Tot i els anys  passats d’ença la seva publicació ens ha semblat oportú ressenyar aquesta obra cara a una major difusió entre els estudiosos,car esdevé útil per establir  comparacions amb altres poblacions de la comarca , o de la resta de Catalunya en la mateixa època

La gènesi de l’obra que ressenyem és doble. Per una part, el projecte fou guanyador de la Beca d’investigació que periòdicament convoca  l’Arxiu  Històric Comarcal de Valls i el Consell Comarcal l’any 1995, i per altra  és el resultat de la tesi de llicenciatura que l’autor defensà excel·lentment el 1996 a la Universitat Rovira i Virgili.

L’estructura es divideix en dos eixos principals, els homes i la terra, dit en altres paraules, la societat i l’economia, en base a fonts fiscals (vàlues, talles, estimes, cadastres), parroquials (sacramentals) i notarials, amb la mancança insalvable de la documentació senyorial. També hem de remarcar que la reconstrucció dels antecedents és difícil de realitzar a causa de l’incendi  dels arxius locals durant la Guerra dels Segadors. Teixidó segueix els treballs preliminars de Josefina Cardó, Lluís Navarro, Josep M. Porta, Josep Morell, Maria Recasens o Francesc Olivé  pel que fa a cadastres i Josep Iglésies, Valentí Gual, Josep Recasens Comes, J.Comas i Antonio Moreno per demografia. Sense oblidar les aportacions d’altres historiadors  com Núria Sales, Llorenç Ferrer, Antoni Segura, Enric Vicedo, Salvador Rovira...

En Jaume Teixidó és fill de Cabra i a més té estudis universitaris, factors decisius a l’hora de triar el marc geogràfic i la metodologia, i intenta no caure en els localismes propis de moltes històries locals, sovint simples descripcions, sinó que cerca la interpretació, i aquí destaquem la seva aportació, en especial la valoració de la font principal, el cadastre, del qual pot precisar amb exactitud el grau d’ocultació, molt sovint recordada però poques vegades exemplificada.

En primer lloc analitza  i compara  els llibres de vàlues de 1712, la recana de 1722 i els cadastres de 1779 i 1794, per acabar amb una altra recana de 1815. Les xifres parlen per si soles. Del 1712 al 1722 el frau és del 44 %, entre els dos cadastres de la segona meitat del segle XVIII  “desapareixen “ 85 jornals!, la qual cosa representa una disminució de prop del  9% del terme cabrenc (sobretot terres no conreades). L’estudi no només compara la mateixa font cadastral al llarg dels anys sinó que va més enllà. En base a les fitxes parcel·làries de buidatge per propietaris cerca minuciosament  escriptures notarials de compra-venda, i constata una ocultació del 33 al 80 % en la superfície de les peces, quan es contrasta amb base d’inventaris postmòrtem el frau és del 60 % de l’extensió real.

També fa comparacions a nivell de propietaris, conreus i partides. En l’apartat urbà es detecta una ocultació, entre el 1712 i 1722, d’un 37,6 % d’immmobles. Ho justifica aportant exemples concrets: adjunta relacions nominals perquè el lector pugui elaborar altres càlculs si aprofundir en detall.

Inicialment en el terme hi predominaven els cereals, si bé en segon lloc hi ha la vinya, com en molts altres indrets l’espai no conreat  supera al conreat, la qual cosa deixa un marge a la presència i explotació de la ramaderia i a les rompudes de finals del mil set-cents. La propietat està molt repartida, la meitat de les parcel·les tenen entre un i dos jornals. La presència de terratinents forasters es redueix a les partides limítrofs amb termes veïns (11,4 %). L’economia era estrictament agrària, un 90 % de la població es declarava pagesa, amb una presència testimonial d’activitats complementàries de transformació de productes agraris: molins fariners, olles d’aiguardent, premses d’oli i de cera.

Referent a la població es quantifica exhaustivament el moviment demogràfic  del 1700 fins el 1819, en les tres variables conegudes, a banda de criticar amb fonament de causa els censos borbònics. És d’agrair la publicació dels números absoluts, bàsics per a altres demogràfs per confeccionar percentarges i mitjanes pròpies. Les conclusions en aquest capítol són les mateixes que altres estudiosos  han establert per a la Conca de Barberà.; és a dir, tindríem una evolució paral·lela. No s’ha d’oblidar que Cabra està situada a cavall del Camp i la Conca, l’atracció estava bipolaritzada per la de les viles de Sarral-Montblanc i Valls.

No hi manquen  en tot moment gràfics, quadres, mapes i relacions de noms, útils per a l’estudi de l’onomàstica i la toponímia.

Josep M.T.Grau i Pujol