CONTRAFORT
Butlletí informatiu de recerca en ciències socials del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.
Número 1, maig del 2005
Edita: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Carrer Josa 6
43400 Montblanc, tel. 977 86 03 49
Dipòsit legal : T-184-05
La intercomunicació entre investigadors, entre institucions, o entre la junta del Centre i els socis és sempre positiva. Tot i viure en l’era de la informació, massa vegades el seu excés ens pot fer despistar o girar el cap en un altre sentit. Vulgui ser aquest butlletí una eina de difusió i de relació per a totes aquelles persones a les quals interessa la cultura de la nostra estimada comarca.
Amb un primer cop d’ull pot semblar que tot rutlla, que ja es fan coses i no cal patir. Però darrera tota iniciativa hi ha un grup i una entitat que reclama la nostra atenció i suport, per la qual cosa no podem fer oïdes sordes a les seves convocatòries, siguin presentacions de llibres, conferències, visites a exposicions, a adquirir responsabilitats, a descarregar feina als de sempre, etc.
La cultura va lligada amb el desenvolupament econòmic, en l’accés als càrrecs públics de persones amb formació, amb sensibilitat, amb idees clares de futur, amb vocació de servei i exigència. Val a dir que la feina que ha fet el Centre d’Estudis al llarg d’aquests 27 anys no és única, en molts altres indrets existeixen altres entitats similars que defensen la seva identitat, la seva llengua, el seu passat, per mostrar el camí a les generacions properes. És l’hora de vèncer la rutina, trencar els vells esquemes, les capelletes, els localismes i treballar en comú.
És per això que presentem un Butlletí que ens uneixi i faciliti el coneixement mutu entre els que vivim o hem nascut a la Conca i que sentim la necessitat de promoure la recerca i la difusió en l’àmbit de les humanitats.
Agraïm sincerament el suport econòmic que hem rebut dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la seva edició.
VIIIè Premi Aires de la Conca (2005)
El 30 de setembre del 2005 finalitza el termini de presentació de treballs per optar al Premi que biennalment convoquen el Consell i l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Es valorarà preferentment esls estudis d’abast supralocal. La dotació econòmica és de 1.500 euros amb la possibilitat de concessió d’un accèssit de 300 euros. L’obra guanyadora es publicarà l’any següent.
Per a més informació podeu dirigir-vos a la secretaria del premi: Raval Santa Anna 12, 43400 Montblanc, tel. 977 86 04 92.
II Jornades sobre el Bosc de Poblet (2006)
Després de l’èxit de participació a les Ires. Jornades sobre el Bosc de Poblet.Del règim senyorial a la gestió pública, que organitzà els dies 12 i 13 de novembre del 2004 el Paratge natural d’interès nacional de Poblet amb la col.laboració del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i que culminà amb la publicació d’un gruixut volum d’Actes de 424 pàgines que contenen la vintena de treballs presentats, la Generalitat de Catalunya ja treballa en la preparació de les II Jornades del 2006 que coordinaran l’enginyer forestal i director del Paratge, Antoni Vallvey, juntament amb els Centres d’Història Natural i d’Estudis de la Conca de Barberà.
Per a més informació podeu dirigir-vos a: Oficina del Paratge, Alberg Jaume I, Les Masies s/n, 43440 L’Espluga de Francolí, tel. 977 87 17 32.
Premis Dovella
Concurs públic que té per objectiu premiar les actuacions realitzades per persones o entitats per a la conservació o restauració del patrimoni arquitectònic de la Conca de Barberà. El termini de presentació de propostes finalitza el 30 d’octubre.
Per a més informació adreceu-vos al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, carrer Sant Josep 18, 43400 Montblanc.
Vè Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (Maó 14-16 d’octubre del 2005) sobre territori i societat.
Els seus àmbits temàtics són diversos, des del paisatge rural a l’urbà, passant pel turisme fins a la literatura i art. Les comunicacions es publicaran per l’editorial Cossetània.
