logo-parc-cultural-foia Castell d'Ulldecona: dades generals

Descripcio: torre quadrada

Torre quadrada, façana sud. Autor: TFV. 2004. quadrada/torre_quadrada_sud
Es tracta d'un edifici de planta quadrangular de 16x15,5 m aproximadament, envoltat per un basament atalussat. Comprèn tres plantes i un nivell de terrassa, d'on ha desaparegut la rematada perimètrica, per la qual cosa en desconeixem el tipus de coronament (la seva consolidació va mantenir aquest dubte).

- Altres imatges de la torre quadrada

Presenta quatre obertures a cada una de les quatre cares a la planta superior, que correspon a la noble, i quatre espitlleres als nivells inferiors. L'aparell és de de pedra ben escairats a les cantonades de l'edifici i la resta és obra de maçoneria . L'actual accés a l'interior comunica amb el semi-soterrani per la banda sud. Però, la porta original degué de ser la que es troba a nivell de la tercera planta, en aquesta mateixa cara. És probable que s'hi accedís amb escales de corda. La resta d'obertures corresponen a les finestres de la planta noble. En aquesta sala cal destacar l'estructura de finestra coronella en la façana est. Aquesta té dues obertures amb el perfil superior trevolat i separades per una columna poc esvelta; el carcanyol central es caracteritza per una petita obertura quadrilobulada, única ornamentació de tota la torre.


La planta baixa es dividida en dues estances. A l'estança exterior es localitza l'escala d'accés a la planta superior, aquesta es troba adossada a la paret travessa sent la seva construcció posterior a la Torre; actualment s'ha fet nova amb una estructura metàl·lica i fusta El sostre és de volta de mig punt.

A sota del buit de l'escala se situa l'accés a l'estança interior. Actualment s'accedeix mitjançant una plataforma metàl·lica. Al vèrtex nord de la volta se situa la única obertura amb el pis superior, es tracta d'una petita trapa que permetia l'entrada al semi-soterrani. En aquesta paret hi ha una obertura quadrangular, situada a un metre i mig del paviment i a uns dos metres de la porta d'accés, de 30x30 cm tapiada per l'escala de l'estança exterior. El sòl de l'estança interior està compost per tres paviments i llurs preparaments i la solera. El sòl de la sala exterior té un únic paviment amb una solera de potència similar a l'alçada que hi ha entre les dues sales ja que el sòl natural no varia d'una a l'altra. 

La disposició de la segona planta és la mateixa que l'anterior, amb dues naus separades per un mur travesser gruixut, de sentit nord-sud. El fet que els murs perimètrics siguin més prims en aquesta alçada, origina unes sales més espaioses i regulars. Les obertures corresponen a tres espitlleres de forma similar a les descrites anteriorment. En el terra s'aprecia la trapa abans esmentada i, en el sostre, la d'entrada a la planta noble. L'accés a la tercera planta o planta noble es realitza per una escala a reformada que s'adossa al parament intern de la paret est i nord; La tercera planta es caracteritza per un espai únic on el seu punt mig és travessat per un arc diafragma lleugerament apuntat en direcció est-oest, el qual divideix en dos la sala. El cobriment són sengles voltes. Com hem esmentat abans, la planta presenta obertures àmplies als quatre costats. Al costat de la porta exterior neix l'escala que comunica amb la terrassa, la qual discorre per dins dels murs sud i oest. En el terra hi ha una trapa que comunica verticalment amb les altres trapes esmentades. També es desconeix el tipus de paviment de les dues plantes anteriors ja que aquest ha desaparegut per complet, veient-se únicament la solera.

Referent a la datació de la torre, V. Almuni comenta que l'ornamentació de l'estructura de la finestra de la façana est correspon amb un esquema típic de segle XIII (ALMUNI; BONET; CURTO, 1992). Les últimes actuacions arqueològiques clarifiquen una mica més la seva datació entre el primer o segon terç del XIII; el folre és d'un període posterior, cap la primer meitat del segle XV.

Aquestes dades han estat extretes majoritàriament del llibre Els castell, altres dades corresponen a altres articles:

ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert. (1995). De l’edat mitjana al Montsià. Els castells. Museu del Montsià. Amposta.

FORCADELL, Toni. (1996): "El Castell d'Ulldecona. La intervenció arqueològica de 1995". Raïls, 8 Ulldecona

FORCADELL, T.; ALMUNI, V.; MICHAVILA, I.; VILLALBÍ, M.(1998): "El castell d'Ulldecona" Catalunya Romànica, XXVI. Enciclopèdia Catalana.

FULLANA, Miquel (1984): Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Editorial Moll. Mallorca



Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36