A les 20:00 hores va començar a l'església de Sant Agustí una conferència organitzada per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist sobre "Mossèn Jacint Verdaguer o la passió de la caritat" a càrrec de Monsenyor Josep Martí Aixalà, canonge, Director del Museu Diocesà i Delegat per el Patrimoni Artístic i Documental i Art Sacre.

Féu la introducció del presentador l'Il.lm. Sr. Arquebisbe de Tarragona que exalçà el tema de la conferència i la poesia de Mn. Cinto Verdaguer. El conferenciant relatà amb claredat detalls d'història, de la vida i biografia d'en Verdaguer, des dels seus orígens, de la influència que tinguè la ciutat de Vic, etc., demostrant tenir un gran coneixement de la biografía d'aquest gran poeta i encara més gran capellà. També destacà l'admiració d'en Verdaguer cap el Pare Claret fet que resaltà doncs el lloc escollit per a la conferència era l'església dels claretians. Poca assistència de públic que omplí amb prou feina mitja església.

Puntualment, a les 20:30 hores, s'iniciava una altre conferència a l'església de Sant Miquel del Pla organitzada per la Reial Germandat de Jesús Natzaré sota el títol "Processons de Setmana Santa, fins on és religió i fins on és folklore?" a càrrec del Sr. Luis Maldonado Arenas, Catedràtic emèrit de la Universitat Pontificia de Salamanca, en la secció de Teología Pastoral, de Madrid.

Resaltem la magnífica conferència del Sr. Luis Maldonado, prevere de Madrid, que donà tota una lliçó magistral, explicada de forma entenedora, clara i senzilla, explicant el que volien dir determinats tecnicismes. Es basà principalment en les conclusions que varen sorgir del Congrés Internacional de Sevilla on les entitats de la Setmana Santa es veien com una part descuidada per la part religiosa. Resumí les conclusions en tres nivells:

- Nivell humà, el formen aquelles persones no religioses o creients de la confraria amb valors de tradició, estètic, folklòric, etc.

- Nivell religiós, el formen aquelles persones que participen en els actes religiosos com a ritus de transició o una experència religiosa.

- Nivell cristià, conjunta els 2 nivells anteriors, segeuixen l'esperit de Jesús, l'amor al pròxim, viuen un catolicisme popular i no religiositat popular.

La qüestió, déia el conferenciant, era com aconseguir passar del folklòric (primer nivell) al religiós (segon nivell). El catolicisme popular, per diferenciar-lo de l'oficial, es defineix com una devoció popular com a activitat religiosa doncs es celebren uns actes no litúrgics, encara que alguns si ho són com els Viacrucis donat que es un acte comunitari. Acabà explicant que l'ideal seria juntar la liturgia popular amb l'oficial i assenyalant que a les confraries els manca la cura de la paraula de Déu i el sentit comunitari, només tenen el visual. Finalment els assistents (aproximadament mitja església) pogueren fer us d'un torn obert de preguntes al conferenciant (foren 5 preguntes). A continuació s'entregà l'opuscle donat que el dia de la presentació no estaven enllestits.