Encara que es desconeix el motiu, aquest matí han actuat els armats de la Sang a la Plaça de la Font i eren filmats per una càmara de televisió. Aquesta actuació no estava anunciada en cap mitjà de comunicació ni figurava entre els actes de la Setmana Santa la qual cosa encara fa més estranya aquesta sortida no programada doncs aquest grup d'armats només surt a les processons de Dimarts i Divendres Sants, rebutjant qualsevol altre tipus d'invitació o actuació.

Una altra sorpresa ha estat de camí a assistir a l'acte que havia de començar a les 20:00 hores corresponent al segon dia de les Dotzenes Visions de Setmana Santa de Tarragona. Sense previ avís, recordem que el dia anterior es va realitzar la primera jornada de dites Visions, el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, que aquest any és el seu organitzador, va contractar als Armats de Constantí per a efectuar una actuació d'aquest grup a la Plaça de la Font, davant l'Ajuntament de Tarragona, que començà a les 19:30 hores aproximadament i finalitzà a les 19:50 hores, efectuant les seves típiques desfilades i passades militars davant la gent que en aquell moment transitava per la plaça i que s'hi aplegà sorpresa, a l'igual que els assistents més puntuals a l'esmentat acte.

Aquesta segona jornada de les Visions començà a l'hora prevista en una Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona plena de gom a gom i que es quedà petita per a poder presenciar la presentació de l'entitat convidada a aquest acte que per a aquesta edició fou l'Associació La Processó de Verges. De nou fou el presentador i representant municipal el Sr. Albert Vallvé, Tinent d'Alcalde Delegat de l'Àrea de Cultura, qui feu una breu introducció i benvinguda als membres de l'entitat convidada.

Tant el President de l'Associació "La Processó de Verges", el Sr. Antoni Casabó i Majó, com l'historiador el Sr. Jordi Roca i Rovira, explicaren al assistents com es viu la Passió de Nostre Senyor Jesucrist en la gironina població de Verges i inclús portaren alguns dels atuells que es porten a la coneguda Dansa de la Mort de Verges.

A continuació es projectà, una vegada superats els problemes tècnics inicials, un magnífic vídeo editat per la Generalitat de Catalunya al 2002 i que portava per títol "Simbologia de la Dansa de la Mort". Aquesta Processó, a l'igual que la nostra Processó del Divendres Sant, va ser declarada Festa d'Interés Tradicional de Catalunya encara que uns quants anys abans. En la projecció es pogué veure com viuen a la població de Verges la seva processó que en aquell indret es celebra la nit del Dijous Sant. Els actes comencen a les 22:00 hores amb la representació teatral, a la plaça de la vila, dels principals episodis de la vida pública de Nostre Senyor Jesucrist. Ens recorden que es tracta d'una representació anual d'un misteri tradicional que té les seves arrels en l'origen del teatre català, en plena època medieval i que es realitza en vers.

A mitja nit, surt la processó pels carrers de la població on s'hi van introduint altres parts de passió com dur la creu a coll, les caigudes, etc. i a la que s'ha incorporat la Dansa de la Mort. Aquesta dansa té l'orígen, com va explicar l'historiador, en les grans pestes i mortandat durant l'edat mitja on la mort era molt present. Aquest ball l'integren sis membres vestits de negre amb l'esquelet pintat damunt i un casc en forma de calavera que duen un rellotge sense manetes, dos bols amb cendra, una bandera i una dalla i que ens recorden amb inscripcions que "lo temps es breu", que la mort "no perdono a ningú" i que "pols som i en pols ens convertirem". En aquesta localitat també hi participen un nombrós grup d'armats que allí tenen el nom de "manaies".

La població de 1.050 habitants es volca totalment en aquest acte, tant els més menuts com els adults, preparant fins als més petits detalls i participant d'una manera o altra, uns directament en les diverses representacions, d'altres treballant des de fora per a que tot surti bé, d'altres preparant la il.luminació dels carrers per on passa la processó, en els que substitueixen el llum per torxes i el més curiós, el Carrer dels Cargols, un carrer per aquest dia canvia de nom i on les parets s'omplen de closques de cargols buides a les que s'ha posat un ble dins amb oli a manera de llàntia i que s'aferra a la paret amb una pasta feta de cendra i aigua.