El paisatge diversificat de la geografia catalana i els nombrosos elements que el configuren van trobar en la literatura catalana del XIX, un mitjà d’expressió i vindicació incentivada, des de la primeria de la centúria, per la Renaixença. Un moviment cultural que propiciava l’inici d’un clima literari que vinculava un seguit d’idees: paisatge, pàtria i llengua. A aquest clima cal afegir-hi, més endavant, la creació de les primeres societats excursionistes que fructificarien en la creació del Centre Excursionista de Catalunya (1891). La fusió de paisatge i literatura la trobem, doncs, en exemples diversos en les nostres lletres, un d’aquests —a banda del cas paradigmàtic de Jacint Verdaguer— és Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897) i el seu recull de narracions costumistes Records d’un excursionista (1887) que ha estat objecte d’estudi de la filòloga Neus Aragonès (L’Alforja, 1946). Aragonès ha vertebrat el seu treball centrant-se en l’esperit excursionista de Bosch de la Trinxeria, però deixant de banda aquells aspectes més estrictament literaris, i posant l’accent en la vigència de les narracions d’aquest com a guia de muntanya i testimoni d’un món pràcticament extingit, marcat pel pairalisme, els costums ancestrals i la rigidesa dels estaments socials. Carles Bosch de la Trinxeria i l’excursionisme, guardonat amb el VIIIè Premi Francesc Maspons i Labrós de literatura excursionista, és una bona manera d’encetar «Perfils», la nova col·lecció de Cossetània Edicions.  

Jaume Ferrer i Puig, El Foradot