L’ensenyament primari, tant religiós com laic, celebra el fi de festa a Montblanc amb dos llibres que mostren els cromatismes de dues línies educatives amb punts de convergència però plantejaments diferents. D’una banda les Germanes Carmelites Vedrunes han celebrat la centúria i mitja d’arrelament a la vila i, de l’altra, l’ensenyament públic, les anomenades «escoles», el mig segle. El llibre 150 anys de les Germanes Carmelites Vedrunes..., coordinat per Josep M. Porta i Pilar Navàs, descabdella la història del col·legi des de l’arribada de les Vedrunes l’any 1853 fins a l’actualitat, realitzant un itinerari per les diverses dependències que va tenir l’escola, així com la gènesi d’instauració de les germanes a la vila, però posant èmfasi en el segle XX, sobretot en un moment decisiu, quan es va iniciar la construcció del Col·legi Mare de Déu de la Serra, l’any 1967. Això sense bandejar la nòmina de germanes montblanquines que van formar part de les Vedrunes ni un repàs a l’ideari i el model pedagògic de la congregació encaminat, des del principi, a l’escolarització de les noies de comarques passant per la vigent lluita contra l’exclusió social i la voluntat d’integració i de protecció de les persones.    

L’historiador Josep M. Sans sintetitza els darrers cinquanta anys de l’ensenyament públic a Montblanc, des de l’any 1951, a través dels canvis i l’evolució del Col·legi Arce Ochotorena, transformat en la dècada dels anys noranta en C.E.I.P Les Muralles. Sans intercala anècdotes i material gràfic que expliquen no només una part de la història pedagògica montblanquina, sinó la vida d’uns anys en els quals les autoritats governatives i les sotanes copaven tot el protagonisme de la foto. Uns anys en què l’ensenyament estava dirigit i tutelat per un estat més interessat en la formación del espítritu nacional que en l’aprofitament acadèmic, i ja no parlem del lliure pensament dels alumnes. Les Escoles de Montblanc es complementa amb un ampli annex amb els noms dels alumnes que han passat pel centre i que han esdevingut una part significativa de la història. L’altra part important i que lluu amb més intensitat és el canvi de rumb que va suposar l’arribada de la democràcia i de com aquesta va revertir en l’ensenyament amb el ressorgiment d’una escola pública, catalana, democràtica i laica que no treia el cap des del temps de la República.   

Jaume Ferrer i Puig, El Foradot