El 23 d’abril coincidint amb la diada de Sant Jordi es presentà al Castell dels Comtes el volum 9è la revista Recull que edita l’Associació Cultural Baixa Segarra . En 156 pàgines es reuneixen set treballs de diferent temàtica , cronologia i territori . D’arxivística trobem la descripció de la part del fons senyorial dels Queralt conservat a la Biblioteca de Catalunya , a més d’un extens comentari del fons notarial de Santa Coloma que recentment s’ha traslladat a l’Arxiu Comarcal de Montblanc , amb una detallada relació dels notaris que hi desenvoluparen la seva professió , de demografia històrica hi podem llegir un estudi sobre el flux migratori de la Conca i Baixa Segarra vers la ciutat de Valls en el segle XVIII , d’història de l’art hi ha un article d’arquitectura i un altre d’escultura , finalment dos són sobre associacionisme (ss. XIX-XX) . Felicitem als companys colomins per continuar treballant per la cultura . Recordem que el proper Recull apareixerà l’abril de l’any 2007 , per la qual cosa aquells qui vulguin presentar algun article ho hauran de fer abans de l ‘octubre del 2006 .
El 30 d’octubre de l’any passat la revista El Baluard presentava, amb motiu del centenari del naixement del metge i poeta sarralenc Adolf Andreu i Padreny, dos llibres, un aplegava la seva obra poètica i l’altre era el volum III de la revista Recull de Treballs amb estudis artístics, arxivístics, històrics, biogràfics, demogràfics i geogràfics que completen diferents parcel.les del coneixement.
Qui vulgui adquirir-los pot adreçar-se a la mateixa revista: Carrer Hospital 3, 43424 Sarral, tel. 977 89 00 63.
El 23 de gener del 2005 l’historiador i arxiver de Tarragona Manel Güell presentà a la sala d’actes del Museu-Arxiu de Montblanc el llibre de Salvador-J. Rovira i Gòmez, La baixa noblesa de la Conca de Barberà a l’Edat Moderna. Assaig en el qual el professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona exposa les principals dades familiars (naixement, matrimonis, defuncions, honors, descendència, etc.) dels llinatges de la petita noblesa de la Conca de Barberà estricta, estructurat en capítols, a cada un dels quals correspon una família: Aguiló, Alenyà, Batlle, Bellver, Bunyol, Calders, Castellví, Desclergue, Foraster, Gendre, Jaques, Josa, Llordat, Mediona, Minguella, Montaner, Montserrat, Pedrolo, Ribes i Vilafranca. Cada capítol acaba amb un esquema genealògic de la família on es poden veure gràficament els enllaços. Inclou un capítol introductori, dos més on aplega dades esparces d’altres famílies nobles i l’evolució econòmica i patrimonial d’aquestes famílies, i un final reservat als aspectes familiars (estratègies matrimonials, de col·locació dels membres familiars a l’Església o a l’Exèrcit, Cultura). Adjunta una relació de bibliografia consultada i un índex de topònims, noms i matèries. Anotem que la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica ha mostrat molt d’interès en aquest estudi. Aquesta és la XIIa. monografia del Centre d’Estudis.
L’Espluga de Francolí
Antoni Gavaldà ha publicat recentment el llibre Josep M. Rendé i Ventosa (Valls, 2005, 80 ps. Col.lecció Cooperativistes Catalans, 1). Es tracta de la biografia de l’espluguí Rendé, nascut l’any 1876, en una família agrícola de propietaris rurals i gens indiferents a la política local. Com a home de poble i amb un sentit nacional impulsà el moviment cooperativista agrari a l’Espluga, a la Conca i a la resta de Catalunya amb l’intent de millorar el nivell de vida de la pagesia. El seu pensament prengué forma en la fundació i assessorament de caixes rurals, sindicats agrícoles i cellers. El seu vast coneixement del caràcter dels pagesos i la incansable tasca de llegir autors europeus el convertiren en un referent en aquest sector. Escriví alguns llibres i un considerable volum d’articles, i pronuncià conferències arreu del Principat. Va promoure les federacions agrícoles de diversos sindicats, amb l’objectiu de conferir-los autoritat en l’elaboració i comercialització dels productes. En les pàgines que l’autor dedica a l’època de joventut del biografiat hi trobem el compromís local per “agrupar la joventut espluguina” que aconseguí a través de diferents iniciatives. La seva obra magna fou la fundació de la Cooperativa Agrícola, seguida de la Caixa Rural, de la qual enguany s’acompleix el centenari i el Sindicat Agrícola. Seguint aquestes tesis impulsà la creació de la Federació Agrícola de la Conca. Nomenat director del Servei d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat de Catalunya, desenvolupà una gran tasca per crear o consolidar sindicats. Sense deixar de publicar a la premsa, el 1924 presentà el seu Pla d’Organització Social Agrària de Catalunya. Aquesta carrera professional, però, es veié truncada amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera. Rendé morí el 1925 a Cabra del Camp. Gavaldà dedica el seu darrer capítol a la repercussió del seu dissortat traspàs.
