entitats de la Setmana Santa tarragonina diferents als de les organitzadores vestits amb llurs vestes, el penó i congregants del Descendiment, el penó i confrares de Sant Magí, el penó i associats de La Salle, Mossèn Gallart que oficiava el Viacrucis, el Sant Crist de l'ermita de Sant Magí, un quartet de música de La Salle, les autoritats civils i eclesiàstiques.

L'itinerari per on va trascórrer el Viacrucis fou pels carrers: Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Nou del Patriarca, Plaça de les Pescateries Velles, Plaça de l'Oli, Mercè, Santes Creus, Descalços, Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro.

Tradicionalment aquest és un Viacrucis processional amb poca participació tant de confrares com de públic. El fet de que no hi hagin misteris o armats minva l'interés de la gent a la que s'hi va afegir el mal temps. No obstant, pels que sóm setmanasanters vàrem gaudir d'un Viacrucis com feia temps que no recordàvem. Des de la seva sortida una suau brisa acaronava els rostres dels presents i feia ballar dolçament les flames de les atxes. Els estrets carrers de la part alta mullats, regalimant les darreres gotes d'aigua caigudes, amb llur ténue llum groguenca embolcallada de les pedres mil.lenàries i l'escàs públic feren que el Viacrucis transcorregués amb un silenci i respecte absolut, com feia temps que no veiem. Silenci tans sols trencat per la megafonia en el moment de resar les corresponents estacions. En definitiva un Viacrucis íntim, de recolliment, pregària, devoció i meditació.

A l'arribar al Portal del Carro, darrer tram del Viacrucis, els congregants, confrares i associats amb llurs atxes, situats a banda i banda del carrer feren d'escorta a la imatge del Sant Crist fins al peu de les escales de l'ermita de Sant Magí on es van fer les dues darreres estacions del Viacrucis. Acte seguit els fidels i els membres de les entitats de la Setmana Santa de Tarragona que van participar passaren a venerar la imatge del Sant Crist.

Mossèn Gallart per cloure l'acte digué unes paraules en les que va calificar aquest Viacrucis com a simple i senzill acompanyant Jesús pels carrers que ens l'ha permés celebrar malgrat el temps.

Finalitzà el Viacrucis a les 21:35 hores. Durant la nit tornà a ploure.