El llibre és fruit d’una intensa investigació de més de quatre anys preparant la tesi doctoral el riudomenc Eugeni Perea, en base documentació eclesiàstica ,una seixantena de fons parroquials dipositats en la seva major part a l’Arxiu Històric Arxidiocesà,però també en rectories i altres centres de la demarcació (AHT).
No hi manca una extensa i acurada bibliografia i un seleccionat i interessant apèndix documental i un útil índex onomàstic i toponímic.
Aquest treball representa la culminació acadèmica d Eugeni Perea Simon (Riudoms,1953),historiador,arxiver i escriptor (conrea la narrativa),després d’una llarga trajectòria de publicacions de toponímia i onomàstica del Camp de Tarragona i el Priorat,a més de nombrosos articles d’història moderna,la seva especialitat.La llicenciatura la realitzà a la Universitat de Barcelona i en l’actualitat és cap de l’arxiu general de la Diputació de Tarragona i professor-tutor de l’UNED de Tortosa.
Tal com afirma en el pròleg Carles Martínez Shaw ens trobem davant un estudi del funcionament d’uns diocesi catalana de l’Àntic Règim,en particular després del Concili de Trento amb les tensions reformistes del segle de les llums,que s’emmarca en la renovació de les investigacions sobre l’església catòlica que fins fa poc temps eren domini dels eclesiàstics amb dedicació especial a determinats aspectes com la devoció,biografies de Sants i Beats,història de l’art,d’ordres religiosos,etc.A més a més l’àmbit geogràfic és prou ampli,tota una arxidiòcesi,la de Tarragona,que s’endinsa en terres de l’Urgell i les Garrigues.
Les fonts utilitzades són privilegiades,bàsicament les visites pastorals i llibres sacramentals.
Els dotze capítols que compren l’obra ens donen una visió completa de múltiples aspectes com el personal al servei de la parròquia,rector,comunitat de preveres,vicaris,sagristans,diaques,escolans i grups de laics acullits a la seva empara (les confraries).Per entendre l’exhaustivitat de l’obra hem de dir que ha buidat 782 actes de visites pastorals corresponents a 137 poblacions,és a dir un 73 % del total de la diòcesi i ha analitzat 1331 testaments corresponents a 20 parròquies diferents.
L’època triada,el mil-set-cents correspon a un segle de grans transformacions econòmiques al Camp de Tarragona, i per extenció a les zones limítrofes.Una xifra ens ho il.lustra un 60 % dels edificis religiosos són reformats o construïts de nou.Tot i que hem de remarcar que el territori de l’arxidiòcesi és d’una gran diversitat geogràfica ,social i econòmica.Trobem grans ciutats en creixement continu com Reus amb un comerç basat en l’aiguardent i el tèxtil i unes àrees muntanyenques d’agricultura de subsistència.
No es descura l’aparell gràfics amb fotografies,mapes,quadres estadístics...Ni tampoc la geografia espiritual a través de la influència dels diferents santuaris com a lloc de peregrinació i devoció supralocal (ex. Per les rogatives).A més de la jerarquia eclesiàstica i les seves rendes,es posa emfasi en el control dels ordres regulars.Un altre aspecte tractat és la relació i confusió entre els poders de l’església i de l’estat,laprimera reforça el paper polític de la monarquia i li dóna suport econòmic quan és necessari (ex. La Guerra Gran).
Entrant de ple en el tema central,les visites pastorals,Perea ens explica que l’estada mitjana era d’un dia i la freqüència entre 4 i 9 anys.En cas d’absència l’Arquebisbe podia nomenar un delegat,l’allotjament es feia a l’abadia si era espaiosa i en condicions,tot i que podia buscar recer en convents o en cases de la noblesa local.
Els problemes principals denunciats que es detecten a les parròquies es centren en la construcció d’edificis de nova planta ,però també els llibres i arxius (20 %) seguit d’obres i infraestructures (!9,4 %) l’economia parroquial (19 %),el servei litúrgic ocupa un 17 %) el clergat un 12 % i el poble un 10 %).L’incompliment de les normes i directrius eren amenaça de sanció.El control dels llibres no es feia per la sensibilitat en la conservació del patrimoni documental com es dóna avui dia ,sino per a una finalitat estrictament econòmica.Tampoc no es descura l’atenció en la decoració i ornamentació interior,embelliment i neteja dels temples,la il.luminació (cera i oli) ,el campanar.
En l’apartat de culte i celebracions litúrgiques es parla de l’existència a les misses,els fraus i abusos de les misses fundades que esdevenien a la pràctica únicament una font d’ingressos.
El calendari litúrgic és descrit a través de les consuetes,de les processons remarcar una dada,la mitjana era fer-ne una per setmana.Els ritus de pas estan molt ben explicats :el naixement,la confirmació,la confessió,la comunió,el matrimoni,el viàtic,els testaments,el lloc d’enterrament (la major part en el fossar o cementiri ,un 70 %) i la resta (30% a les naus de les esglésies).
La investigació de les advocacions esta molt ben relatada,pel que fa als altars un 11 % eren de la Mare de Déu del Roser,un 10 % al Sant Crist i un 5% a les ànimes del purgatori).No s’oblida de les dedicacions a les ermites i oratoris.Finalment es detura en el coneixement de la religió,es detallen aspectes de la doctrina,sermons,predicacions,missions,ensenyament escolar.En l’ortodòxia s’exposen processos contra musulmans,jueus,gitanos i protestants.També es tractat l’ús profà dels edificis sagrats com el teatre,els balls,la música,el refugi de pobres i malfactors,dipòsits de cereals i altres béns.
Les confraries són interpretades com a lloc de devoció i solidaritat dels laics,uns espais de convivència i diàleg democràtic i ajustament dels desequilibris socials.Aspecte aquest darrer que també cerquen les causes pies,en les quals els beneficiaris són els pobres i familiars als que se’ls subministra pa,es doten donselles i es bequen estudiants.
Esperem que l’aparició d’aquest llibre esperoni la confecció d’estudis paral.lels en d’altres diòcesis i esdevingui imprescindible per establir comparacions amb altres realitats.