La Guàrdia dels Prats
Sota la iniciativa de la seva parròquia, l’editorial Cossetània de Valls va editar el llibre La Guàrdia dels Prats i la seva església. Treballs en el VII Centenari de la mort de Sant Pere Ermengol (1304-2004). Té 160 pàgines i compta amb articles d’arxivística, demografia històrica, història de l’art i de l’església. També posteriorment s’ha editat una col.lecció de goigs dels seus patrons.
Per a més informació podeu trucar al seu rector Mn. Albert Palacín, tel. 977 86 01 10.
Per iniciativa de l’historiador Gener Gonzalvo i Bou, l’editorial Cossetània a reeditat la primera guia del monestir de Poblet, publicada (només tretze anys després de l’abandó definitiu del cenobi), per l’arxiver municipal de Reus, Andreu de Bofarull i de Brocà., El Monestir de Poblet. Guia turística (1848). Aquesta guia, que tingué un gran èxit, car se’n feren fins a cinc edicions al llarg del segle XIX, i avui introbable, és un breu compendi de les passades glòries històriques de Poblet, amb un text emmarcat dins els nous corrents de la nova historiografia romàntica catalana. Efectivament, l’autor es lamenta per l’estat d’abandó i de desolació del gran monument, i recorda totes les grans personalitats enterrades a Poblet, encapçalats pel que fou gran panteó reial d’Aragó i Catalunya. La guia descriu breument totes les estances pobletanes, i s’acompanya de dues litografies, d’evident interès històric i iconogràfic.
Per altra banda, el curador de l’obra s’encarrega d’encapçalar-la amb un estudi introductori, referit a l’autor i el context històric del segle XIX i dels corrents de la historiografia, i té cura de reeditar el text de Bofarull, amb notes crítiques aclaridores de conceptes, o bé d’actualització de dades històriques. Una bona iniciativa, doncs, que rescata de l’oblit aquesta breu, però, emblemàtica obra, dins l’extensíssima bibliografia pobletana.
El mateix historiador, Gener Gonzalvo i Bou, ha editat un opuscle titulat Eduard Toda i Güell (1855-1941). Imatges d’una vida al servei de Poblet. Aquesta breu monografia, amb edició limitada, dóna una perspectiva dels principals aspectes vitals del diplomàtic, mecenes, escriptor i resturador d’Ecornalbou i Poblet, Eduard Toda i Güell, i es publica també per commemorar el 150 anys del seu naixement, a Reus. Una part important i primordial d’aquesta obra és la part gràfica, doncs En Gonzalvo recull imatges i fotografies, fins avui inèdites, de l’il.lustre reusenc. Així, els capítols del llibre, recorren les múltiples activitats de Toda: la infantesa a Reus, el seu primer llibre sobre Poblet (1870), el redescobriment de l’Alguer, l’estada a Xina i Egipte, el retorn a Catalunya i la restauració d’Escornalbou, el Toda bibliògraf i bibliòfil, els amics erudits i escriptors afins, i la seva tasca ingent, com a restaurador, detentant el càrrec de President del Patronat de Poblet (1930-1941). Diríem, doncs, que aquesta panoràmica todiana, en certa manera, obre camins cap a una desitjada i extensa nova biografia de Toda, atenent a les moltes noves dades recollides del reusenc, d’ençà de la bona obra biogràfica del reusenc, deguda a la excel.lent ploma d’Eufemià Fort i Cogul, editada l’any 1975.
Llibre sobre el centenari de la Coronació de la Mare de Déu de la Serra (2006)
Entre les moltes activitats culturals que es preveu organitzar a Montblanc l’any vinent hi ha la publicació d’una monografia col.lectiva que aplegui diversos estudis sobre la història de la devoció mariana dels montblanquins. Entres d’altres col.laboracions destaquem les diverses celebracions de la Coronació Canònica (1906, 1926, 1931, 1956, 1981), autors de les quals són Josep M. Grau, Núria Medrano, Albert Palacín, Lluís París, Eugeni Perea, Josep M. Porta,Armand Puig , Roser Puig, Josep Recasens , Joan Roig i Gabriel Serra.
Per a més informació podeu trucar a la Plebania de Montblanc, tel. 977 86 01 10.
