Les investigacions sobre el període de la dictadura militar del general Franco a Catalunya han anat prenent força a les darreres dècades, tot i que de manera desigual sobre el territori. A nivell general  sobresurten els estudis de Josep M.Solé i Sabaté, Pelai Pagès, Josep Thomàs...; i a la nostra demarcació els realitzats per Montserrat Duch, Pedro Heras, Josep Sànchez Cervelló, Jordi Piqué..., a més dels testimonis de les vivències a la presó de Josep Subirats Piñana i Joan Ventura Solé. Ressenyem avui el llibre de Josep Recasens Llort sobre la comarca de la Conca de Barberà. Es tracta d’un estudi que quantifica per primera vegada a tot l’Estat, i identifica amb noms i cognoms, tots els represaliats (empresonats, processats, depurats, afussellats) pel règim franquista en un territori prou extens com és una comarca. La Conca de Barberà és una zona d’interior, d’economia rural en aquella època, amb pobles petits vertebrats per quatre poblacions més grans. El 1940 comptava amb 26.086 habitants, un deu per cent menys que en l’anterior cens, del 1936.

Els resultats aportats pel buidatge minuciós de les fonts documentals ens permet constatar com les poblacions de Montblanc, L’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt  i Sarral aplegaren el 41% del total d’ engarjolats, però és a les localitats petites petites on la repressió fou més virulenta. Un exemple, a Rojals, a Vilanova de Prades i a Aguiló, la meitat de les persones processades que patiren captiveri foren executades, i entorn d’un trenta per cent a la Guàrdia dels Prats, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella, Vallclara i Vimbodí. En el total de la comarca foren tancats i enjudiciats  un mínim de 696 individus, és a dir, un 3% del cens (¡), dels quals 126 (18% dels capturats) moriren en cumpliment de la sentència de pena de mort.

L’autor presenta una fitxa exhaustiva dels reclusos per ordre alfabètic repartits per poblacions la qual inclou nom i cognom, pares, edat, ofici, nivell d’instrucció, estat civil, càrrecs públics durant la guerra civil (en  un 13% dels expedients), filiació política (consta en un 57 % dels casos), data d’ingrès a la presó, consell de guerra, sentència, trasllats, llibertat condicional i definitiva quan es coneix. Finalment, signatura topogràfica dels documents utilitzats per a una major facilitat de consulta.

Segons el treball, la majoria dels processats són homes (643), casats (61,5 %) i que treballen en el sector primari de l’economia (66 % del total). L’any 1994 en un article realitzat pel qui signa juntament amb Roser Puig es comptabilitzaren els presos de la Conca l’any 1940. Segons dades d’un padró de la ciutat de Tarragona, el resultat  fou de 135 persones, quantitat que suposa un 20 % del període 1939-1945, i el perfil for el mateix.

El llibre esdevé una eina de primer ordre per a conèixer amb exactitud  l’abast d’uns fets dels quals no es disposava fins ara de dades exactes. La recerca s’ha portat a terme durant més de quatre anys en els arxius municipals de la Conca i en especial en el fons del Centre penitenciari de Tarragona (AHT).  A banda de la seva dimensió històrica, el llibre ha coincidit amb la llei de reclamació de les indemnitzacions ofertes per la Generalitat als supervivents o familiars de represaliats polítics, fet pel qual ha tingut, sense pretendre-ho, una dimensió social.

Aquesta no és la primera obra impresa de l’autor. Ja havia editat diversos llibres sobre el seu poble nadiu, Blancafort, i una completa guia turística de la Conca. També ha guanyat la darrera convocatòria del premi de recerca Aires de la Conca que convoca l’Arxiu i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. En futur proper pensa  continuar la metodologia utilitzada en el llibre que ressenyem per analitzar altres zones, com la del Camp de Tarragona.

El volum, que com llegim en el subtítol, es tracta en definitiva de “Documents per al seu estudi” pot conduir a altres investigacions més especifíques sobre el mateix tema en base a història oral, a través de l’anàlisi dels judicis sumaríssims  a interpretar el que representà aquesta forta repressió per a la comarca i el país. Cada empresonat té una història personal al darrere, a més de possibilitar comparacions amb altres territoris. Resta encara per aprofundir a la comarca el tema de l’exili, d’aquells que optaren per la fugida i refugi a l’estranger, uns represaliats als camps de concentració francesos i alemanys.

  Els historiadors i geògrafs tenen al seu davant un altre repte: mesurar les conseqüències de la repressió en la demografia, em refereixo a l’emigració, forçada o voluntària, al retard dels casaments, a la baixada de les taxes de natalitat, a la manca de mà d’obra, etc., en definitiva, a les repercusions econòmiques, socials, polítiques i humanes de la guerra i postguerra.

Josep M.T. Grau