Aquest estiu el professor de la Universitat de Barcelona Valentí Gual  ens ofereix un nou llibre, voluminós per cert,  i que esdevindrà  una eina molt útil  per als estudiosos de les ciències socials.Es tracta de l’inventari d’una part d’un fons documental  que desgraciadament es troba dispers,  i exilat en la seva major part fora del lloc d’origen, ens referim a l’arxiu patrimonial del monestir de Santa Maria de Poblet.

En les prop de mil pàgines  de l’obra, Gual descriu la documentació que es conserva a l’armari II de l’arxiu de Poblet (distribuïda en 36 calaixos). És la part corresponent als processos criminals, és a dir, els delictes contra les persones i propietats. Els papers són el resultat de l’actuació de la justícia baronal, una competència senyorial del cenobi en els seus territoris que s’escampaven arreu de Catalunya: la Conca, la Segarra, l’Urgell, l’Alt Camp, les Garrigues i la Noguera.

En total es relacionen prop de 600 processos, més de la meitat dels quals daten dels segles XVI i XVII. Dins les sentències destaca la darrera pena, la mort, entre els anys 1469 i el 1685 se’n dicten vint, executada de la forma habitual, la forca, excepte en un cas, en què l’inculpat és degollat.

El qui vulgui seguir les pistes de cada causa podrà aprofundir en temes tan apassionants com el bandolerisme, la història de les mentalitats, la violència en el camp (robatoris i assassinats), la vinguda de gascons, del Sud de França, de l’Occitània. El paper de la dona en una societat desigual, els marginats, l’aprofitament dels recursos naturals com el bosc, les pastures  o l’aigua,  font de riquesa però limitats.

Sense oblidar la pressió  per recaptar la renda senyorial (delmes), la defensa de drets municipals, la repoblació de pobles abandonats, els efectes de les guerres, en especial la dels Segadors i la de Successió.

No es tracta d’un llibre d’història, sinó d’un llibre per a fer història, tal com són els instruments de descripció dels arxius; ara bé, la seva  atenta lectura ens transporta a unes altres èpoques, a les vivències quotidianes, a la vida i a la mort, talment  com un noticiari actual, que explica les desgràcies  i les coses  més terribles que l’home pot arribar a cometre, una mostra  de la poca evolució en alguns aspectes, tot i la distància cronològica.

                                                                                              Josep M.Grau i Pujol