Llibre sobre l’orgue barroc de Santa Maria de Montblanc
La comissió cívica pro restauració de l’església de Santa Maria de Montblanc té en marxa l’edició d’un llibre històric sobre un dels instruments barrocs més importants conservats a Catalunya. Els redactors són el musicòleg montblanquí Francesc Bonastre Bertran, Jaume Felip Sánchez i el seu oncle Josep Sánchez Real. En base als diferents contractes localitzats es basteix una monografia que de ben segur esdevindrà un referent dins l’organeria del nostre país. Es plantegen les hipòtesis de construcció dels diferents cossos, no hi manca un apèndix i un important aparell de notes. Aquesta és la primera pedra de la història de la música a Montblanc ja que per l’època contemporània Núria Medrano està portant a terme paral.lelament una altra investigació que esperem veure aviat finalitzada.
Projecte d’Història Comarcal
El Consell Comarcal de la Conca de Barberà promou la redacció d’una història de la Conca en diversos volums amb la col.laboració econòmica de la Diputació de Tarragona. Aquesta és una molt bona notícia que esperem que ompli els buits historiogràfics que encara té la comarca.
Estudi de l’activitat periodística de Rendé i Ventosa.
Arran de la presentació del llibre del cooperativista Josep
M. Rendé i Ventosa a l’Espluga de Francolí, i a tenor del que s´hi digué, les
institucions i entitats de la població han sumat esforços per recopilar en un
llibre els articles de Rendé, escampats per setmanaris i revistes de la Conca,
de l’Espluga i de Montblanc, de Valls i de Tarragona, i sobretot de Barcelona.
La peculiaritat de recollir l’obra dispersa de Rendé, complementat amb el
comentari crític de les seves aportacions, implicarà que serà el primer
científic social agrarista català estudiat a fons, remarcant les repercussions
que implicaren les seves idees al país pagès. La producció que generà i que es
treballarà serà tant la vehiculada quan el camp d’operació va ser l’Espluga, com
la resultant des de Barcelona, com a cap d’Acció Social Agrària de la
Mancomunitat de Catalunya. La voluntat de l’estudi significarà que es podran
saber quines van ser les bases d’entrada de la materialització i extensió de les
caixes rurals, la comparança amb zones europees respecte el tractament que es
donava al cooperativisme, l’aprofundiment de com pensava la pagesia per entendre
problemes no resolts que se suscitaren anys després, entre moltes altres
qüestions.
El projecte seria formalitzat conjuntament per l’Ajuntament, la Cooperativa, la
Fundació Lluís Carulla, la Caixa de Pensions, Celler Rendé Masdeu i particulars,
des de l’Espluga, i la Fundació Roca i Galès, des de Barcelona, i l’autoria
seria obra del professor Antoni Gavaldà, autor del llibre recentment publicat
sobre la seva persona.
L’Associació Història de l’Espluga de Francolí està preparant l’edició d’una història gràfica de la vila. La primera actuació ha estat una campanya de recollida d’imatges de fons particulars, les quals s’han digitalitzat i descrit; posteriorment es farà una selecció i es prepararà l’edició que encara no té data de sortida. Qui tingui alguna foto antiga pot adreçar-se al Museu de la Vida Rural, carrer canós 16, 43440 L’Espluga F. tel. 977
87 05 76.
Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que dirigeix el P. Josep Massot, tenen previst de publicar, cap a finals d’enguany, un extens treball de recerca històrica de l’estudiós del monestir de Poblet i de la figura del seu restaurador, Eduard Toda i Güell (1855-1941), Gener Gonzalvo i Bou : Eduard Toda i Güell i el salvament del monestir de Poblet, a través del seu epistolari (1870-1940). Aquest habitual col.laborador del nostre Centre d’Estudis, ha cercat, durant molts anys, cartes que Eduard Toda que ha localitzar en nombrosos arxius i biblioteques del país, com al mateix cenobi pobletà, a la Biblioteca de Catalunya, a arxius i biblioteques de Reus, a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, al monestir de Montserrat i a l’Arxiu Comarcal de Cervera.
Fruit d’aquesta investigació, l’autor ha reunit 130 cartes que el reusenc va adreçar a un bon grapat de corresponsals, erudits, polítics i homes de confiança, totes elles referides al monestir de Poblet i a les tasques que Toda va fer, durant tota la seva dilatada vida, però de manera més intensa, en les dècades dels anys 1920-30, en pro del salvament de Poblet com a monument, i tot el que representa el seu patrimoni artístic, documental i bibiogràfic. L’abast cronològic de les cartes és molt ampli: 1870-1940, i els noms principals dels seus corresponsals és prou eloqüent: Bonaventura Hernández Sanahuja, el prohom de la Renaixença Francesc Matheu, el bibliòfil, erudit i editor Ramon Miquel i Planas, l’historiador Agustí Duran i Sanpere, l’arqueòleg reusenc Salvador Vilaseca, el publicista sobre temes de Poblet, el selvatà Joaquim Guitert, el Dr. Jaume Barrera, director de la biblioteca del Seminari de Barcelona, o el gran mecenes Lluís Plandiura, per esmentar els més destacats.
Eduard Toda, grafòman irreductible, va escriure innombrables cartes, des de la seva joventut reusenca, passant pels seus destins diplomàtics i comercial (Londres), i finalment, i a partir del seu retorn a Catalunya (1919), des d’Ecornalbou, i finalment des del mateix Poblet, com a President del seu Patronat (1930-1941).
Gener Gonzalvo, en un extens treball introductori, assenyala els trets temàtics de l’epistolari, i que, resumint molt, donen una idea de les intenses gestions d’Eduard Toda, per salvar el monestir de Poblet de la seva ruïna definitiva: la preservació del monument, la recuperació de llibres, documents i obres d’art i litúrgiques del cenobi, les gestions (quan ja és a Poblet) per a recaptar fons per a les obres de restauració de Poblet, tant des del Patronat, com durant el període difícil de la guerra civil del 1936-1939, quan Toda és Comissari de la Generalitat a Poblet, i pràcticament fins al final dels seus dies. Gener Gonzalvo, a més, a fet una acurada edició crítica de les cartes, i el voluminós llibre, es clou amb uns extensos índexs toponomàstics. En conjunt, doncs, es tracta d’una obra fonamental per a entendre el paper decisiu de la figura d’Eduard toda, com a determinant per al salvament de Poblet durant el primer terç del segle XX.
Seguint l’exemple de Reus, l’Institut d’Estudis Vallencs i l’Ajuntament de Valls estan preparant l’edició de la seva història en diferents volums: Territori i societat, De la prehistòria a la fi del món antic, La vila medieval, Conflictes, Canvis i desenvolupament (segles XVI-XVIII), De la Batalla del Pont de Goi als nostres dies.
Per a més informació podeu trucar al 977 600 660.
A RECORDAR
S’està enllestint el número 23 de la revista anual del Centre d’Estudis Aplec de Treballs. En aquesta ocasió la persona homenatjada serà el mestre i prevere Mn. Albert Palacín Artiga. La seva presentació, com és tradicional, tindrà lloc a les primeres setmanes de setembre del 2005
Recordem als col.laboradors que el termini d’acceptació d’originals pel següent número finalitzarà el febrer del 2006, amb tot demanaríem que el més aviat possible ens comuniqueu el títol o tema a fi de realitzar una millor planificació.
També seran ben rebuts els suggeriments o propostes per a futurs homenatges a personalitats que hagin destacat en el món de la cultura o ciència a la Conca de Barberà, siguin o no nascuts a la mateixa (preferiblement vius).
Monografies XIII
El dia 13 de maig al vespre es presentà a la sala d’actes del Museu Comarcal de Montblanc el llibre d’Eduard Toda Güell, El monestir de Poblet (selecció d’articles, 1883-1936), a cura de Gener Gonzalvo Bou, a càrrec del monjo de Poblet P. Alexandre Masoliver.
Avís als socis del CECB
Des de l’any 1978 la font bàsica de sosteniment del Centre s’ha basat en el micromecenatge, és a dir el suport dels socis-subscriptors als quals cal afegir els petits ajuts de les administracions públiques. Seria convenient, per encarar el futur amb més seguretat, augmentar el cens de socis. Hi ha encara moltes persones que ho podrien ser i no ho són, algunes ja adquireixen periòdicament les nostres publicacions, però cal ser ferms en el compromís a la nostra terra. Ens manquen també socis institucionals, especialment ajuntaments i empreses. No ho oblideu, tots comptem!
Web Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Gràcies a la tasca desinteressada de la companya Sònia Vaquer el Centre és present a internet. La nostra pàgina està estructurada en diversos apartats: qui som, on som, publicacions, bibliografia, activitats, notícies, enllaços, etc.
Per accedir-hi aneu a: tinet.org/~cecb. Teniu les portes obertes a col.laborar-hi.
Web Associació Cultural Baixa Segarra
Des de fa un grapat d’anys els nostres amics de Santa Coloma de Queralt mantenen un web molt ric en continguts on a més d’exposar les seves publicacions (revista Recull i les col.leccions La Garbera, Memòries i Facsímils) aporten la reproducció del fons fotogràfic de Josep Salvany i Blanch, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, a més de la descripció de diversos fons documentals que tenen en propietat o dipòsit. Entreu a: tinet.fut.es/~acbs.
Web Biblioteca Pública de Tarragona
Entre les diverses bases de dades que l’investigador pot utilitzar virtualment a la biblioteca més important de la demarcació de Tarragona, destaquen el catàleg del fons local que descriu totes les referències aparegudes sigui en forma de llibre o article de la Conca de Barberà a més del Camp de Tarragona i resta de territori. La informació es pot recuperar per diversos camps: autor, matèria, població, paraula clau, etc. Periòdicament realitzen el buidatge de revistes i miscel.lànies la qual cosa facilita enormement la tasca a l’investigador. També oferta una base de dades de premsa local i comarcal. El seu link és : cultura.gencat.net/bpt i la seva adreça postal: Carrer Fortuny 30, 43001 Tarragona. No oblidem que per cobrir les mancances de publicacions locals tots hi podem col.laborar enviant-hi material bibliogràfic. No oblidem que Tarragona és una ciutat universitària i aquest centre és un important punt de referència.
Entre les diverses biblioteques digitals de les nostres comarques us recomanem la que manté a Reus l’Associació per la cultura popular Carrutxa: carrutxa.org/biblioteca/. La informació es pot recuperar per autor, títol i comarques. Us suggerim la seva visita i la tramesa electrònica d’articles.
Web del Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)
Com és ben sabut tant important és fer coses a la nostra comarca com donar-les a conèixer fora, us proposem de visitar el web del Ministerio de Cultura que recull totes les referències d’articles i llibres sobre arxivística i arxius d’arreu del món, a més d’historiografia. El trobareu a: mcu.es/archivos.
Per aparèixer, l’únic esforç que han de fer els autors és enviar un exemplar de la publicació (original o fotocòpia) a :
CIDA
C/ Santiago Rusiñol 8, planta 2
28040 Madrid
El més d’abril, sota la direcció del professor Manuel Vaquero de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha iniciat la campanya anual de treball en el jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí) considerat com un dels més importants del paleolític català.
Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc)
Juntament amb totes les transferències anuals dels fons que ja es tenen dipositats a l’Arxiu en els darrers mesos s’han ingressat els fons de l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (Montblanc), els fons de l’Ajuntament de Vallclara, els dels Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc i els dels jutjats municipal, Comarcal i de Districte de Montblanc, junt amb la col·lecció de Goigs, auques i records de Mossèn Josep Torres i Rossell.Per altra banda, s’han finalitzat els inventaris-catàlegs dels fons notarials de Montblanc, de l’Espluga de Francolí i de Sarral i els inventaris dels fons municipals de Llorac i de Blancafort, així com els dels dos fons del Partit Judicial de Montblanc esmentats anteriorment.
Arxiu del Monestir de Poblet (Poblet)
"La Caixa" i el Monestir de Santa Maria de Poblet han signat un conveni de col·laboració en la restauració de manuscrits amb 7.500 euros. El Monestir de Santa Maria de Poblet ha restaurat dos volums de l'ordre Cistercenc, "Antiphonale Officci", del segle XII i XIII, i el “Capitularium-Collectarium-Hymnarium Officci”, del segle XIII-XIV, que es trobaven en mal estat de conservació i requerien un acurat treball de restauració.
La restauració dels dos volums, que ha estat realitzada pel taller del Monasterio de Santa Lucía (Saragossa), ha consistit en desmuntar el cos del llibre, la seva neteja mecànica i la fixació de les tintes i desinfecció, per tal de mantenir-los en perfecte estat. També s'ha donat un tractament específic al relligat de pell que tenen ambdós llibres.
L'Obra Social de "la Caixa" ja va col·laborar l'any 2003 en la restauració d'alguns dels principals manuscrits del Monestir. En aquella ocasió es va recuperar un Gradual Cistercenc del Poblet del segle XIII. Recordem també que l’historiador rocafortí Valentí Gual continua també en la tasca de catalogació del fons documentals de la resta d’Armaris .
Gràcies al conveni amb la Diputació de Tarragona aquest any 2005 es continuarà amb el treball de l’inventari del patrimoni arquitectònic de la Conca, que en aquest exercici inclourà els municipis de Barberà de la Conca, Pira, Pontils,Sarral i Vilanova de Prades. Val a dir que els referits ajuntaments també hi donen suport.
Després d’haver passat per Montblanc i Belltall, l’exposició itinerant que ha organitzat el Consell Comarcal amb el títol Mostra de l’Arquitectura rural de la Conca de Barberà es traslladà a Pira (del 9 al 15 de maig) on Manel Martínez el dia 14 oferí una conferència sobre el mateix tema.
El Museu Comarcal de la Conca de Barberà està enllestint el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades que han realitzat d’una manera exemplar els museòlegs Maties Solé i Ramon Viñas, la seva seu és l’edifici de l’antiga presó de Montblanc, compantint instal.lacions amb el Museu Marés i oficines amb el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. La seva inauguració és prevista per la Festa Major de Montblanc d’enguany (mes de setembre), és un goig poder comptar amb una nova oferta cultural que sens dubte potenciarà el turisme. El dia 18 de maig, dia Internacional dels Museus es passa al diumenge 22, data en la qual l’entrada al Museu de Montblanc serà gratuïta.
Museu de la Vida Rural (L’Espluga de Francolí)
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí ens informa que durant els mesos de maig i fins a finals de juny restarà oberta l’exposició 3000° Q de fotografia digital del fotògraf gironí Martí Artalejo. També és interessant deixar constància de la iniciativa que han portat a terme els ajuntaments de l’Espluga,Vimbodí i la casa Torras del funcionament d’un trenet turístic entre els dos municipis que permet efectuar una visita als diversos museus de l’Espluga, de Poblet, Vimbodí i la granja de Milmanda.
ELS CONEIXEU?
Les ciutats concentren un major nombre d’infraestructures culturals. De la capital provincial en aquesta ocasió en voldríem destacar dues:
Hemeroteca Caixa Tarragona
Sota la direcció del Dr. Lluís Navarro Miralles i el mecenatge de l’obra social de Caixa Tarragona des de fa molts anys té obertes les seves portes als usuaris una Hemeroteca excepcional en el nostre àmibit territorial. Recull un gran nombre de publicacions periòdiques d’abast local, comarcal, nacional, estatal i internacional. Hi podem consultar la premsa diària d’informació general, esportiva, econòmica, i d’altres especialitzades, sigui en format paper, CD-Rom, o microfilm i microfitxa. Hi ha premsa antiga i moderna. No hi manquen tot tipus de revistes, a més disposa d’una biblioteca. També tenen anuaris, que recullen cronològicament els fets més importants ocorreguts al món, són molt útils per a fer petits llibrets fotocopiats en ocasions d’aniversaris (de naixement, de casament), trobades de lleves, ex-alumnes, o de persones nascudes en un mateix any.
La seva adreça postal és: Carrer de Mn. Salvador Ritort, 21 43080 Tarragona, tel. 977 22 47 63 i el web: caixatarragona.es/ hemeroteca. Per a la salvaguarda de la memòria també recomanem que tota entitat de la nostra comarca que editi algun butlletí intern o revista els hi trameti regularment (sigui en fotocòpia o imprès i encara que solament tingui una pàgina). Recordem que l’accès és gratuït.
Museu d’Història de les armes antigues
Aquest museu especialitzat en armes disposa d’unes 600 peces dels XVII-XIX, tant d’ús civil com militar, tant blanques com de foc, de cacera com de defensa, n’hi ha de fabricades a Ripoll, la resta d’ Espanya, França o Anglaterra. No és la nostra intenció fomentar el militarisme sinó només recordar els instruments que utilitzaren els nostres avantpassats en la Guerra del Francès, les Guerres Carlines, les campanyes d’Àfrica i el servei militar. No hi manquen uniformes, espases de tot el món, i armes de la I Guerra Mundial i la darrera Guerra Civil. Té la seva seu al carrer de la Nau 12 de Tarragona, tel. 977 22 41 84.
Coordinació d’aquest número: Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech (rpuig@tinet.org)
PATROCINA L’EDICIÓ EN PAPER : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya